No volem ser Solsona

Teníem l'esperança de rebre una mínima explicació coherent del que va passar el dissabte 14 diada de carnestoltes, confiant en què algú vetllaria perquè les festes populars fossin això, festes, i no actuacions partidistes encobertes, algú com la seva responsable municipal, però no va ser així.
Quina ingenuïtat: en lloc de rebre alguna paraula reconfortant va obsequiar a tota la sala de plens amb una demostració de pedanteria, prepotència i el que és pitjor, d'una talla política inadequada.
Molt il·lustrativa la seva "parrafada" sobre la història dels carnestoltes, absolutament fora de lloc i molt hàbil per dispersar l'atenció sobre el veritablement important, fent referència a l'origen pagà de la festa, així com la vinculació amb una tradició cristiana.
Però això és poc rellevant. El pitjor de tot és que, amb tota tranquil·litat, afirmés que "pel carnaval, tot s'hi val", gracieta amb la que es pensava fugir d'estudi i en realitat l'ha retratat com el que és: una sectària de llibre, de manual.
Ja ho sabem que es tracta d'ambient festiu, on es pot fer tota la xerinola que es vulgui, però sempre amb uns límits que qualsevol, pot entendre: el respecte als altres.
Totes les barbaritats que el Rei Carnestoltes va dir no ens ofenen gens ni mica; és ben sabut que no ofèn qui vol, si no qui pot. Els que si es van sentir molestos van ser molts pares i mares que ens van manifestar la inadequació del discurs del personatge en dansa, pel seu contingut i per a l'audiència a la que es dirigia.
Nosaltres escoltem a tothom que ens vulgui dir alguna cosa, sigui simpatitzant de qui sigui, cosa que no és ni serà mai el seu cas, i comença a ser molta gent a Castellar la que està farta de la seva forma d'entendre la cultura i les festes, i aquí té una prova més. Això va ser el que vàrem transmetre i que, evidentment, no va entendre en cap moment.
No tot s'hi val, o per ells valen els desafortunats esdeveniments del Carnestoltes de Solsona? Perquè ara són paraules grolleres i ho permeten, que més permetran amb la seva passivitat per aquests fets? O no ho volen comparar per pura hipocresia?
No ens quedarem callats esperant a veure com degraden el nom del nostre poble, no volem ser Solsona, Som de Castellar del Vallès i no tot s'hi val.

Aperitiu de la festa d'aniversari

Publicado en l'Actual

Milián Querol, a la dreta, amb el líder local del PP Antonio Carpio (A. PÉREZ)

20/02/2015 - Actualitat

Aperitiu de la festa d'aniversari

El diputat del PP Juan Milián Querol ha presentat a la biblioteca municipal, que demà celebra els seu 30è aniversari, el seu llibre 'El acuerdo del seny'

Redacció

Aquest divendres s'ha presentat a la biblioteca municipal Antoni Tort el llibre del diputat del PP Juan Milián Querol 'El acuerdo del seny', una defensa del liberalisme davant del nacionalisme. Milián Querol ha estat convidat per la secció local dels populars castellarencs que, amb aquest acte, s'han volgut sumar al 30è aniversari de la biblioteca.La Biblioteca Municipal Antoni Tort ha arribat als seus 30 anys d'història i per commemorar l'aniversari s'han preparat un seguit d'actes per aquest dissabte. La celebració començarà a les 11 amb una activitat infantil, L'hora del Pati, que consistirà en l'explicació del conte Gina Ginger, a càrrec de personal de l'escola d'idiomes Kids&Us, i que compta amb la col•laboració de la Ludoteca Municipal. L'acte institucional serà a les 12.30, i comptarà amb la presència, entre d'altres autoritats, de l'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez. A continuació la Coral Sant Esteve, que també celebra 30 anys, oferirà el concert Cançons del món

