Bon Nadal a tots

Un apassionant any 2.014 està a punt de finalitzar, i comencen les festes nadalenques amb tota la il·lusió del món. Aquest cop deixarem el discurs polític de banda perquè no toca, i no ens vindria gens malament una mica de reflexió.
Són jornades festives, i el nostre desig més gran és que vinguin plenes de pau, amor i felicitat per a tothom. Es moment de deixar de costat les diferències que pugui haver-hi entre tots nosaltres i poder intercanviar missatges de felicitat i bons desitjos.
És també un temps molt propici per a l'activitat comercial, i sempre i quan l'economia ens ho permeti podem baixar a aquella botiga que tenim tant a prop, a sota de casa molt sovint, i que no se sap ben bé perquè no li prestem l'atenció que li caldria. Que convé recordar que a Castellar tenim una oferta comercial prou àmplia per donar satisfacció a tots els gustos.
També és temps per un recordatori a tots aquells que ho estan passant malament en aquesta època. Amb quatre milions d'aturats a tota Catalunya i al resta d'Espanya, alguns de llarga durada i grans dificultats per trobar un lloc de feina, parlar que la crisi s'ha acabat és un acudit de molt poca gràcia, però també és un missatge d'esperança que a l'any que ve realment la situació comenci a canviar perceptiblement. Que la situació prèvia era realment calamitosa, i resulta molt senzill destruir milers de lloc de treball; el gran problema l'estem vivint ara, quan després de la tempesta ve la calma i s'ha de fer la reconstrucció. Com diuen els economistes, baixar de 100 a 50 és caure un 50%, però pujar de 50 a 100 és pujar un 100%. Però he dit que no parlaria de política, ja que l'escenari polític d'ara diríem que no és molt bo, però com tots sabeu, la política de poble és molt diferent, i tenim la sort que als polítics de castellar i és igual color de cada un, ens interessen les persones.
Ciutadans de Castellar, que tingueu tots un molt bon Nadal, i amb les majors esperances per l'any 2015.

¿Puede haber consensos?

Si se echa un vistazo al ambiente político general tanto español como catalán comprueba que uno de los mayores defectos engendrados en los últimos años es la perversión general del lenguaje. Palabras mágicas que en su momento resultaban poco menos que la panacea de todos los males se han visto totalmente vaciadas de contenido por la cortedad visual de quienes más las utilizan. Ejemplos los hay a montones, pero queremos hacer incapié en una especialmente maltratada como es el consenso.
Palabra mágica donde las haya, resulta la solución perfecta ante cualquier disputa. Tan sólo basta entablar negociaciones para llegar a un acuerdo que beneficie a todos por igual y tan amigos como siempre. Lástima que del dicho al hecho haya un largo trecho. Curiosamente, quienes más utilizan esta palabra suelen ser quienes no tienen el poder de decisión y buscan desesperadamente sus cinco minutos de gloria aludiendo a unos acuerdos en ocasiones imposibles, principalmente porque el contrario suele disfrutar de una cómoda mayoría en su ámbito de actuación y no precise de la ayuda de tan ávido colaborador. También puede darse el caso contrario, cuando buscando ampliar su base de legitimidad quien goza de esa amplia mayoría busque el acuerdo con los contrarios no se sabe muy bien por qué. Una cosa es negociar para recoger el mayor número de inquietudes, ideas y sugerencias, y otra muy distinta hacer caso a todo el mundo llegando a desnaturalizar tu propia propuesta.
Ejemplos los tiene cada uno en su memoria, pero hay una tercera situación en la que resulta denigrante cómo se ha malbaratado el consenso en aras de intereses partidistas frecuentemente absurdos y que además muestran a las claras la indigencia intelectual de algunos. En ocasiones, cuando se trata de defender el interés general más allá de las triquiñuelas partidistas, es convenientemente dejar a un lado las disputas y buscar como sea el acuerdo general, lo cual tampoco significa la unanimidad, por cierto. Lamentablemente, se comprueba con demasiada frecuencia que por tácticas claramente electoralistas algunas formaciones políticas no aceptan el bendito consenso, ni siquiera su discusión, cuando el riesgo de esa falta de acuerdo puede ser nefasto para ellos mismos. Ya se sabe, "haz lo que diga, pero no lo que haga".
Que cada uno ponga los ejemplos que quiera en cada uno de los supuestos enunciados. Tampoco pretendemos dar lecciones a nadie; tan sólo abrir una serena reflexión sobre lo absurdo de algunas situaciones. A todos les gusta conseguir los acuerdos con la base más amplia posible, pero dejando a un lado que ello no siempre es posible tampoco es de recibo negarse a ello por motivos no siempre claros. Es responsabilidad de cada uno que el término "consenso" vuelva a tener el significado que siempre tuvo, y no la parodia en la que se ha convertido hoy en día.

