Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

El PP vota a favor del pla municipal contra desnonaments

El ple de maig va aprovar per unanimitat una proposta consensuada amb la PAH i Càritas per aturar els desnonaments a la vila. També es va aprovar una moció contra la LOMCE i L’Altraveu va perdre la seva contra el ‘fracking’

J.G.

Afegeix el teu comentari

Un dels grans moments de la política municipal que seran recordats aquest mandat va tenir lloc en el ple de dimarts passat, amb la sala de Ca l’Alberola plena de gom a gom. Els dos regidors del Partit Popular (PP), Antonio Carpio i Víctor Martos, van decidir, davant la sorpresa dels altres grups municipals i dels membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), votar a favor del pla d’acció municipal contra els desnonaments.

La del portaveu popular era la intervenció més esperada de la nit després que tant CiU com L’Altraveu avancessin el seu suport al pla contra els desnonaments, que també gaudia del suport de la PAH i de Càritas, les dues entitats locals molt actives en aquesta problemàtica social. De fet, Antonio Carpio va obrir la seva intervenció afirmant que estàvem davant del ple “més destacat del mandat”. Tot i defensar la nova llei hipotecària del PP -molt criticada per la resta de grups i pel propi pla-, i assenyalar que el text definitiu no recollia les propostes que havien fet, Carpio va advertir que això “no impedia la nostra implicació total”.“Compartim la finalitat del pla, però no el discurs populista que volen fer alguns ‘justiciers’ que pretenen separar la gent entre bons i dolents. Pel benefici del nostre poble el nostre vot serà a favor”, va dir el portaveu popular.

D’aquesta manera, el pla aconseguia el consens polític i social que, l’alcalde Ignasi Giménez, després de felicitar els regidors del PP, va qualificar d’importantíssim: “És necessari que els ciutadans visualitzin que el plenari vol tirar endavant aquesta proposta amb l’esforç de tothom”.

Abans de la votació, la regidora de Serveis Socials, Glòria Massagué, va explicar el pla, que té per objectiu“donar la millor solució possible als veïns afectats per la problemàtica dels desnonaments” i que la voluntat havia estat “recollir totes les aportacions”. “Des del primer moment la intenció va ser comptar amb la PAH”, va apuntar Massagué. La regidora també va recordar que des del 2008, l’actual equip de govern ha anat reforçant l’Oficina Municipal d’Habitatge i que aquest 2012 s’havien atès 20 famílies afectades per possibles desnonaments, però que en els anys anteriors també s’havia ajudat a 14 i a 13 famílies el 2010 i el 2011. A banda de les tasques d’ajut i acompanyament, el pla aprovat per tots els grups municipals vol suposar un punt i final als desnonaments a Castellar perquè, segons Massagué, “calen polítiques que donin garanties reals perquè no hi hagi cap família sense llar”.

CiU i L’Altraveu es van sumar al discurs de la regidora de Serveis Socials. Lluís Bacardit (CiU) va assenyalar que“cada desnonament és un fracàs” i el pla inclou “mesures oportunes i ambicioses” per fer front a una problemàtica que “ha sofert un augment espectacular”. Bacardit també va matisar que el seu grup estava“a favor de la dació en pagament, però no en tots els casos” i que caldria una modificació de la llei concursal que ho regulés millor.
Per la seva banda, Xavi Bella (L’A) va voler fer una mica d’història de la problemàtica: “La lluita fa més de quatre anys que dura, un problema social de primer ordre, una estafa perquè l’única opció de la població per accedir a l’habitatge era el sobreendeutament i les polítiques públiques així ho incentivaven”. Bella també va dir que l’única solució ha vingut de la societat civil, amb entitats que estan liderant les protestes i la lluita contra els desnonaments. Per això, el regidor va afirmar que “la proposta va a remolc i ens hauríem d’haver anticipat” com Ajuntament. El regidor de L’Altraveu també va dir que, tot i això, el pla ha de ser “un punt de partida, una eina real que es demostri operativa i planti car a les injustícies” dels desnonaments.