Un Rey Sin Cabeza

Que la vida política no es ningún camino de rosas lo sabe todo el mundo. Que los comentarios más o menos insidiosos están a la orden del día tampoco es ninguna novedad; hasta puede decirse que va incluido en el cargo. Pero cuando estas actuaciones sobrepasan los límites de la decencia, llegando a la grosería y a la burda manipulación de los más débiles, ya dejamos de hablar de confrontación política para hablar directamente de insultos, y este fin de semana hemos tenido una demostración palpable.
Ya en su momento vimos cómo se las gastan algunos, aprovechando unas actuaciones musicales escolares para, muy sibilinamente, pegar un palo a quien corresponda por las reformas educativas que todo el mundo pide pero nadie quiere llevar a cabo. En un alarde de generosidad aceptaremos que se trató de un acto inocente, sin mala intención, que se malinterpretó y todos esos tópicos habituales en estos casos, excepto que se manipuló torticeramente una actuación infantil para fines espurios. En fin, ya pasó y que cada palo aguante su vela.
Pero este fin de semana se han cruzado todos los límites de la corrección y no hay excusas que valgan. Vamos a recordar que los carnavales son jornadas plenamente festivas, en las que participan muy activamente sobre todo los niños y a los que sin duda alguna se dedica especial atención en estos actos. Que se aproveche para hacer chirigotas como en Andalucía hasta tiene gracia, pues el ingenio y el humor suele ser más efectivo para la crítica. Pero que en Castellar se aproveche para lanzar un mitin político ante una concurrencia muy nutrida de niños no tiene ninguna justificación, y no nos vengan ahora con la libertad de expresión ni zarandajas similares. ¿Qué reacción habría habido si el personaje en cuestión hace chistes sobre la orientación sexual de alguna persona allí presente? ¿Y si las chanzas tuviesen un destinatario de cierta religión situada en el Magreb, por ejemplo, poco amiga de estas coñas? Lo más probable es que fuera declarado persona non grata, por no hablar de la cara que le habría quedado a la autoridad municipal allí presente, que en nuestro caso optó por la más ancha de las sonrisas. Y, por favor, que no alegue ignorancia; que ya somos todos mayorcitos.
Se está llegando a un nivel de desvergüenza inaudito. Hace muchos años que se sabe que en política no vale todo, pues la frontera entre las buenas formas y tirarlo todo por los aires es muy débil, y por lo visto algunos mandamases municipales no quieren enterarse. Si quieren debate político muy gustosamente participaremos, algo de lo que ellos huyen despavoridos al carecer absolutamente de algo que decir. En cambio, les encanta descalificar a los adversarios sin reparar en las armas utilizadas.
Ha llegado el momento de decir basta ya. Que si no tienen nada que ofrecer, que dejen paso a otros que sí tenemos mucho que hablar, pero al menos que no insulten aprovechando cualquier ocasión, y menos tratándose de niños. Desde este partido no cejaremos en erradicar estos comportamientos vergonzosos, tanto desde la oposición como desde puestos de mayor responsabilidad cuando llegue el momento.

Juan Milián Querol presenta el seu llibre 'El acuerdo del Seny'

Publicado en l'Actual

És un acte que ha organitzat el PP i que tindrà lloc a les 18 hores a la Biblioteca Municipal

C.D.

Afegeix el teu comentari

El Partit Popular ha organitzat aquest divendres, a les 18 hores, la presentació del llibre El acuerdo del Seny, superar el nacionalismo desde la libertad, amb la participació del seu autor, Juan Milián Querol, diputat al Parlament de Catalunya. L'autor parlarà de la seva monografia, on es defensa el liberalisme davant del nacionalisme. En acabar, s'encetarà un debat entre els assistents i Milián. D'aquesta manera, el Partit Popular ha volgut unir-se al 30è aniversari de la Biblioteca Municipal Antoni Tort. "La cultura és un valor de la nostra societat. Que la biblioteca faci 30 anys és un orgull per als castellarencs i ho hem de celebrar", ha dit el portaveu del PP, Antonio Carpio.

El diputat és també autor dels llibres Los nuevos liderazgos. Claves para una carrera política i Es la hora de David Cameron.

El PP reprova el discurs de Toltes Papallongues

Publicada en l'Actual

Al PP de Castellar no l'hi ha agradat el discurs de carnaval que el personatge Toltes Papallongues va fer al final de la rua de dissabte passat.

Segons la secció local, s'ha utilitzat els menors d'edat amb finalitat política, en un acte cultural. "L'ús d'una festivitat per fer consignes polítiques i utilitzar un llenguatge malsonant està fora de lloc, a més a més, quan aquestes paraules van dirigides a un públic infantil i familiar, que més enllà de gaudir d'una jornada festiva denuncien la seva indignació davant d'aquests fets", ha condemnat Antonio Carpio, portaveu del PP.

