Bon Nadal a tots

Un apassionant any 2.014 està a punt de finalitzar, i comencen les festes nadalenques amb tota la il·lusió del món. Aquest cop deixarem el discurs polític de banda perquè no toca, i no ens vindria gens malament una mica de reflexió.
Són jornades festives, i el nostre desig més gran és que vinguin plenes de pau, amor i felicitat per a tothom. Es moment de deixar de costat les diferències que pugui haver-hi entre tots nosaltres i poder intercanviar missatges de felicitat i bons desitjos.
És també un temps molt propici per a l'activitat comercial, i sempre i quan l'economia ens ho permeti podem baixar a aquella botiga que tenim tant a prop, a sota de casa molt sovint, i que no se sap ben bé perquè no li prestem l'atenció que li caldria. Que convé recordar que a Castellar tenim una oferta comercial prou àmplia per donar satisfacció a tots els gustos.
També és temps per un recordatori a tots aquells que ho estan passant malament en aquesta època. Amb quatre milions d'aturats a tota Catalunya i al resta d'Espanya, alguns de llarga durada i grans dificultats per trobar un lloc de feina, parlar que la crisi s'ha acabat és un acudit de molt poca gràcia, però també és un missatge d'esperança que a l'any que ve realment la situació comenci a canviar perceptiblement. Que la situació prèvia era realment calamitosa, i resulta molt senzill destruir milers de lloc de treball; el gran problema l'estem vivint ara, quan després de la tempesta ve la calma i s'ha de fer la reconstrucció. Com diuen els economistes, baixar de 100 a 50 és caure un 50%, però pujar de 50 a 100 és pujar un 100%. Però he dit que no parlaria de política, ja que l'escenari polític d'ara diríem que no és molt bo, però com tots sabeu, la política de poble és molt diferent, i tenim la sort que als polítics de castellar i és igual color de cada un, ens interessen les persones.
Ciutadans de Castellar, que tingueu tots un molt bon Nadal, i amb les majors esperances per l'any 2015.

¿Puede haber consensos?

Si se echa un vistazo al ambiente político general tanto español como catalán comprueba que uno de los mayores defectos engendrados en los últimos años es la perversión general del lenguaje. Palabras mágicas que en su momento resultaban poco menos que la panacea de todos los males se han visto totalmente vaciadas de contenido por la cortedad visual de quienes más las utilizan. Ejemplos los hay a montones, pero queremos hacer incapié en una especialmente maltratada como es el consenso.
Palabra mágica donde las haya, resulta la solución perfecta ante cualquier disputa. Tan sólo basta entablar negociaciones para llegar a un acuerdo que beneficie a todos por igual y tan amigos como siempre. Lástima que del dicho al hecho haya un largo trecho. Curiosamente, quienes más utilizan esta palabra suelen ser quienes no tienen el poder de decisión y buscan desesperadamente sus cinco minutos de gloria aludiendo a unos acuerdos en ocasiones imposibles, principalmente porque el contrario suele disfrutar de una cómoda mayoría en su ámbito de actuación y no precise de la ayuda de tan ávido colaborador. También puede darse el caso contrario, cuando buscando ampliar su base de legitimidad quien goza de esa amplia mayoría busque el acuerdo con los contrarios no se sabe muy bien por qué. Una cosa es negociar para recoger el mayor número de inquietudes, ideas y sugerencias, y otra muy distinta hacer caso a todo el mundo llegando a desnaturalizar tu propia propuesta.
Ejemplos los tiene cada uno en su memoria, pero hay una tercera situación en la que resulta denigrante cómo se ha malbaratado el consenso en aras de intereses partidistas frecuentemente absurdos y que además muestran a las claras la indigencia intelectual de algunos. En ocasiones, cuando se trata de defender el interés general más allá de las triquiñuelas partidistas, es convenientemente dejar a un lado las disputas y buscar como sea el acuerdo general, lo cual tampoco significa la unanimidad, por cierto. Lamentablemente, se comprueba con demasiada frecuencia que por tácticas claramente electoralistas algunas formaciones políticas no aceptan el bendito consenso, ni siquiera su discusión, cuando el riesgo de esa falta de acuerdo puede ser nefasto para ellos mismos. Ya se sabe, "haz lo que diga, pero no lo que haga".
Que cada uno ponga los ejemplos que quiera en cada uno de los supuestos enunciados. Tampoco pretendemos dar lecciones a nadie; tan sólo abrir una serena reflexión sobre lo absurdo de algunas situaciones. A todos les gusta conseguir los acuerdos con la base más amplia posible, pero dejando a un lado que ello no siempre es posible tampoco es de recibo negarse a ello por motivos no siempre claros. Es responsabilidad de cada uno que el término "consenso" vuelva a tener el significado que siempre tuvo, y no la parodia en la que se ha convertido hoy en día.

Fora de lloc

Ningú amb una responsabilitat política o pública és perfecte. Les errades en qualsevol àmbit d’actuació es poden cometre en el moment més insospitat. Potser per inexperiència, per un lapsus momentani, per nervis.... ves a saber. Som humans.
El que no sempre es pot justificar és que aprofitant qualsevol ocasió es vulgui aprofitar l’ocasió per donar un míting polític, amb massa freqüència sense venir-hi a lloc i essent a més inoportú. En el context actual en què ens movem son molt temptadores les situacions en les que l’autoritat del moment vol donar un pas endavant i llançar una soflama independentista perquè així queda bé no se sap ben bé amb qui, el que representa una profunda ficada de pota per part de qui la profereix.
Fa pocs dies es va inaugurar una nova edició de l’exposició de pessebres que ja fa uns quant anys es fa a Castellar, esdeveniment del que ens hem de sentir orgullosos tots els que vivim a Castellar. Que a més se li doni la rellevància que el fet comporta és allò més natural i fins i tot obligat, motiu pel qual és perfectament normal que intervinguin les primeres autoritats del municipi. El que ja no resulta gaire normal és que algú dels que prenen la paraula, convidats a l’acte i amb alguna importància dins el consistori, aprofitin per obsequiar als assistents amb un discurs marcadament extremista, amb algunes expressions força desafortunades referides al poble català i, el pitjor de tot, mostrant qui fa el parlament que es tracta d’un indocumentat o d’un ignorant estratosfèric.
Amb molta generositat es pot considerar una errada parlar d’allò que no toca en un acte com la inauguració d’una exposició de pessebres, però quan aquesta errada es repeteix acte rere acte deixa de ser una errada per passar a ser un acte d’oportunisme absurd. Refresquem la memòria: en la presentació dels equips de futbol sala de Castellar, a què ve acabar el parlament de l’autoritat municipal amb un “Visca Catalunya” totalment fora de lloc? Que no es tracta del Barça, per favor. I manifestacions d’aquesta mena poden tenir el seu públic, però comença a ser hora de que es respecti ni que sigui una mica als qui no son independentistes.
Cosetes com aquestes ens refermen en el que vàrem denunciar en el seu moment, quan es va utilitzar un acte musical amb nens per fer una reivindicació política: és lamentable fer un ús partidista no només de les institucions, sinó també dels càrrecs municipals. De mica en mica es van caient les caretes de la gent, i a alguns ja se’ls hi ha vist el llautó. El temps acabarà passant factura a tots, i la gent fa temps que ha deixat de xuclar-se el dit i sap molt bé quan es fan actuacions acurades i quan es fan fora de lloc.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

04/12/2014 - Actualitat

El PP proposa pagar la zona blava amb mòbil

El partit presentarà la proposta en forma de moció al ple de desembre

Redacció

Afegeix el teu comentari

El Partit Popular de Castellar presentarà al pròxim ple una moció demanant que s’instal·li un servei de pagament a les zones blaves de la ciutat i al pàrquing del Mercat a través dels telèfons mòbils.
Segons el portaveu municipal del PP, Antonio Carpio, “poder aparcar i pagar amb un telèfon mòbil és el futur, un futur que cada vegada és més pròxim”. Segons el portaveu popular, altres pobles de Catalunya i ciutats tant d’arreu d’Espanya com d’altres països “ja disposen d’un sistema per tal que els usuaris de les zones blaves puguin fer el seu pagament a través d’una aplicació del telèfon mòbil”.

