D‘un temps ençà, la classe política catalana no deixa de parlar de la necessitat de l’anomenat pacte fiscal com la gran solució als problemes econòmics catalans. I es fan servir arguments quasi bé apocalíptics per la seva necessitat, quan la realitat, mal que soni, pot no ser tan catastròfica i si bastant teatral.
No deixa de ser curiós que el nacionalisme imperant tingui sempre un mantra sobre el que establir el seu discurs. Fins no fa gaire temps el problema era la llengua i la cultura, sotmesos a una mena d’extermini que el temps ha demostrat exagerat i fals, a més de haver perdut la seva eficàcia intimidant perquè ja ningú els fa cas. Ara han trobat un nou cavall de batalla de naturalesa econòmica, i quan es tracta de temes que afecten a la butxaca ja ho sabem: la pela és la pela...
Tenir que afirmar que des del PPC estem a favor de trobar la millor fórmula per a que Catalunya tingui el millor finançament és massa obvi, però cal fer-ho quan hem de sentir alguns comentaris que vénen a dir poc menys que si no s’està a favor del pacte fiscal és anar contra Catalunya. Es increïble comprovar que les restes del tripartit encara estan presents en certes formes de fer política, quan bona part del caos actual ve d’aquells anys.
És bastant trist que es fomenti un odi contra la resta d’Espanya a causa d’aquesta matèria quan el que s’hauria de fer és parlar clar d’una vegada. Ara ens toca arreglar uns temps de despesa desaforada no sempre responsabilitat del tripartit, i la solució és adaptar-se a les disponibilitats reals d’ingressos. Argumentar, com fa el Sr. Mas, que amb més ingressos s’arreglaria tot és un sofisme en tota regla, ja que no es pot assegurar que es deixaran de cometre els mateixos errors. Es més, amb la manca de liquiditat actual que obliga a fer ajustos anomenats retallades no deixa de cridar l’atenció que les partides destinades a promoció de la llengua catalana, o a les famoses ambaixades, no només continuïn i en alguns casos s’incrementin. Una mica de coherència és el mínim a exigir a qualsevol dirigent polític, i més si es tracta del President de la Generalitat.
Si el mirall és el concert econòmic basc, potser ja és hora de plantejar-nos si aquesta anomalia encara ha d’existir, perquè es tracta d’un tema que ningú vol tractar. I si tant preocupa el tema de la solidaritat amb la resta de regions espanyoles, bo seria que es controlés la despesa d’alguns territoris no gaire afortunats, i en aquest punt caldria la col·laboració del PSOE que no està gaire disposat.
Anem, doncs, amb compte amb aquestes matèries, ja que si es radicalitza el discurs tots podem sortir perdent, catalans inclosos.
30 de junio de 2012
24 de junio de 2012
Seis meses ya...
Han pasado seis meses desde las elecciones generales que conllevaron un
cambio de Gobierno en España. Un período lo suficientemente intenso para
no resultar indiferente a nadie, donde se han tenido que tomar
decisiones muy dolorosas en espera de un beneficio para toda la
colectividad. También es un período donde se ha visto la cruda realidad
en la que estamos, sin palabras bonitas ni tapujos, lo cual hace que la
sensación de desánimo sea mayor.
No vamos a escudarnos, como siempre, en la ya tan famosa herencia recibida. De tan evidente resultaría cansino. Sólo recomendar la lectura de un libro titulado “El declive de los dioses”, escrito por Mariano Guindal (nada proclive a ensalzar al PP, por cierto), y se podrá ver en manos de quién hemos estado gobernados en los últimos siete años y medio.
Desde estas mismas páginas ya dijimos que el trabajo que se avecinaba era inmenso, y que el resultado de las medidas a tomar por el actual Gobierno central era a medio y largo plazo. Pensar que en seis meses iba a estar todo solucionado es una necedad lamentable, por más que desde posiciones zurdas ahora se rasguen las vestiduras porque todo siga igual o, según ellos, peor que antes. Es un sofisma de manual, y de tan ridícula que es la afirmación que no vale la pena ni refutarla.
Tampoco ha sido nada agradable ver la reacción, en algunos casos desproporcionada, sobre las medidas emprendidas hasta ahora y que afectan a aspectos del denominado estado de bienestar. Hay quien se cree que se toman estas medidas con gusto, casi con sadismo, lo cual resulta sencillamente patético. Nada gustaría más que mantenerlo todo como hasta ahora, pero resulta que no puede ser, porque la caja está vacía. En este caso, no está de más una apretada de cinturón para, con el tiempo, volver a los niveles anteriores. Esto, que cualquier economía familiar entiende, resulta intolerable para ciertas posiciones izquierdosas. Más lamentable es cuando por su falta de rigor se ha llegado a esta situación, pero ya hemos dicho que no hablemos de herencias.