El portaveu ha explicat que han estat molts els pares i mares que l'han traslladat aquesta queixa i que, per aquest motiu, en el proper ple demanaran explicacions a la regidora de Cultura, Pepa Martínez, "ja que l'Ajuntament és el responsable de la festa i volem conèixer quines són les mesures que es prendran".

No tot són diners

A part de fer discursos, inaugurar monuments o assistir a actes públics, qualsevol dirigent polític ha de tenir molta cura en quelcom molt especial: els diners de la seva administració. Sí, aquells diners que cert irresponsable deia que no eren de ningú, i ves per on ara tenen molts amos, i que justament la seva administració marca la frontera entre els bons gestors i els catedràtics de la prodigalitat. Tranquils, que no farem sang dels anteriors governants a Madrid de tan bon record; ara toca parlar d'una miqueta més a prop. A més dels tributs municipals, qualsevol Ajuntament rep una sèrie de fons provinents d'òrgans de govern superiors com són la Generalitat i la Diputació de Barcelona per poder atendre despeses per activitats municipals però que depenen d'aquests òrgans esmentats. Una activitat que qualsevol consideraria necessària és l'educació, i més concretament les guarderies i escoles bressol. En aquest cas, l'Ajuntament és qui fa els pagaments, però els diners vénen d'instàncies superiors, i en aquest cas parlem de la Generalitat. I, ves per on, comença a ser un clam que la principal institució catalana s'està fent de pregar per donar uns diners que fan molta falta, i comença a ser hora de deixar-nos de bones paraules i parlar una mica més clar.
Ja sabem que, com sempre, la culpa és "de l'Estat espanyol que ens ofega", quan la realitat és un xic més senzilla: incapacitat absoluta dels nostres governants per fer una administració seriosa i eficaç. Convé recordar que educació és competència de la Generalitat, amb la qual cosa el problema el tenim aquí; no cal donar les culpes a Madrid de la seva pròpia incapacitat. Caldria dir el mateix del tema sanitari, però ho deixarem per un altre dia. Si després de diverses reformes del tan anomenat finançament autonòmic, els comptes catalans segueixen fent pena, llavors el problema el tenen els gestors dels diners, no el sistema. En un temps com els actuals, amb unes necessitats de la gent clamoroses, aquests gestors presenten uns pressupostos on es contempla l'obertura d'ambaixades catalanes a l'exterior, fet que en si mateix és un exemple de prevaricació per dos motius: perquè les relacions exteriors son competència exclusiva de l'Estat, i perquè es tracta d'una despesa totalment inútil. I a sobre es despengen amb una presumpta legislació sobre pobresa energètica carregada de demagògia i manca de realisme, quan han de recórrer al fons de liquiditat autonòmica per poder fer front a les seves obligacions. Per no parlar de la indignitat de tot un President de la Generalitat, quan retreu a l'oposició que, al impugnar els pressupostos, deixa poc més que en la indigència a moltes persones necessitades. Després del xou de les ambaixades, no sabem si és un cínic de campionat o un caradura integral: la culpa sempre és dels altres.
Totes aquestes coses fan veure que molts dels esdeveniments que ara vivim serveixen per emmascarar tot aquests desastre de mal govern. S'han muntat la mentida que sols aniríem millor, quan la realitat és que si amb poc s'ha fet tot aquest desgavell, amb més diners que Déu ens agafi confessats. No tot és una qüestió de diners, sinó de bon govern, i a Catalunya lamentablement no podem donar gaires lliçons sobre això. 

Este tronco no me habla

No es ninguna novedad que cualquier administración pública, a la hora de ofertar puestos de trabajo, puede exigir los requisitos más variopintos de cara a la selección de los aspirantes sea del trabajo que sea. En los 35 años de ayuntamientos democráticos, y también en alguna que otra Comunidad Autónoma, se han llegado a exigencias realmente divertidas, como aquella selección de un cocinero a quien se examinó de todo menos de cocina, o una plaza de médico en la que un requisito especial era que supiese ruso en una zona donde no vivía ningún ciudadano de esa cultura. Puede deberse a un ataque de locura de quien ha establecido las bases de la selección, o también una forma sibilina de colocar algún enchufado. Y no se crean, que memeces de este tipo las han cometido consistorios de todos los colores y pelajes.