Carpio considera que aquesta aplicació serà “un avantatge” tant pels usuaris de la zona blava, com pels comerços de la ciutat, que podran fidelitzar els seus clients amb bonificacions per l’aparcament. “A més és un servei que donarà atractiu a Castellar, un poble que aposti per convertir-se en una SmartCity”.
El PP considera que “la instal·lació no suposa cap cost per a la empresa concessionària i no cal canviar els processos ni la infraestructura existent” ni tampoc suposarà un cost addicional pels usuaris. A més, “en fer més fàcil el pagament se’n obtindran un beneficis majors per part del municipi”. El pagament per a les persones que no disposin d’un smartphone també podran beneficiar-se d’aquest servei “amb una breu trucada telefònica”.
Per tot això, es demanarà al ple que des de l’Ajuntament s’impulsi aquesta mesura i “es fomenti la implantació de les noves tecnologies a la vida quotidiana dels castellarencs i castellarenques, per tal que Castellar, pugui esdevenir progressivament un poble intel·ligent”.

“Els pessebristes fem una mica el que ens dóna la gana”

El passat dissabte 29 de novembre vàrem gaudir de la inaguració de la 64ª exposició de pessebres que es fa a Castellar del Vallès. Els nostres agraïments a l´entitat Grup Pessebristes de la Capella de Montserrat per la seva tasca, com el seu president que va dir "sigui del color que sigui agraïm el recolzament de l'Ajuntament que sempre hem tingut". Per tant les seves paraules son envers el poble de Castellar, que gaudim de la seva mostra, i perquè veuen recolzada la seva feina.

Malauradament hem tornat a sentir al nostre Alcalde socialista, Ignasi Giménez, que oblida que representa, en aquest i en altres esdeveniments, a tots els castellarencs i castellarenques; és més, sembla que qui ens parla és el representant de la Diputació de Barcelona, díscol del seu partit PSC i reivindicatiu en defensa de l'independencia de Catalunya. Aquesta vegada, però, "el nen graciós" va patinar un altre cop, ja no solament perquè el seu discurs es repeteixi con un all dient sempre  "jo només us voldria dir tres coses", si no pel contingut de les seves paraules.

Comparar Catalunya amb l'estat Palestí donant a entendre que Catalunya és terra ocupada, és bastant desafortunat i miserable, a més de mostrar un desconeixement brutal de la història, tant palestina com catalana, però ja en tenim altres demostracions de la seva àmplia cultura que no passa de les tapes dels llibres. La segona, per trobar a faltar la fiscalia de l'Estat i el Tribunal Constitucional representat als pessebres ningú sap ben bé perquè, tret d'un acudit força absurd, de molt poca gràcia però en coherència amb la seva àmplia cultura. Per últim, en aquesta ocasió "el nen" no ha gaudit de tota la informació i a l'hora de repartir els carnets de bon castellarenc va  insultar al convidat que va inagurar la mostra. 

El desconeixement i la propia ignorancia sovint fan aquestes jugades: el Sr. Miquel Calçada va estiuejar només quinze anys a la vila, i el petoner major del poble (es podria proposar aquesta nova figureta als pessebres de Castellar) o no ho sabia o qui li fa els discursos és un indocumentat hiperbòlic, amb la qual cosa va quedar com una mongeta del ganxet. Les paraules del Comissari van estar bastant més afortunades i curoses; potser alguna no ens va agradar però aquestes no van ofendre. Deu ser que va fer molts més anys de ràdio que els que pot acreditar el nostre alcalde. 

Castellarencs/ques: ja tenim l'exposició dels pessebres una altra any per poder gaudir de les seves maravelloses obres. No deixeu d'anar, val molt la pena i recordeu que l'altre, el que té montat l'equip de govern, el podeu tancar el proper mes de maig. Perquè aquell que es dedica a fer pessebres pot fer el que li doni la gana i això està molt bé, però no el confongueu amb els qui "tienen montado un cortijo y no un Belén" i es creuen en la potestat de fer allò que els hi roti. El Patró, és a dir el nostre Sr. Alcalde, s'amaga i acomiada a treballadors/res de l'OSB quan va dir que no s'acomiadaria a cap treballador/a.

Per garantir el bon funcionament de l'entitat apliquem retallades de l'àmbit públic però per fotre el Nadal a aquestes famílies ens amaguem darrera la seva fundació privada, i després té les penques d'acusar al govern central de que la seva legislació és perjudicial per la tasca municipal. Ja sabíem de la seva cultureta, ara descobrim que és un galtes de la pitjor espècie. ¡Menudo Patrón!.

Antes-Ahora

Antes de pedir la mejora y una vez se ha corregido.















                                               

  Antes    

                                                                                                       















                                                                                                        Ahora      














                             
               

La política como circo

Es habitual presenciar en la actividad política rifirrafes de todo tipo entre las diversas fuerzas políticas, los cuales la mayoría de ocasiones no pasan de palabras en mayor o menor tono. Basta con conectar cualquier noticiario televisivo para darnos cuenta de ello y a lo que no se debe dar mayor importancia.
Pero lo que puede ser hasta divertido o pintoresco pasa a ser una broma de muy mal gusto cuando aprovechando cualquier circunstancia se aprovecha para descalificar al contrario con los argumentos más peregrinos que uno pueda imaginarse. Porque uno no vote a favor de una moción sobre las energías renovables ya se le tacha fácilmente de enemigo de la naturaleza. O si se vota en contra de una proposición presuntamente a favor de los desfavorecidos resulta que ese partido es enemigo de la gente humilde. Son sólo dos ejemplos genéricos, pero podría ponerse casos más cercanos y que hemos vivido en Castellar no hace tanto tiempo.
Sin entrar en la aberración que tales conclusiones implican ni tampoco en que muchas de esas propuestas no son más que humo de pajas ante la falta de argumentos, convendría en ocasiones utilizar la cabeza para algo más que embestir al contrario. Que hay veces en que una propuesta no puede aprobarse porque sus fundamentos son radicalmente falsos y no se puede esperar apoyo en el absurdo. En otras ocasiones se trata de propuestas cuya composición resulta mejorable al no haberse buscado un cierto consenso con los demás. Y también, por qué no decirlo, porque en ocasiones se presentan propuestas con la única intención de meter el dedo en el ojo de los contrarios, y ya va siendo hora de que nos tomemos algo más en serio la vida política. Que ningún partido político con responsabilidades de gobierno quiere perjudicar a la ciudadanía, ni siquiera Podemos.
Desde este partido no nos duelen prendas cuando toca apoyar mociones y propuestas que pretendan una mejora real en la vida de las personas, y en este Ayuntamiento hemos dado sobradas muestras de ello, tanto en lo que se refiere a prestar soporte a las personas como incluso en defensa a los animales. Pero ello no implica haber de comulgar con ruedas de molino por el qué dirán, pues no sería la primera vez que se presenta una moción que es sencillamente mentira. Evidentemente, llevamos unas siglas que tienen una significación evidente, pero no nos ata de pies y manos para decidir sobre aquello que consideremos mejor para Castellar, cosa que otros no pueden decir con tanta firmeza. Tampoco perderemos el tiempo como otros en calificar a los demás por lo que puedan decidir en momentos puntuales, pues la acción política es una continuación de actuaciones con un fondo de coherencia no siempre evidente. 
Después de tres años de legislatura ya empezamos a conocernos todos.
No nos cansaremos de repetirlo: nuestra razón de ser es trabajar en beneficio de Castellar y de quienes lo habitan, y para ello estamos dispuestos a pactar lo que resulte más conveniente. Eso sí: majaderías y buscar el enfrentamiento gratuito, pues va a ser que no. Que la vida política es algo muy serio; no lo degeneremos en un circo, por favor.