Tenemos un caso en Castellar bien reciente. Con motivo de las reformas en el área de educación, uno de los aspectos más llamativos es el aumento de alumnos por aula. La reacción casi unánime es que se iba a acabar con la enseñanza pública, lo cual puede calificarse como de exagerado, entre otras cosas. La realidad cuál ha sido: que no se ha llegado a los coeficientes asignados. Entonces, cabe preguntarse ¿había para tanto? ¿No sería mejor reflexionar antes sobre la materia que se tercie, antes que llamar a rebato? Cuidado con estas cosas porque decisiones irreflexivas pueden llevar a consecuencias indeseadas, y la historia bien reciente está llena de casos ilustrativos.
Insistimos, son tiempos duros en los que conviene hacer una serie de ajustes más o menos dolorosos, no porque lo manden desde Europa, sino por nuestra propia supervivencia. Y los resultados no son de hoy para mañana, más quisiéramos, pero hay que dar tiempo al tiempo. Cuánto durará esta situación no lo sabe nadie, pero se están poniendo las bases para superarlo y conviene actuar con prudencia desde todos los ámbitos ciudadanos. Se impone la reflexión, no el apocalipsis.
No vamos a escudarnos, como siempre, en la ya tan famosa herencia recibida. De tan evidente resultaría cansino. Sólo recomendar la lectura de un libro titulado “El declive de los dioses”, escrito por Mariano Guindal (nada proclive a ensalzar al PP, por cierto), y se podrá ver en manos de quién hemos estado gobernados en los últimos siete años y medio.
Desde estas mismas páginas ya dijimos que el trabajo que se avecinaba era inmenso, y que el resultado de las medidas a tomar por el actual Gobierno central era a medio y largo plazo. Pensar que en seis meses iba a estar todo solucionado es una necedad lamentable, por más que desde posiciones zurdas ahora se rasguen las vestiduras porque todo siga igual o, según ellos, peor que antes. Es un sofisma de manual, y de tan ridícula que es la afirmación que no vale la pena ni refutarla.
Tampoco ha sido nada agradable ver la reacción, en algunos casos desproporcionada, sobre las medidas emprendidas hasta ahora y que afectan a aspectos del denominado estado de bienestar. Hay quien se cree que se toman estas medidas con gusto, casi con sadismo, lo cual resulta sencillamente patético. Nada gustaría más que mantenerlo todo como hasta ahora, pero resulta que no puede ser, porque la caja está vacía. En este caso, no está de más una apretada de cinturón para, con el tiempo, volver a los niveles anteriores. Esto, que cualquier economía familiar entiende, resulta intolerable para ciertas posiciones izquierdosas. Más lamentable es cuando por su falta de rigor se ha llegado a esta situación, pero ya hemos dicho que no hablemos de herencias.
Tenemos un caso en Castellar bien reciente. Con motivo de las reformas en el área de educación, uno de los aspectos más llamativos es el aumento de alumnos por aula. La reacción casi unánime es que se iba a acabar con la enseñanza pública, lo cual puede calificarse como de exagerado, entre otras cosas. La realidad cuál ha sido: que no se ha llegado a los coeficientes asignados. Entonces, cabe preguntarse ¿había para tanto? ¿No sería mejor reflexionar antes sobre la materia que se tercie, antes que llamar a rebato? Cuidado con estas cosas porque decisiones irreflexivas pueden llevar a consecuencias indeseadas, y la historia bien reciente está llena de casos ilustrativos.
Insistimos, son tiempos duros en los que conviene hacer una serie de ajustes más o menos dolorosos, no porque lo manden desde Europa, sino por nuestra propia supervivencia. Y los resultados no son de hoy para mañana, más quisiéramos, pero hay que dar tiempo al tiempo. Cuánto durará esta situación no lo sabe nadie, pero se están poniendo las bases para superarlo y conviene actuar con prudencia desde todos los ámbitos ciudadanos. Se impone la reflexión, no el apocalipsis.
16 de junio de 2012
Així no, senyor alcalde
Volem manifestar, en primer lloc, el rebuig del PPC de Castellar del Vallès davant el tracte que van rebre tant ell com el Conseller de Sanitat de la Generalitat en l’acte d’inauguració del CAP de Castellar després de la remodelació recentment acabada. Coincidim totalment amb el seu argument: no cal confondre la protesta amb els insults.