A consecuencia de los efectos de vendaval que sufrimos el pasado mes de diciembre, se puso en marcha el proceso para acceder a un puesto de trabajo desde nuestro Ayuntamiento en el Plan de Empleo de la Diputación de Barcelona que tiene como objetivo paliar los efectos de dicho vendaval, es decir, para desbrozar las zonas boscosas más afectadas, cosa que tampoco es ningún secreto. Cualquier persona con un mínimo de sentido común pensará que nadie mejor que seleccionar personas con unos mínimos conocimientos de jardinería o de bosques por razones bastante evidentes, y también podría añadirse que al tratarse de solucionar un tema que afecta a Castellar del Vallés, qué mejor que dar algún tipo de preferencia a los habitantes de nuestra población. Pues va a resultar que hay un requisito algo alejado de la jardinería que ha decidido más de una elección de personal.

Tenemos varios vecinos de Castellar que se inscribieron para poder incorporase a este puesto de trabajo y que han sido rechazados porque no acreditaba suficiente conocimiento de la lengua Catalana! Podríamos entender que haya puestos de trabajos públicos que domine este requisito. Pero que para hacer un trabajo como recoger troncos arrancados del suelo, haya de dominarse la lengua catalana, sólo puede calificarse de chiste.

Y es que se está llevando el tema de la lengua hasta extremos grotescos. Por lo visto, importa más el dominio del idioma que las habilidades profesionales para desempeñar una labor. Acredite usted un máster en jardinería, que si no acredita dominar también el idioma de Josep Carner le va a servir de muy poco. Y ello teniendo en cuenta que, por más que algunos se obstinen en decir lo contrario, vivimos en una comunidad bilingüe.

Hemos puesto el ejemplo de Castellar por proximidad, además de tener nombres y apellidos de afectados. Dado que existen otros procesos esperamos supriman este requisito y seamos humanos. Y semejantes barbaridades deben ser denunciadas bien alto para dejar a las claras el absurdo en el que algunos nos han querido meter por sus delirios inconfesables.

Temes realment importants

L'activitat municipal ha de presidir sobretot quan hi ha esdeveniments extraordinaris que requereixen una actuació reparadora per part de l'administració competent.
Ve això per les recordades ventades que vàrem patir el mes de desembre, amb una violència inusitada i que van produir destrosses molt importants tant en medis urbans com en rurals. Donar-se un tomb pels polígons industrials o una passejada per algunes urbanitzacions ens van donar una bona mostra de la magnitud dels fets. I davant d'aquesta situació el mínim que es pot demanar és que les administracions actuïn amb rapidesa per reduir els efectes dels danys ocasionats i retornar el més aviat possible a la normalitat. No és ara el moment de venir amb crítiques sobre si es va actuar millor o pitjor, o si en algun cas el remei va ser pitjor que el dany a reparar. El més important és que en qüestió de dies es va començar a reparar els danys ocasionats pels vents i el resultat és positiu es miri com es miri.
I un altre via de reparació era, sens dubte, alguna mena d'ajut econòmic als damnificats que així ho sol·licitin, donada l'excepcionalitat dels fets a que ens referim. Es per això que celebrem que en el darrer ple municipal es portés a aprovació un paquet d'ajudes econòmiques a aquests afectats, decisió a la que hem donat suport sense cap mena de dubte. Davant l'adversitat, el primer han de ser les persones, i tot allò que suposi ajudar a superar aquesta situació que en alguns casos ha estat certament perjudicial sempre comptarà amb el nostre suport.
En tot cas, estant d'acord amb el fons del tema, caldria fer una petita reflexió sobre les formes d'actuar d'aquest equip de govern municipal. Ja que els fets van ser excepcionals, els damnificats van ser nombrosos, les conseqüències les hem patit tots els ciutadans de Castellar directa o indirectament, arribat el moment de prendre una decisió com la presa dimarts passat, no hauria estat adient convocar un ple extraordinari per tractar la qüestió en tota la seva amplitud? L'ocasió ho mereixia, i hem tingut plens extraordinaris per temes molt solemnes però certament menys importants i que eren més focs artificials que efectius. Ara que la gent demanava una mica més de proximitat per part dels seus rectors municipals, i tenint l'eina per poder acreditar-ho, s'ha deixat escapar i no ha estat del tot efectiu per part del govern municipal.
Estem totalment d'acord amb les mesures presentades i que hem aprovat plenament convençuts. Només recordar que hi ha ocasions en que les formes son tan o més importants que el fons dels temes.