Les necessitats continuen

Abans que ens n’adonem, ja tindrem aquí les festes nadalenques. És un fet molt comú, aprofitant aquestes dates, que ens vinguin a la memòria totes aquelles persones que estan passant problemes per atendre les seves necessitats més bàsiques, la qual cosa comporta que hagin de prescindir d’alguns luxes abans habituals però ara prescindibles.
Però aquesta circumstància no ens ha d’amagar una realitat més crua: la gent que passa necessitats ho pateix tot l’any, no només al Nadal, i caldria que tots ho tinguéssim molt present de cara a una part de la nostra activitat política. Ara iniciarem la campanya del Gran Recapte a la qual ens afegirem amb totes les ganes com farà tothom qui vulgui col·laborar i que de ben segur ajudarà a minvar ni tan sols un moment els problemes dels qui menys tenen. I la pregunta és evident: i després, què?
De la mateixa manera que es fa la recaptació d’aliments, la qual no s’ha ni de qüestionar, també la gent pateix altres necessitats que convindria no oblidar. Perquè, a més de menjar, els pares de família desitjarien amb tot el seu cor aconseguir la felicitat dels seus fills i filles amb un regal en aquestes mateixes dates, i potser no els el poden proporcionar. O quan arriba el temps d’iniciar les escoles, tant després de l’estiu com dels altres períodes vacacionals, els estudiants més petits els cal alguna mena de material que no sempre se’ls pot donar. És a dir, que les festes de Nadal arriben, passen, però les necessitats segueixen sent-hi. 
Es també evident que no sempre hi ha impulsors de fer campanyes similars en altres èpoques de l’any, motiu pel qual totes les iniciatives encaminades a atendre aquestes necessitats sempre han de ser benvingudes, encara que provinguin del PP de Castellar i no agradin a l’actual equip de govern. Tampoc es tracta que l’Ajuntament sigui el rovell de totes les salses en aquesta matèria atenent simples consideracions econòmiques i de pressupost, però seria d’agrair que si algú presenta alguna iniciativa d’aquesta mena s’ofereixi algun tipus de col·laboració i no es preocupin tant sobre qui sortirà a la foto. I ho podem dir amb ple coneixement de causa, amb una proposta que aquest partit va fer al començament del curs escolar i a hores d’ara no tenim cap resposta del nostre Ajuntament.
En resum, que siguin benvingudes totes les iniciatives encaminades a atendre les necessitats més bàsiques dels qui menys tenen, però no ens quedem en la tan criticada campanya de seure un pobre a la taula per Nadal. Que un any és molt llarg i els qui pateixen més ho saben de sobra.

El dia després

Ha passat el tan esperat 9N, el dia que semblava que poc menys era la segona arribada del Salvador, i ves per on dóna lloc a unes quantes reflexions.
La primera de totes és manifestar el nostre màxim i profund respecte a tots aquells ciutadans que van voler ser partícips d’aquesta jornada fent llargues cues per satisfer el seu desig de votar. Que no compartim els motius ni el desenvolupament d’aquests fets no treu que respectem a tots aquells que de bona fe van voler-hi ser.
Però, tret d’això, cal començar a dir les coses pel seu nom. I que una mascarada com la que es va viure, sense les més mínimes garanties legals sobre el desenvolupament de l’anomenada consulta, sense un cens fiable de gent que podia votar, amb una durada superior a una jornada electoral, amb seriosos dubtes sobre l’escrutini; establert només pel públic independentista tret d’algun despistat que no ho va entendre, i amb una pregunta tramposa gens clara i amb un compromís que els organitzadors saben perfectament que no poden realitzar, doncs a tot això voler posar-li la etiqueta de democràtic és un exercici d’imaginació brutal. Millor encara, un sarcasme en tota regla. Alguns s’omplen la boca fent comparacions amb Europa, quan amb aquesta diada tenim més semblances amb Veneçuela que amb França.
Evidentment, que s’hagi mobilitzat a més de “dos milions” de persones és una dada a tenir en compte. Però si observem que s’ha donat “dret” de vot a menors d’edat i a persones amb veïnatge civil català més que dubtós, doncs potser resulta arriscat voler treure pit. I si malgrat aquesta trampeta la participació seria inferior al 40% del cens real de votants a Catalunya, això significa que hi ha més fum que realitat. Que com sempre es tracta d’una minoria molt sorollosa i que juga brut, prenent als ciutadans com hostatges dels seus interessos. Perquè als qui no estem d’acord amb aquest procés i argumentem en contra se’ns titlla de mals catalans quan no de venir amb l’argument de la por. I el més greu de tot, que els representants polítics catalans han actuat contravenint totes les lleis possibles, a més de resolucions judicials força clares. Ja que a alguns tant els agrada parlar d’Europa, actituds mantingudes com el Sr. Artur Mas, a més d’inconcebibles, tindrien conseqüències penals indiscutibles. Que de Pirineus cap amunt el respecte a la llei és quelcom sagrat, i a Catalunya alguns s’ho passen pel forro llevat que no retolis el teu comerç en català; llavors et cau la mundial. I deixem de fer comparacions amb el precedent escocès, que Catalunya i Escòcia no tenen absolutament res a veure per més que pseudo historiadors s’obstinin en dir el contrari. Que és una escola d’historiadors farsants que coneix tothom i hi ha noms i cognoms.
Si alguns volen seguir instal·lats en el seu món irreal, quan no directament en la mentida, doncs és el seu problema. Convé recordar aquella dita de que es pot enganyar a tothom un cop; a molta gent un temps; però mai es pot enganyar a tothom sempre.
Ara arriba la conclusió final, pel que fa referència al poble: deixaran de perdre temps i energies en processos inútils i es posaran, per fi, a treballar per la gent de Castellar? Nosaltres ja fa temps que ho venim fent.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

El PP de Castellar demana que es millori la il·luminació de la plaça Europa

Els populars asseguren que han entrat al registre la proposta a petició dels veïns i usuaris del barri 

Redacció

Afegeix el teu comentari

El PP de Castellar demana al Consistori que es millori la il·luminació de la plaça Europa. Ho han fet a través d’una queixa oficial que han entrat el registre de l’Ajuntament a petició dels veïns i usuaris del barri segons apunten els populars. En un comunicat de premsa, el PP de Castellar explica que per segon any consecutiu van celebrar una castanyada popular a la plaça Europa, “amb una bona rebuda” punt de trobada amb els veïns i comerciants, on van poder copsar les seves reivindicacions com ara “la mancança d’il·luminació a la zona de jocs dels més petits”. Els populars asseguren que una altra de les reivindicacions que van recollir de veïns i comerciants de la plaça Europa va ser “que es promoguin més esdeveniments en aquesta zona de la vila”.