Dit això, i ja que tan amablement ens va manifestar la seva sensació mitjançant aquesta publicació, no hauria estat de més que hagués aprofitat per fer alguna reflexió al respecte una mica més profunda que donar les culpes als altres. Si s’ha vist en aquesta situació, caldria pensar de tant en tant si s’ha fet alguna cosa malament, ja que si el poble sempre té raó, en aquesta ocasió també encara que no ens agradi. ¿O potser resulta que quan protesten les accions dels adversaris polítics està molt bé, però si li afecta a un mateix ja no està tant bé? Per no caure en l’error de pensar que si protesten amb insults els meus és perquè els altres alguna cosa hauran fet, i si ho fan els altres son uns fatxes nostàlgics. Que ja som tots grans.
Ve arran de la seva actitud en els darrers plens municipals, quan en un pretès acte de democràcia mal entesa ha recolzat mocions absurdes contra la legislació estatal - tan legítima com la municipal, per cert- tot dient que donava veu als ciutadans. Es una actitud comprensible si es tractés d’un membre de l’oposició, i amb matisacions. Però si es tracta d’alguna persona amb responsabilitats importants amb la ciutadania, i ser Alcalde no ho és poc, resulta molt perillós tenir que vetllar per l’aplicació de les lleis i al mateix temps encapçalar la manifestació en contra de la seva aplicació. Així no, senyor alcalde, perquè amb aquesta mena de comportaments sí que ens poden situar en un camí sense retorn. Perquè amb aquestes actituds pot encendre flames que més val que estiguin ben apaivagades, i un cop es desperti la fera ja ens explicarà qui la calma.
Tampoc es pensi que li diem que li ha passat el que s’ha buscat; ni molt menys. Res justifica comportaments com els que vostè denuncia; però tampoc estaria de més que aquesta condemna es fes extensiva a tota la classe política, ja que en cas contrari entraríem en la dialèctica d’insults bons i insults dolents, i ja és hora de superar aquestes baralles infantils.
Reiterem el que hem dit al començament: lamentem el tracte rebut per vostè com a Alcalde de Castellar i pel Conseller de Sanitat. Són temes que estan per sobre de partits i afinitats polítiques. Per altre part, no estaria de més una petita reflexió per part seva sobre el que està passant i què ha fet vostè al respecte. Res ens agradaria més que no tornar-li a dir que així no, senyor alcalde.
Dit això, i ja que tan amablement ens va manifestar la seva sensació mitjançant aquesta publicació, no hauria estat de més que hagués aprofitat per fer alguna reflexió al respecte una mica més profunda que donar les culpes als altres. Si s’ha vist en aquesta situació, caldria pensar de tant en tant si s’ha fet alguna cosa malament, ja que si el poble sempre té raó, en aquesta ocasió també encara que no ens agradi. ¿O potser resulta que quan protesten les accions dels adversaris polítics està molt bé, però si li afecta a un mateix ja no està tant bé? Per no caure en l’error de pensar que si protesten amb insults els meus és perquè els altres alguna cosa hauran fet, i si ho fan els altres son uns fatxes nostàlgics. Que ja som tots grans.
Ve arran de la seva actitud en els darrers plens municipals, quan en un pretès acte de democràcia mal entesa ha recolzat mocions absurdes contra la legislació estatal - tan legítima com la municipal, per cert- tot dient que donava veu als ciutadans. Es una actitud comprensible si es tractés d’un membre de l’oposició, i amb matisacions. Però si es tracta d’alguna persona amb responsabilitats importants amb la ciutadania, i ser Alcalde no ho és poc, resulta molt perillós tenir que vetllar per l’aplicació de les lleis i al mateix temps encapçalar la manifestació en contra de la seva aplicació. Així no, senyor alcalde, perquè amb aquesta mena de comportaments sí que ens poden situar en un camí sense retorn. Perquè amb aquestes actituds pot encendre flames que més val que estiguin ben apaivagades, i un cop es desperti la fera ja ens explicarà qui la calma.
Tampoc es pensi que li diem que li ha passat el que s’ha buscat; ni molt menys. Res justifica comportaments com els que vostè denuncia; però tampoc estaria de més que aquesta condemna es fes extensiva a tota la classe política, ja que en cas contrari entraríem en la dialèctica d’insults bons i insults dolents, i ja és hora de superar aquestes baralles infantils.
Reiterem el que hem dit al començament: lamentem el tracte rebut per vostè com a Alcalde de Castellar i pel Conseller de Sanitat. Són temes que estan per sobre de partits i afinitats polítiques. Per altre part, no estaria de més una petita reflexió per part seva sobre el que està passant i què ha fet vostè al respecte. Res ens agradaria més que no tornar-li a dir que així no, senyor alcalde.
