Per fer-se veure

Sembla que l’inici del període estival faci que el famós debat independentista hagi entrat en un descans, com els partits de futbol, i estiguem en un temps de relativa calma. I és un moment en el que caldria preguntar-se on ens trobem en aquesta qüestió.
Seria massa senzill fer sang amb el darrer ridícul del Sr. Mas en una entrevista a una cadena nord-americana, o amb alguns estudis pretesament seriosos sobre la viabilitat d’aquesta independència el lloc adient dels quals estaria en un programa d’acudits de la televisió. És el problema de viure en una mentida que han creat ells mateixos els fa haver de justificar-se de la manera més enginyosa que fa, al mateix temps, que se’ls vegi més el llautó, però és millor deixar-ho córrer.
El veritable problema de tota aquesta moguda és que s’aprofita qualsevol acte mínimament públic per fer-se veure, i així es dona la sensació de que estem davant un moviment irrefrenable, quan hi hauria molt de què parlar. No es tracta de les estelades que qualsevol persona penja del seu balcó, ni molt menys, però sí d’aprofitar qualsevol esdeveniment esportiu, cultural o d’oci per treure les banderetes, posar-les en els llocs més visibles i ja tenim la feina feta. I això fet amb la connivència dels poders públics que sovint han organitzat o donat els permisos per aquestes celebracions i no sabem si amb el seu implícit suport o si algú els ha fet un gol.
Que quedi molt clar un tema: tothom pot posar-se la bandera que vulgui a casa seva, o pot organitzar l’acte que cregui més oportú presidit per una bandera que a hores d’ara no és de ningú. Però per aquest motiu també la resta tenim la llibertat de expressar el nostre desacord amb aquesta sibil·lina forma d’actuar. Ja ho sabem, que una majoria del parlament està per la labor, i que les enquestes diuen no sé què, però que s’està jugant amb els sentiments de molta gent també és així, i amb qüestions que son lleugerament més complexes que anar-se’n a viure fora de casa dels pares. I dir que tot s’acaba votant és massa infantil com ni tan sols contestar-ho.
Bé, esperem que després de les vacances d’estiu tornem a parlar sobre el tema. La tardor promet ser divertida. Desitgem a tots unes bones vacances i per a aquells que, tot i tenir vacances, no puguin sortir de Castellar, aprofitar les oportunitats d’oci que se’ls ofereixi des de l’Ajuntament, tot i que puguin resultar força millorables.