Maldita Corrupción

En las últimas semanas se están produciendo toda una serie de noticias que sólo cabe calificar de bochornosas. Raro es el día en que cualquier noticiario o periódico no abre su información con casos de lo más variopinto sobre corrupción política en cualquier punto de la geografía española. Cuidado, por si alguno se ha hecho ilusiones: Cataluña también se encuentra salpicada por esta lacra, y en un grado no menor.
Y es que ha llegado a un punto en el que no hay partido político, sindicato, e incluso alguna que otra asociación del más variado pelaje que pueda considerarse completamente libre de culpa. No es el momento de empezar a hacer rankings sobre quién tiene más casos en el juzgado o intentar poner sordina a la situación con un vacío “no es para tanto”. Llevamos demasiado tiempo con esta polémica perfectamente inútil y la ciudadanía empieza a estar harta de semejantes sandeces, además del evidente riesgo que comporta esta actitud de escupir hacia arriba. Ni es el momento tampoco de intentar graduar los casos surgidos para hacer buena corrupción o mala corrupción según quién la hace o cuánto ha mangoneado, pues sería tomar a la gente por estúpida. Estamos hablando de porquería, y discutir sobre cuál huele mejor no esconde lo esencial: que hablamos de basura, y siempre apesta. Por tanto, hay que empezar a dejar algunas cosas claras.
Desde esta formación política expresamos nuestra más enérgica repulsa ante los hechos que se están produciendo, tengan el color que tengan, y reprobamos con toda nuestra energía cuantas personas, bajo las siglas de nuestro partido, se han dedicado a llenarse los bolsillos con total desprecio a los ciudadanos. Porque es igual de reprobable el que se embolsa una “mordida” como el que media para favorecer intereses particulares. Porque no se puede consentir que se juegue con dinero destinado a prestar ayuda a los más necesitados para llenar alguna que otra cuenta en paraísos fiscales. Porque no se puede acudir a motivos patrióticos cuando te han enganchado con la mano en el cajón. En suma, porque quien comete una irregularidad de este calado debe ser repudiado por toda la sociedad aunque pueda resultar doloroso.
Conviene no olvidar que estas prácticas comportan una consecuencia indeseable. Además del surgimiento de salvapatrias oportunistas, planea una sombra de sospecha sobre toda la clase política, lo cual es terriblemente injusto. Por un corrupto que encontremos hay centenares de personas con una trayectoria intachable, lo que significa que ante una manzana podrida debe expulsarse de inmediato, pues de lo contrario sí podría afectar al resto del grupo. Y también puede provocar que se emitan denuncias, muchas veces simples rumores, que después resulten completamente falsas y la persona afectada, cuanto menos, ya ve menoscabada su integridad aunque sea totalmente inocente. Debemos ir con mucho cuidado, pues las condenas de telediario son las peores que hay, y ejemplos los tenemos a montones.
En consecuencia, se ha llegado al momento en el que debe darse el puñetazo en la mesa y decir un clarísimo ¡basta ya! Cada formación política, sindical o de lo que fuere debe hacer examen de conciencia, poner remedio a los casos que se están produciendo o que puedan llegar a venir y decidirse a actuar de una vez por todas con contundencia ante estos actos reprobables, sin preocuparse tanto de quién tiene la iniciativa o menudencias de este tipo. Tantos años ensalzando al sinvergüenza, al aprovechado, al conseguido: en suma, al corrupto, y hemos llegado a esta situación. Todavía se está a tiempo de revertirla; esperemos un arrebato de responsabilidad de quienes rigen nuestros destinos para que esto se produzca.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

05/11/2014 - Actualitat

El PP denuncia que s’ha embrutat Castellar amb “plàstics grocs”

Diverses baranes de la plaça d'El MIrador apareixen amb cintes d'aquest color de la campanya Ara és l'hora

Redacció

 comentaris

El PP de Castellar ha sol·licitat per registre a l’Ajuntament que s’obri expedient sancionador a les persones que, segons diuen en la seva denúncia, “han embrutat” diversos indrets de la vila amb plàstics i cintes grogues, color que identifica ‘Ara és l’hora’, la plataforma que agrupa l’ANC i Òmnium per defensar la consulta del 9-N. El regidor del PP Víctor Martos ha criticat la passivitat de l’equip de govern davant aquests “actes incívics” i demana “que s’apliqui l’ordenança municipal que restringeix aquests actes”. Martos recorda que l’ordenança diu que no està permesa la utilització del mobiliari , l’arbrat, l’enllumenat o qualsevol altre element situat a la via pública “per instal·lar pancartes, cartells, elements de decoració propis de les festes o per a qualsevol altra utilitat”. Segons Martos, que diu que ciutats com Terrassa sí que han aplicat les normes, “les ordenances són de compliment per a tothom, encara que a vegades sembli que estiguem en un “Cortijo”.

Pressupostos a Destemps

Aquesta setmana s’ha celebrat el ple municipal on s’han aprovat els pressupostos per l’exercici de 2015. Tot i que pot pensar-se que es tractava d’un simple tràmit, donada l’aclaparadora majoria amb que compta l’equip de govern, s’havia de decidir sobre tot un seguit de mesures la transcendència de les quals és molt superior a l’habitual, ja que l’any que ve hi ha eleccions municipals i podria passar que hi hagués un canvi en el color del consistori, i les decisions que ara es prenguessin vinculaven a l’equip de govern actual i al que pugui haver en el futur. I va haver-hi per tots els gustos. Crida molt l’atenció que ara l’equip de govern desperti i vulgui donar un toc social als comptes municipals, principalment perquè l’etapa de crisi porta durant una bona pila d’anys. Portem set anys amb el PSC còmodament instal·lat a la cadira municipal, i tot just ara es decideixen a prendre mesures que poden resultar clarament beneficioses per als ciutadans que pitjor ho estan passant actualment. En aquest sentit, el PPC de Castellar ha aportat el seu granet de sorra col·laborant en el pla de foment de l’ocupació a Castellar, especificant molt bé que ha d’atendre a les persones majors de 45 anys, un col·lectiu massa castigat per la crisi actual, i celebrem que la resta de grups municipals veiessin positiva aquesta mesura.

Però també és molt sorprenent que es presentin aquests comptes com un exercici de responsabilitat tot al·legant la reducció del deute municipal i la no contractació de més deute que es podria contractar. Pensem que, com hem dit abans, són set anys de govern mono color a Castellar, i ara es vol presumir d’allò que no fa gaire es criticava tant. Convindria recordar que es va haver de recórrer a la línia especial de crèdit establerta pel Govern Central per atendre més de dues mil factures impagades per només dotze milions d’euros. I que subscrivint aquest finançament s’obligaven a no contraure més deute fins que aquesta xifra no baixés del 66% dels ingressos municipals. I s’acaba d’arrodonir quan, en un exercici molt teatral, se’ns vol fer creure que no es contrau més endeutament quan aquest 2.015 es podria fer per un acte de responsabilitat, quan per les mateixes paraules del regidor responsable es desprenia una intenció no tan evident.

I el que resulta més lamentable, que s’hagi volgut passat de puntetes sobre el que és responsabilitat directe de l’equip de govern: una pujada espectacular de la càrrega tributària a la ciutadania de Castellar. Si a sobre de treure tot el suc a les butxaques de la gent en uns temps particularment difícils, i rebent l’ajuda de l’Estat que tant critiquen però que ves per on va donar un copet de mà, no es comença a actuar amb més responsabilitat i es paguen els deutes a més de fer servir els diners amb més senys, doncs com es diu en castellà, “apaga y vámonos”. En resum, una gran dosi de parafernàlia per part de l’equip de govern, presentant uns comptes clarament electoralistes i que deixen un aire dubtós en el futur que ens espera amb aquesta tendència tan curiosa. Ja era hora de adquirir un caire molt més social envers la població; llàstima que hagin trigat set anys en adonar-se. També en castellà es diu que “para este viaje no hacen falta estas alforjas”. 