11 de junio de 2012
Nota de Prensa
Publicado en l'Actual
Carpio: "L'equip de govern no ha estat gens clar amb l'oposició"
Carpio: "L'equip de govern no ha estat gens clar amb l'oposició"
El portaveu del grup municipal del PP enceta el cicle d'entrevistes amb els grups municipals per fer balanç del primer any d'aquest mandat
Afegeix el teu comentari
El portaveu del grup municipal del PP, Antonio Carpio, ha explicat que el primer any d'aquest mandat "és força positiu pel que fa a la nostra activitat", però "negatiu respecte a l'equip de govern" ja que aquest "no ha estat gens clar amb l'oposició". Carpio recomana a l'equip de govern que pels propers anys "intenti reflectir més el treball que s'està fent".
Carpio ha estat el primer polític que ha participat al primer cicle d'entrevistes que el magazín DOTZE i el setmanari L'ACTUAL dediquen a analitzar el primer any de mandat. Carpio també s'ha referit al pla d'ajust que ha hagut d'acollir-se l'equip de govern dient que ha donat marge a l'Ajuntament per negociar el deute amb els creditors. Però ha criticat que "quan vam intentar baixar algunes partides en la negociació de les ordenances, ens van dir que no es podien tocar i en canvi, van tocar-les quan es va adoptar el pla d'ajust". Podeu escoltar tota l'entrevista clicant aquí.
Carpio ha estat el primer polític que ha participat al primer cicle d'entrevistes que el magazín DOTZE i el setmanari L'ACTUAL dediquen a analitzar el primer any de mandat. Carpio també s'ha referit al pla d'ajust que ha hagut d'acollir-se l'equip de govern dient que ha donat marge a l'Ajuntament per negociar el deute amb els creditors. Però ha criticat que "quan vam intentar baixar algunes partides en la negociació de les ordenances, ens van dir que no es podien tocar i en canvi, van tocar-les quan es va adoptar el pla d'ajust". Podeu escoltar tota l'entrevista clicant aquí.
Àudio
10 de junio de 2012
Prepotència intolerable
Tots recordem els bons propòsits del nostre Alcalde després de les passades eleccions municipals. Els castellarencs li van donar una àmplia majoria per governar en solitari, però malgrat tot va dir molt convençut “mà estesa i que comptaria amb la resta de forces polítiques de l’Ajuntament”. Ha calgut només un any per veure que tot eren bones paraules. És cert, amb majoria absoluta al Sr. Ignasi no li cal el suport de cap altra formació política per governar com cregui adient, però d’aquí a menysprear la resta de membres del consistori municipal hi ha diferència.
Es tracta de la inauguració del CAP de Castellar després de les obres de reforma del mateix. Acte solemne com ha de ser, amb la presència del Sr. Alcalde i del Conseller de Sanitat. Però per part del nostre Ajuntament, que convé recordar que està format per la representació de quatre formacions polítiques, no només membres del PSC i de CiU. Tant el PPC com L’Altraveu no van ser avisats ni tan sols convidats a l’acte. Almenys en aquesta formació que ens vàrem assabentar per terceres persones; de l’equip de Govern, res de res.
Comença a cansar aquest tracte per part d’aquest equip de govern municipal. En el cas del CAP, es tracta d’un tema que ha afectat tots els habitants de la nostra població, i el PPC va ser un dels primers que es va oposar a les retallades en al servei de les Urgències que es prestaven. Ja que s’ha fet aquesta reforma, TOTS els castellarencs han de veure’s representats, i això vol dir que tots els que van votar diferent a la força majoritària també son castellarencs.
Per tant, la nostra repulsa no ve sol pel menyspreu al que sotmeten freqüentment a aquest partit i al que ja estem acostumats; el que ens dol és que amb aquesta actitud es menysprea als centenars de votants que te aquest partit a Castellar, i sembla com si fossin considerats de segona divisió.
Tampoc és que l’actitud de CiU hagi estat la més adient. Davant aquest boicot a les forces d’oposició, una actitud responsable hauria estat no posar-se al costat del menyspreador però, és clar, venia el Conseller, del seu propi partit, i una foto sempre és una foto.
Senyor Alcalde i equip de govern no us preocupeu. Aquestes actituds no fan més que estimular-nos encara més en la nostra dedicació a la ciutadania de Castellar del Vallès. Dos regidors davant una majoria absoluta donen poc marge de maniobra, però pensem que tres anys passen molt ràpidament i les majories absolutes no son eternes.