Fora de lloc

Ningú amb una responsabilitat política o pública és perfecte. Les errades en qualsevol àmbit d’actuació es poden cometre en el moment més insospitat. Potser per inexperiència, per un lapsus momentani, per nervis.... ves a saber. Som humans.
El que no sempre es pot justificar és que aprofitant qualsevol ocasió es vulgui aprofitar l’ocasió per donar un míting polític, amb massa freqüència sense venir-hi a lloc i essent a més inoportú. En el context actual en què ens movem son molt temptadores les situacions en les que l’autoritat del moment vol donar un pas endavant i llançar una soflama independentista perquè així queda bé no se sap ben bé amb qui, el que representa una profunda ficada de pota per part de qui la profereix.
Fa pocs dies es va inaugurar una nova edició de l’exposició de pessebres que ja fa uns quant anys es fa a Castellar, esdeveniment del que ens hem de sentir orgullosos tots els que vivim a Castellar. Que a més se li doni la rellevància que el fet comporta és allò més natural i fins i tot obligat, motiu pel qual és perfectament normal que intervinguin les primeres autoritats del municipi. El que ja no resulta gaire normal és que algú dels que prenen la paraula, convidats a l’acte i amb alguna importància dins el consistori, aprofitin per obsequiar als assistents amb un discurs marcadament extremista, amb algunes expressions força desafortunades referides al poble català i, el pitjor de tot, mostrant qui fa el parlament que es tracta d’un indocumentat o d’un ignorant estratosfèric.
Amb molta generositat es pot considerar una errada parlar d’allò que no toca en un acte com la inauguració d’una exposició de pessebres, però quan aquesta errada es repeteix acte rere acte deixa de ser una errada per passar a ser un acte d’oportunisme absurd. Refresquem la memòria: en la presentació dels equips de futbol sala de Castellar, a què ve acabar el parlament de l’autoritat municipal amb un “Visca Catalunya” totalment fora de lloc? Que no es tracta del Barça, per favor. I manifestacions d’aquesta mena poden tenir el seu públic, però comença a ser hora de que es respecti ni que sigui una mica als qui no son independentistes.
Cosetes com aquestes ens refermen en el que vàrem denunciar en el seu moment, quan es va utilitzar un acte musical amb nens per fer una reivindicació política: és lamentable fer un ús partidista no només de les institucions, sinó també dels càrrecs municipals. De mica en mica es van caient les caretes de la gent, i a alguns ja se’ls hi ha vist el llautó. El temps acabarà passant factura a tots, i la gent fa temps que ha deixat de xuclar-se el dit i sap molt bé quan es fan actuacions acurades i quan es fan fora de lloc.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

04/12/2014 - Actualitat

El PP proposa pagar la zona blava amb mòbil

El partit presentarà la proposta en forma de moció al ple de desembre

Redacció

Afegeix el teu comentari

El Partit Popular de Castellar presentarà al pròxim ple una moció demanant que s’instal·li un servei de pagament a les zones blaves de la ciutat i al pàrquing del Mercat a través dels telèfons mòbils.
Segons el portaveu municipal del PP, Antonio Carpio, “poder aparcar i pagar amb un telèfon mòbil és el futur, un futur que cada vegada és més pròxim”. Segons el portaveu popular, altres pobles de Catalunya i ciutats tant d’arreu d’Espanya com d’altres països “ja disposen d’un sistema per tal que els usuaris de les zones blaves puguin fer el seu pagament a través d’una aplicació del telèfon mòbil”.

Carpio considera que aquesta aplicació serà “un avantatge” tant pels usuaris de la zona blava, com pels comerços de la ciutat, que podran fidelitzar els seus clients amb bonificacions per l’aparcament. “A més és un servei que donarà atractiu a Castellar, un poble que aposti per convertir-se en una SmartCity”.
El PP considera que “la instal·lació no suposa cap cost per a la empresa concessionària i no cal canviar els processos ni la infraestructura existent” ni tampoc suposarà un cost addicional pels usuaris. A més, “en fer més fàcil el pagament se’n obtindran un beneficis majors per part del municipi”. El pagament per a les persones que no disposin d’un smartphone també podran beneficiar-se d’aquest servei “amb una breu trucada telefònica”.
Per tot això, es demanarà al ple que des de l’Ajuntament s’impulsi aquesta mesura i “es fomenti la implantació de les noves tecnologies a la vida quotidiana dels castellarencs i castellarenques, per tal que Castellar, pugui esdevenir progressivament un poble intel·ligent”.