                                www.lactual.cat (Quim Pascual)

Nota de Prensa

Publicat l'Actual

29/10/2014 - Actualitat

El PP introdueix una bonificació extra del 25% a les subvencions que rebran les empreses per contractar persones de la vila aturades

Afegeix el teu comentari

Com el principal grup de l’oposició (CiU), el PP també va obrir negociacions amb l’equip de govern per introduir propostes als pressupostos i ordenances fiscals del 2015 per lluitar contra la crisi econòmica i van anunciar els acords als quals havien arribat durant el ple municipal. En concret, el PP va aconseguir incorporar una millora en les subvencions a les empreses locals que contractin persones desocupades de Castellar. “Amb la proposta del PP aquesta subvenció augmenta un 25% envers els aturats de més de 45 anys”, segons paraules del portaveu Antonio Carpio.

El regidor del PP també va celebrar que s’aposti per aquest tipus de mesures per què “la millor política de serveis socials és aquella que redueix l’atur”. El portaveu popular va informar que havien fet la proposta a l’equip de govern i al col•lectiu RAF en una reunió “mantinguda la setmana passada”. A més, Carpio va afegir que és molt positiu “que les empreses comptin amb aquest incentiu per contractar desocupats de més de 45 anys, malauradament aquest col•lectiu precisa de mesures excepcionals”.

La proposta inclosa en aquest projecte, que arrenca amb 40.000, ofereix subvencions de 645 euros al mes a les empreses per contractes d’un mínim de quatre mesos.

Castanyada Popular

Ocupar-se de debò

La política municipal està plena de petites coses, de petites situacions la resolució de les quals fa la vida de la gent molt més agradable i fàcil. Pot resultar una obvietat absoluta, ja ens ho pensem, però és que resulta que això que sembla tan senzill alguns no ho acaben de veure tan clar.

També és un defecte molt arrelat aprofitar aquesta vida municipal per posar-se al davant de manifestacions o moviments que res tenen a veure amb el que realment facilita la vida a la ciutadania. Quantes vegades hem estat testimonis als plens municipals de debatre qüestions absolutament alienes als interessos més propers de la gent però que han servit per a treure titulars a la premsa i posar-se les típiques medalles per veure qui se les dóna de més demòcrata, quan realment han estat una solemne pèrdua de temps. Les competències municipals són molt clares, i voler dedicar-se a altres temes són brindis al sol que no porten enlloc.

Durant els darrers mesos alguns amb altes responsabilitats han tingut el cap en matèries filosòfiques molt interessants, però altres ens hem dedicat a treballar per Castellar. Convindria recordar que s’han arreglat els terres d’alguns arbres per exemple del carrer Tarragona perquè el PPC ho va requerir a l’Ajuntament. O quan es va senyalitzar com a perillós el barranc de Can Barba no va ser per una tasca altruista dels nostres rectors municipals, si no perquè el PPC així ho va demanar. Per exemple, més mesures per a la neteja dels carrers de la vila i urbanitzacions, tampoc es deu a un sobtat interès del regidor corresponent, sinó que també el PPC ho va requerir a qui correspon. I no es tracta de penjar-se medalles sense cap sentit: qui vulgui es pot apropar a la nostra seu i amb molt de gust els ensenyarem les respectives sol·licituds convenientment signades i registrades. I cal fer constar que encara tenim més propostes de millora i reparació presentades i d’altres en preparació per ser proposades.

Per un altre dia deixarem els comentaris de que aquests petits detalls també reflecteixen les poques ganes d’aquells que tenen l’autoritat de fer obres de millora i conservació per millorar la vida dels qui vivim a Castellar perquè tenen el cap en tribulacions metafísiques, però volem deixar un missatge molt clar: el PPC de Castellar sempre ha prioritzat la seva activitat en favor del benestar i millora de la vila i dels seus habitants, i aquí podem oferir algunes proves. Es la nostra línia d’actuació i la mantindrem: preocupar-se de debò per la nostra gent sigui quin sigui el seu vot. Alguns actuen a posteriori i volen atribuir-se el mèrit, però resulta lamentable que certes actuacions hagin d’iniciar-se perquè algú ho reclama, i no perquè el regidor de torn passi pel carrer i no prengui la iniciativa per si mateix. Va sent hora de deixar la independència de banda i dedicar-se al que preocupa realment, que és buscar solucions per Castellar del Vallès. Que cadascú tregui les conclusions que li semblin oportunes. 

Otra Diada

No se trata de celebraciones contrapuestas ni antitéticas, ni de hacer competiciones sobre quién moviliza más gente o que llena más calles de Barcelona. Se trata, simplemente, de que hay otra posibilidad de celebrar la grandeza de ser catalanes y españoles, y esa es la celebración del 12 de Octubre.
Dejando a un lado las connotaciones religiosas que dicha festividad encierra y que no estaría de más recordar en otra ocasión, en esta ocasión se pretende celebrar el día de toda la Hispanidad, de todos los pueblos que forman esta gran nación llamada España y que en tiempos se beneficiaron de su influencia (por más matices que se le quiera poner, pero hoy no toca). Y en el contexto que nos ocupa no está de más realzarla como es debido, pues se trata de una festividad que celebra la unidad dentro de la diversidad; que representa a todos aquellos que gozamos de la condición de españoles con todas nuestras particularidades; y que su finalidad no es en absoluto dividir, sino hermanar.

No vamos a caer en la fácil tentación de hacer comparaciones con otro tipo de manifestaciones habitualmente más numerosas, pues su naturaleza es totalmente distinta y ya va siendo hora de superar ciertas manías. Este año no está de más insistir en esta celebración cuando algunos se obstinan en dividir cuando se trata de una festividad que celebra siglos de historia conjunta de todos los pueblos de España. Que ante la animadversión que algunos quieren implantar en toda la ciudadanía es hora de dejar de sentir miedo y exhibir con orgullo nuestra condición de españoles por todos los rincones. Que tenemos el mismo derecho que los demás en poder celebrar este día en paz y armonía con quien desee hacerlo.

Por ello este partido invita a cuantos deseen acompañarnos a la celebración que se hará el mismo 12 de Octubre en Barcelona que se unan a nosotros y vayamos juntos a la concentración. Independientemente del número de personas que nos reunamos, lo más importante es que también nosotros queremos expresar en la calle nuestra condición, pero con una diferencia: en nuestras celebraciones caben todas las banderas. A ver si hubo algún héroe que sacase una rojigualda en la celebración kilométrica de hace un mes. Las conclusiones son aplastantes.

Por coherencia y principios.

19 de los 21 concejales del pleno de Castellar del Vallès (PSC, CiU y L'Altraveu) votan a favor de la consulta del 9N. Los 2 concejales del PPC abandonaron la sala en protesta por considerar que es un pleno extraordinario dedicado solo a la causa independentista y estar lejos de los problemas reales de los castellarenses y castellarencas. Si ‪#‎Castellar‬ Si ‪#‎Cataluña‬ Si ‪#‎España‬

                               Foto: L´Actual de Castellar: Q. PASCUAL

Política Municipal de Verdad

Hay veces que en la vida política conviene tener los conceptos mínimamente claros, y actuar entonces en consecuencia. Y muy especialmente sobre el papel que nos toca jugar a todos en nuestros respectivos ámbitos.