Es tracta de la inauguració del CAP de Castellar després de les obres de reforma del mateix. Acte solemne com ha de ser, amb la presència del Sr. Alcalde i del Conseller de Sanitat. Però per part del nostre Ajuntament, que convé recordar que està format per la representació de quatre formacions polítiques, no només membres del PSC i de CiU. Tant el PPC com L’Altraveu no van ser avisats ni tan sols convidats a l’acte. Almenys en aquesta formació que ens vàrem assabentar per terceres persones; de l’equip de Govern, res de res.
Comença a cansar aquest tracte per part d’aquest equip de govern municipal. En el cas del CAP, es tracta d’un tema que ha afectat tots els habitants de la nostra població, i el PPC va ser un dels primers que es va oposar a les retallades en al servei de les Urgències que es prestaven. Ja que s’ha fet aquesta reforma, TOTS els castellarencs han de veure’s representats, i això vol dir que tots els que van votar diferent a la força majoritària també son castellarencs.
Per tant, la nostra repulsa no ve sol pel menyspreu al que sotmeten freqüentment a aquest partit i al que ja estem acostumats; el que ens dol és que amb aquesta actitud es menysprea als centenars de votants que te aquest partit a Castellar, i sembla com si fossin considerats de segona divisió.
Tampoc és que l’actitud de CiU hagi estat la més adient. Davant aquest boicot a les forces d’oposició, una actitud responsable hauria estat no posar-se al costat del menyspreador però, és clar, venia el Conseller, del seu propi partit, i una foto sempre és una foto.
Senyor Alcalde i equip de govern no us preocupeu. Aquestes actituds no fan més que estimular-nos encara més en la nostra dedicació a la ciutadania de Castellar del Vallès. Dos regidors davant una majoria absoluta donen poc marge de maniobra, però pensem que tres anys passen molt ràpidament i les majories absolutes no son eternes.
6 de junio de 2012
Nota de Prensa
Publicado en l'Actual
El PP sol·licita a l’Ajuntament instal·lar una pantalla gegant a l’Espai Tolrà per als partits d’Espanya a l’Eurocopa
El PP sol·licita a l’Ajuntament instal·lar una pantalla gegant a l’Espai Tolrà per als partits d’Espanya a l’Eurocopa
Els populars diuen que és "una bona manera d'aprofitar que el bar de la Sala Blava torna a estar obert"
El PP de Castellar ha demanat a l’Ajuntament que s’instal·li una pantalla gegant a la Sala Blava de l’EsplaiTolrà perquè tothom qui ho desitgi pugui veure els partits d’Espanya a l’Eurocopa 2012, que comença divendres. El PP afirma que és “una bona manera d’aprofitar un espai que té servei de bar i també donar vida durant aquests dies per disfrutar d’aquest campionat de futbol que es fa cada quatre anys”. Els populars recorden que l’Ajuntament ja va instal·lar una pantalla gegant “per gaudir de la final de la Champions 2011 entre el Barça i el Manchester i creiem que aquest campionat de l’Eurocopa també ho mereix”.
1 de junio de 2012
“El Partido Popular denuncia la falta de ética política nuevamente del equipo de gobierno PSC de Castellar”
El
Partido Popular denuncia enérgicamente a través de los medios de comunicación y de forma
extensiva a la ciudadanía la falta de ética política nuevamente del actual
equipo de gobierno y hace responsable único al Alcalde Ignasi Giménez.
Habiendo sido alertados por medio de la ciudadanía y un mail externo al Ayuntamiento ayer jueves, de la inauguración hoy viernes de las nuevas instalaciones de C.A.P. Nos parece una falta muy grave que no se haya comunicado al PPC de Castellar del Vallès.
Para el Portavoz del Partido Popular de Castellar Antonio Carpio, el no haber informado de esta inauguración es una falta de respeto a una parte de los ciudadanos de Castellar que votaron a los Grupos Municipales que hoy forman parte del consistorio como es el Partido Popular de Castellar del Vallès.
Este
tipo de actuaciones del Alcalde son la manera de hacer la venta a través de los
medios, la buena “gestión” y la demagogia. "La ciudadanía tiene que empezar a conocer el talante del Alcalde y su
forma de gobernar en soledad, sin contar con el resto de Grupos Municipales.
La gravedad en esta ocasión a sido por la visita institucional del Conseller de Salud de la Generalitat de Catalunya Sr. Boi Ruiz en la inauguración de la finalización de las obras del C.A.P, unas instalaciones importantes para el pueblo de Castellar del Vallés.
Desde el Partido Popular de
Castellar y su Portavoz Antonio Carpio, exige públicamente al Alcalde una
explicación y el respeto al resto de las fuerzas políticas que están presentes
en el consistorio, y que representan a una gran parte de la población Castellarense.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