Hemos sido espectadores de una campaña de desinformación sobre la reforma de la administración local, acusando al gobierno central de unos intereses de lo más fantásticos y haciendo mucho eco, demasiado eco, sobre cómo se verían afectados los servicios que reciben los ciudadanos de los Ayuntamientos. Desinformación porque el cúmulo de barbaridades que se han llegado a decir son para escribir un libro, pero ha sido oportuno preocuparse tanto de los servicios públicos municipales. Sobre todo, porque hay ocasiones en que algunos gobernantes no lo acaban de tener del todo claro eso de sus prioridades.

No es la primera vez que se utiliza un pleno municipal para debatir mociones sobre temas que no afectan a la vida municipal, pero que dan mucho juego a la controversia a pesar de su inutilidad. Acabamos de asistir a un simulacro de pleno municipal extraordinario donde se quería debatir sobre el tan aburrido tema de la consulta soberanista. Ya sabemos, hacer ruido para buscar titulares a ver quién es más independentista, cuando se trata de una resolución sin ninguna trascendencia. Independientemente de su inutilidad, ya que su aprobación no tiene más efecto que hablar del tema, es que se trata de una materia ajena a la vida y atribuciones municipales; por tanto, aún más inútil.

Y ya va siendo hora de poner negro sobre blanco la realidad de las cosas. Que el L´Altraveu o CiU se dediquen a estos juegos ya resulta normal; ellos sabrán cómo les gusta más perder el tiempo. Pero que todo un PSC, partido de gobierno reconocido, que caiga en esta trampa apoyando un procedimiento que sabemos perfectamente contrario a la ley y que, además, resulta contrario a la mayor parte de sus votantes, resulta francamente curioso. Principalmente, porque corren mucho en este tipo de actos perfectamente inútiles, pero suelen dejar sin atender los verdaderos problemas de la gente de Castellar. Y, por favor, Sr, alcalde, dejemos las lecciones de democracia para situaciones un poco más serias, que ya está bien de confundir al personal.

Dónde está la convocatoria de un pleno extraordinario para reclamar a la Generalitat que haga el favor de dar al Ayuntamiento el dinero que les deben? o para pedir explicaciones al Parlament el porqué no hay ninguna decisión sobre la conexión de la B-124 con la C-58? Sólo dos ejemplos para comprobar que los intereses de este gobierno municipal  y del resto de fuerzas del consistorio no lo tienen muy presentes en su actividad municipal.

Y hasta aquí hemos llegado. El PPC de Castellar ha hecho del servicio a la ciudadanía su actividad principal, y así continuaremos mientras tengamos la confianza de los ciudadanos de castellar. Todo lo que sirva para dar apoyo a iniciativas que conlleven el bienestar de nuestra población tendrá siempre nuestro apoyo. Pero participar en representaciones teatrales que llevan al enfrentamiento de la gente por causas perdidas y sin contenido, con ello no es necesario que cuenten con este partido. Ya es hora de decir las cosas por su nombre. Si otros se quieren dar importancia haciendo volar palomas, es su responsabilidad. En nuestro caso, primero es Castellar, su gente y su problemática. El resto queda siempre en un segundo plano y así continuaremos.


Antonio Carpìo
Portavoz Grupo Municipal PP Castellar

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

18/09/2014 - Actualitat

El PP denuncia manca de neteja als carrers

La formació demana a l’equip de govern més control i solucions urgents

L'Actual

Afegeix el teu comentari

El grup municipal del PP ha denunciat la manca de neteja als carrers de Castellar i “la manca de control per part de l’equip de govern del PSC”, segons denuncien en un comunicat els populars, cosa que suposa “un mal inici per a Fomento de Construcciones y Contratas, la nova concessionària del servei”. El PP explica que des de fa temps la neteja als carrers empitjora “mes a mes” i amb això “les queixes dels seus veïns, les males olors agreujades per la calor i la manca de recollida de residus en voreres i parcs”.

A la Festa Major, el PP ha pogut recollir queixes del veïnat i constata que “Castellar del Vallès mai havia estat en les condicions tan precàries com es troba en l’actualitat”, explica el portaveu del partit, Antonio Carpio. A més de les taques i restes de brutícia generalitzades, “la situació s’agreuja pels voltants dels contenidors, on les restes de brossa o els líquids que es desprenen fan la situació insostenible”.

El PP afirma que “hem sol·licitat informació detallada sobre la prestació d’aquest servei quant a horaris, rutes, freqüències de pas dels treballadors, mitjans que s’utilitzen al nucli urbà i a les urbanitzacions”. El PP demana al govern municipal solucions urgents a aquest problema, que cada dia “s’agreuja més”. La neteja no “pot estar basada a recollir les restes materials que s’aprecien a la vista i s’han d’utilitzar mitjans líquids per a la seva des-
infecció”.

Al lado de la gente

Una de las críticas más frecuentes que la gente hace a la clase política es que da la impresión de no estar cerca de las personas; que viven encerrados dentro de cuatro paredes y no escuchan verdaderamente a la población; y que de vez en cuando toman decisiones más bien contrapuestas a lo que realmente quieren los ciudadanos. Podemos debatir mucho rato al respecto y buscar las matizaciones que se quieran, pero las encuestas están para algo más que llenar páginas en los periódicos.

Ante esto se pueden hacer dos cosas: hacer mucho ruido para hacer ver que se hace mucho trabajo, o bajar a la tierra y poner la oreja a aquellos que tienen algo que decirnos. En el primer caso abundan aquellos que se dedican a repartir besos y abrazos por la calle; a sonreír mucho y decir frases muy bonitas pero sin contenido ni compromiso; y a querer hacer ver que son los más grandes y bonitos del barrio cuando sus hechos indican más bien lo contrario.

La segunda opción no es tan glamorosa, por decirlo de alguna forma. Implica ponerse verdaderamente al lado de la gente, escuchar lo que tienen que decirnos tanto si es una dura crítica como una alabanza desmedida, y principalmente dejar a los profesionales del teatro para los escenarios y ofrecer ese apoyo que la ciudadanía espera de sus representantes políticos.

Este partido ha optado desde hace muchos meses por esta segunda opción, y lo hemos hecho tanto en nuestra sede, siempre abierta para todos, como en las dependencias municipales cuando ha sido adecuado. Hasta ahora, la experiencia ha sido excelente, y hemos decidido dar un paso más. Desde esta misma semana haremos encuentros en lugares públicos, y por qué no, acompañado de un café.

Como ya hemos dicho antes, se trata de situarse lo más cerca de la gente posible, y qué mejor manera que allí donde la gente va. Seguiremos atendiendo a todos aquellos que nos quieran transmitir sus propuestas, sus ideas y sus críticas a la vida en Castellar, y estamos dispuestos a dar respuesta a todo lo que se nos plantee. Milagros, pocos, pero interés en ayudar a las personas, el máximo.

No volem acomiadar-nos sense desitjar a tots els habitants de Castellar del Vallès una molt bona Festa Major. Aprofiteu totes les activitats que se’ns plantejaran aquests dies d’esbarjo amb els vostres, que la canalla gaudeixi dels darrers dies abans de l’inici del nou curs escolar, i sobretot prudència amb les celebracions. Fa molts anys que donem una lliçó de civisme en les nostres festes; seguim mantenint la ratxa molts anys més.

Antonio Carpio

Portavoz Grupo Municipal PP de Castellar del Vallès

Renovades energies

Acaba el mes d’agost, tradicional període de vacances d’estiu, i tornem a l’activitat política municipal amb noves i renovades energies. Desitgem que tots els nostres conciutadans hagin gaudit d’un merescut temps de lleure i vacances, aprofitant que hem tingut un agost no exageradament calorós i les nits han estat una mica més fresques que anys passats.

I ens calen aquestes noves energies perquè la propera setmana comença un període apassionant el final del qual es veurà coronat per les eleccions municipals de maig de 2015. Arriba un temps de profundes reflexions que finalitzarà d’aquí nou mesos on tots els que vivim a Castellar tindrem el deure d’escollir qui haurà de portar el timó del nostre ajuntament.

Com ja hem dit en altres ocasions, aquesta és la nostra raó de ser: atendre les necessitats i els problemes que ens plantegin els ciutadans de Castellar, i en la mida de les nostres possibilitats donar-hi una solució o una resposta que resulti satisfactòria. Fins ara ho hem estat fent; poden tenir molt present que seguirem en la mateixa línia d’actuació, si cal amb més energies que mai i sempre amb el desig d’encert.
 

També és cert que s’apropen unes setmanes que poden resultar força distretes, amb la cançó independentista que sonarà una mica més insistent que fins ara i que, tot s’ha de dir, està condemnada al fracàs com molt bé saben els seus impulsors, però no és el que ara toca. Hem dit que la nostra prioritat és la política municipal i ho mantindrem, però si la broma es passa de la ratlla i comencen els atacs els respondrem. Cadascun és responsable de les seves actuacions, i si aprofitant els vents a favor es fan actes fora de mida no ens quedarem quiets esperant que escampi la gresca.

I no està de més fer un recordatori: la pugna política pot ser de tant en tant malsonant, però en cap cas ha de representar sentir-se amenaçat. Ens enorgullim de que a Castellar sempre ens hem respectat tots tinguem l’opció política que tinguem, i hem de continuar així pel bé de tots. 

 

És la nostra responsabilitat i de ben segur que la ciutadania ens ho agrairà.

Grup Municipal PP Castellar del Vallès 

Per fer-se veure

Sembla que l’inici del període estival faci que el famós debat independentista hagi entrat en un descans, com els partits de futbol, i estiguem en un temps de relativa calma. I és un moment en el que caldria preguntar-se on ens trobem en aquesta qüestió.
Seria massa senzill fer sang amb el darrer ridícul del Sr. Mas en una entrevista a una cadena nord-americana, o amb alguns estudis pretesament seriosos sobre la viabilitat d’aquesta independència el lloc adient dels quals estaria en un programa d’acudits de la televisió. És el problema de viure en una mentida que han creat ells mateixos els fa haver de justificar-se de la manera més enginyosa que fa, al mateix temps, que se’ls vegi més el llautó, però és millor deixar-ho córrer.
El veritable problema de tota aquesta moguda és que s’aprofita qualsevol acte mínimament públic per fer-se veure, i així es dona la sensació de que estem davant un moviment irrefrenable, quan hi hauria molt de què parlar. No es tracta de les estelades que qualsevol persona penja del seu balcó, ni molt menys, però sí d’aprofitar qualsevol esdeveniment esportiu, cultural o d’oci per treure les banderetes, posar-les en els llocs més visibles i ja tenim la feina feta. I això fet amb la connivència dels poders públics que sovint han organitzat o donat els permisos per aquestes celebracions i no sabem si amb el seu implícit suport o si algú els ha fet un gol.
Que quedi molt clar un tema: tothom pot posar-se la bandera que vulgui a casa seva, o pot organitzar l’acte que cregui més oportú presidit per una bandera que a hores d’ara no és de ningú. Però per aquest motiu també la resta tenim la llibertat de expressar el nostre desacord amb aquesta sibil·lina forma d’actuar. Ja ho sabem, que una majoria del parlament està per la labor, i que les enquestes diuen no sé què, però que s’està jugant amb els sentiments de molta gent també és així, i amb qüestions que son lleugerament més complexes que anar-se’n a viure fora de casa dels pares. I dir que tot s’acaba votant és massa infantil com ni tan sols contestar-ho.
Bé, esperem que després de les vacances d’estiu tornem a parlar sobre el tema. La tardor promet ser divertida. Desitgem a tots unes bones vacances i per a aquells que, tot i tenir vacances, no puguin sortir de Castellar, aprofitar les oportunitats d’oci que se’ls ofereixi des de l’Ajuntament, tot i que puguin resultar força millorables.

L’atur com a oportunitat

La setmana passada es va publicar la xifra d’atur a Espanya i, per més taques que se li vulgui posar, es pot qualificar de molt positiva. Sí, ja ho sabem, que correspon a la temporada d’estiu, i que molt contractes son temporals i a temps parcial; d’acord, però caldria per una vegada anar una mica més enllà i pensar en aquella persona que fa tres anys que no trobava feina i ara en torna a tenir, o en aquell jove que ara ha pogut trobar la seva primera col•locació. És l’eterna música de veure l’ampolla mig buida o mig plena.

Que això pugui marcar un canvi de tendència només el temps ho dirà, però que durant aquest any 2.014 l’evolució de la xifra d’atur sigui francament positiva pot tenir algun significat agradable. Com és normal, també hi haurà qui vulgui relativitzar-ho amb les xifres de l’enquesta de població activa; doncs molt bé, tornem al tema de l’ampolla...

Però la crua realitat segueix sent molt complicada. Quan la xifra d’aturats supera els quatre milions de persones significa que estem davant un drama de caire nacional, i més encara quan veníem d’una situació extraordinària de bonança a la que tots ens vàrem acostumar molt bé. Tornar a la situació de l’any 2.007 costarà molts esforços i potser fins l’any 2.018 no s’arribi a xifres similars segons alguns estudis seriosos. I per més dolorós que resulti dir el següent: probablement les estructures de feina que coneixíem fins ara seran cada cop més excepcionals. Els temps de feines per a tota la vida comencen a dir adéu, i davant d’aquesta situació es poden adoptar dues postures: o agafar el model albanès i tots funcionaris, o adaptar-se a les noves situacions el millor que es pugui. Veiem l’exemple de bona part del jovent que no li fa por haver de marxar a l’estranger, doncs allà on alguns de nosaltres veiem un drama ells hi veuen una oportunitat de treballar.

Tant de bo aquesta evolució de l’atur segueixi la mateixa pauta que fins ara; el temps ho dirà. Però valdria la pena aprofitar aquesta situació per entendre que es poden presentar noves formes del mercat de treball i del desenvolupament de les feines que no s’han de deixar passar. Aquest va ser un error que es va cometre en aquest país fa uns quaranta anys, quan una crisi també espectacular ens va deixar a tots tremolant i per la tan coneguda i mal entesa pau social no es van emprendre les reformes que ara tan es necessiten. No caiguem en el mateix error per segona vegada. 

Aprofitant aquest espai, no podem deixar passar aquesta oportunitat per als joves de menys de 25 anys. El Govern Central ha impulsat un Pla de Garantia Juvenil, i que podràs inscriure’t en la següent adreça:

http://www.empleo.gob.es/es/garantiajuvenil/home.html

Monarquía parlamentaria

El pasado 19 de junio se produjo un hecho excepcional en cuanto a su propia naturaleza: la proclamación del nuevo Rey de España en la persona del hasta ahora Príncipe de Asturias, D. Felipe de Borbón, ahora ya Felipe VI. Tranquilos, vamos a ahorrarles proclamas laudatorias de la monarquía y de vivas al Rey que debieran ser absolutamente normales pero que, por esa manía tan española y catalana de dar demasiada cancha a las minorías vocingleras, se da más relevancia a la marginalidad que a la normalidad democrática. Qué le vamos a hacer.

Lo que sí ha llamado poderosamente la atención de todo este proceso, desde el anuncio de abdicación del anterior monarca hasta la proclamación del actual, son dos actitudes muy comentadas pero que, a su vez, muestran una preocupante falta de sentido de la realidad aplastante. Por un lado, el tan cacareado referéndum que algunos han querido plantear, aprovechando que el viento venía de cara, sobre la forma de Estado. Por poner un ejemplo, no hace tanto tiempo se produjo este mismo relevo en Holanda, país nada dudoso en cuanto a su solidez democrática y se llevó con total naturalidad. Ahora nos ha tocado a nosotros, y lo que debiera haber sido una muestra más de la solidez de nuestras instituciones y de madurez democrática ha hecho correr ríos de tinta de forma absolutamente artificial, con argumentos de lo más peregrino para crear polémicas donde no debe haberlas. Todo el mundo ha podido percibir claramente las diversas posiciones de cada uno, por lo que no hay que ahondar en el tema. Es ciertamente lamentable que se aduzca la democracia popular sólo para lo que a algunos les interesa, pero esto es lo que hay.

El otro punto curioso ha venido desde Cataluña, cuando también aprovechando el devenir de los acontecimientos se insinúa que el nuevo Rey debe hacer de mediador en el llamado conflicto catalán, lo cual ya resulta increíble. Primero, porque no deja de ser curioso que el pirómano ahora quiera que otros a quienes ha menospreciado vengan a solucionarle el desaguisado. Postura muy catalana, por cierto. Pero lo más sorprendente de esta postura es que en una monarquía Parlamentaria la figura del monarca no tiene más atribuciones que las meramente representativas y una supuesta influencia moral que le permitiría ejercer de árbitro de la situación. El conocido “el Rey reina, pero no gobierna”. Por tanto, pedirle con tanto descaro que intervenga en la vida política no es sólo un desconocimiento de la realidad que nos envuelve (caso de Holanda otra vez), es que muestra una mala fe impresionante por parte de quienes lo profieren, y un simple repaso a la historia de España en el siglo XX aclararía muchas de estas cosillas.

Se ha abierto una nueva etapa histórica que promete ser apasionante. Dejemos que la figura de este nuevo Rey vaya desarrollándose con el paso del tiempo.

La situación mejora para todos

Uno de los momentos más desagradables para todo aquel con responsabilidades de gobierno es cuando se ve obligado a no poder llevar a cabo aquello que prometió iba a cumplir. Sería de verdaderos irresponsables decir una cosa y después, con toda tranquilidad y sin mediar explicación alguna, hacer exactamente lo contrario de lo anunciado. Bueno, para ser justos eso sucedió en cierto paraíso llamado Cuba hace 55 años. 

El caso es que en España, cuando se produjo el cambio de Gobierno, la situación era catastrófica. Que algunos pensaran que el simple cambio de personas iba a traer la abundancia es pura ignorancia, pero tras las inmediatamente anteriores elecciones municipales empezó a verse que el desastre iba a ser peor de lo que se suponía. Lo peor de haber estado gobernados por irresponsables es que su actitud arrastró a todo un país, gobernantes incluidos, y conseguir que en los foros internacionales volvieran a creer en nosotros representaba tomar medidas draconianas que no eran precisamente lo más agradable a hacer. Durante todo el año 2.012 todos los miembros del Gobierno central se hartaron de explicar a quien quiso oír la situación complicadísima que se heredó, pero gracias a unos medios de comunicación cualquier cosa menos imparciales y a dar cancha a charlatanes sin freno se dio la sensación de estar en manos de cuatreros, lo cual además de injusto es sencillamente falso. Todo el mundo se quejó de los famosos recortes (iniciados en Cataluña un año antes por el gobierno del Sr. Más, conviene no olvidarlo), y hasta algún iluminado se arrodillaba pidiendo el rescate de la economía española como fin de todos los males, lo cual habría supuesto unos recortes y medidas de ajuste todavía más estrictos que los llevados entonces a cabo. Y cuidado con los fallos de memoria: las hemerotecas y fonotecas están para algo.

Después de dos largos años de difícil caminar, en los que los sacrificios que todos los españoles y catalanes hemos tenido que afrontar con gran dolor, en los grandes números empieza a verse la luz. Y es ahora cuando, por fin, podrá llevarse a cabo la reducción de impuestos que se pretendió desde un buen principio. Se trata de una reforma ambiciosa, en la que absolutamente todos vamos a salir beneficiados con esa rebaja en el IRPF y que va a representar que, poco o mucho, nuestro bolsillo se vea favorecido. Es pronto aún para entrar en detalles sobre la misma, pero lo anunciado es una puerta a la esperanza en el beneficio colectivo.

Eso sí, que nadie piense que vaya a volverse a tiempos no muy lejanos, en las que a cierto optimista le dio por lanzar billetes a la calle sin freno porque el dinero público no es de nadie. Que esos lodos trajeron estos barros. Conviene ir paso a paso y, por qué no, en un futuro quizás no demasiado lejano se pueda ir recuperando parte de la situación anterior. Esta rebaja tributaria es el primer paso; pueden estar seguros que habrá más buenas noticias como esta en los próximos meses.

Democràcia participativa

Ja sabem tots que el sistema democràtic té la seva fonamentació que es tracta del govern del poble. 
Són els ciutadans els qui tenen la sobirania, els qui tenen el poder, i es decideix llavors establir els sistemes i mecanismes per a desenvolupar l’exercici d’aquesta sobirania. Aquest és l’origen dels Parlaments que coneixem actualment, lleugerament diferents dels que hi havia fa uns tres cents anys i que no eren precisament òrgans legislatius. Els membres d’aquests parlaments son escollits pels ciutadans mitjançant unes eleccions, i un cop escollits desenvolupen la tasca legislativa i prenen les decisions que convé segons el marc legal preestablert.
Tot això ve donat perquè darrerament es parla molt, massa, de fer referèndums per multitud de coses avui dia molt de moda amb un cert descuit de les normes en les que ens estem movent des de fa uns trenta-cinc anys. És ben cert que es tracta d’una consulta que es pot organitzar perquè la ciutadania expressi el seu parer per alguna qüestió de particular importància, i el seu resultat pot ser o no ser vinculant pels governants. Convé tenir present aquest darrer aspecte, que els impulsors de moltes d’aquestes consultes no solen tenir gaire present. També es tracta de consultes on el tema a decidir pot generar aspectes controvertits o fins i tot contraposats, i explicant detingudament a la gent què és el que s’està votant es pot tenir un millor criteri a l’hora de emetre el vot. Crida molt l’atenció que en les darreres propostes que s’estan fent per certes forces polítiques només plantegen una consulta d’adhesió a les seves propostes, no deixant que aquells que no combreguin amb ells puguin expressar-se amb total llibertat i plantejar propostes alternatives. Per no parlar de referèndums quasi bé festius on es plantegen temes de caire científic que ni els mateixos impulsors de la consulta saben de què va el tema.
I el més trist de tot és que es vulguin plantejar aquestes consultes prescindint absolutament de la legislació vigent. És clar que es pot consultar el que es vulgui, però tenint en compte que no parlem d’una votació assembleària, si no de temes que poden trastocar absolutament l’ordenament vigent. És molt fàcil jugar a revolucionari plantejant el que es vulgui, però resulta de tot punt irresponsable no mesurar les conseqüències que aquest acte pot comportar. Qualsevol que llegeixi la premsa en els darrers mesos sap perfectament el que volem dir.
Els canvis per poder plantejar iniciatives polítiques de tota mena fa molt temps que està establert. Que es pot millorar és evident; no hi ha un sistema perfecte i el somni de la veritable democràcia participativa ens hauria d’il•luminar als que volem fer política. I es pot canviar, seguint també els procediments que ja tenim establerts. Però agafar l’actitud d’enfadar-se perquè no em deixar fer el que jo vull per més que vulneri la legalitat, és una forma d’actuar infantil impròpia d’una democràcia mínimament seriosa.