‘fracking’ i lomce || El ple de maig també va debatre dues mocions que van tenir resultats ben diferents: la moció contra la LOMCE, popularment coneguda com ‘Llei Wert’, va ser aprovada amb el vot en contra del PP després de rebre duríssimes crítiques per atacar el català, oferir un model adoctrinador i ideològic, disminuir les competències de Catalunya i apostar per la recentralització. El regidor del PP, Víctor Martos, va defensar-la perquè la considera “una resposta al nostre fracàs educatiu”.

En canvi, la moció presentada per L’Altraveu per declarar Castellar municipi lliure de ‘fracking’ (el mètode per a l’extracció d’hidrocarburs amb fractura hidràulica) no va prosperar. CiU va retreure a L’A que no hagués ajornat la presentació de la moció a l’espera que el Parlament donés a conèixer un estudi que s’està elaborant sobre el tema i el PSC va afirmar que L’A havia estat “poc flexible” a l’hora d’acceptar les seves aportacions. Per part de L’A, Bella va acusar PSC i CiU de “no tenir la valentia de dir no al ‘fracking’ a Castellar sense embuts”.

Alguns no s’aclareixen

Portem unes quantes setmanes en les quals alguns s’omplen la boca parlant de democràcia d’una forma certament parcial. Si es tracta d’iniciatives clarament independentistes, democràcia al canto; si es tracta de decisions judicials o legislatives d’un altre tarannà, és un atac a Catalunya.

A part de tractar-se d’un exercici demagògic lamentable, és un clar reflex d’aquella dita castellana del “dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”. I tenim un exemple molt evident amb la recent aprovació del projecte de llei sobre la reforma del sistema educatiu. No entrarem avui a parlar del seu contingut, força ampli i que respon a una necessitat indiscutible sobre que alguna cosa calia fer sobre el tema educatiu a tot a Espanya. El que crida més l’atenció és la reacció histèrica d’alguns sobre un suposat atac a la immersió lingüística que només passa a la seva imaginació.

Els suposats atacs a la llengua catalana no és que siguin absolutament infundats, és que s’ha de ser un retorçat com per deduir tal cosa d’aquesta llei. Si no s’haguessin acostumat tant a no fer cas a les diverses sentències judicials que s’han dictat sobre la matèria no hi hauria lloc a cap polèmica. Però és més fàcil mantenir una mentida descomunal, que ja dura més de trenta anys, que raonar una mica.

Si la llengua no és un problema per a la població, no s’entenen les ganes dels nacionalistes a fer un “casus belli” d’aquest tema. Comença a ser un tema d’estudi psiquiàtric aquesta fòbia, i mira que la solució seria molt senzilla: llibertat absoluta per escollir llengua vehicular i per impartir les assignatures. Aquest sí que seria un exercici d’higiene democràtica exemplar, però podria comportar que alguns mites caurien com fruita madura.

I amb aquestes bajanades ens perdem el més important: un intent per aconseguir una educació de qualitat, on es prioritzi el bon resultat acadèmic i demostrar coneixements en lloc de la disbauxa viscuda fins no fa gaire temps. I és que resulta més fàcil quedar-se en la fullaraca que aprofundir en el més important. És clar, alguns no s’aclareixen sobre el que realment és més important, i així ens va.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

Antonio Carpio (PP): "El Quart Cinturó no està descartat"

El portaveu del grup municipal del PP diu que el projecte és "una artèria molt important" per a Castellar i ha avançat que té pendent una visita al Ministeri de Foment per parlar-ne

J.R.

Afegeix el teu comentari

El portaveu del grup municipal del PP, Antonio Carpio, ha explicat que el projecte del Quart Cinturó "no està descartat" tot i que l'estudi d'impacte ambiental d'aquesta infraestructura hagi caducat. Així ho ha avançat en el decurs de l'entrevista al magazín Dotze de Ràdio a la tanda d'entrevistes per avaluar l'equador del mandat. Per tal de veure les possibilitats de fer aquesta infraestructura, Carpio ha apuntat que "hi ha una visita pendent al Ministeri de Foment". Respecte a altres alternatives com la proposada per la Plataforma Sant Julià, Carpio ha subratllat que "no hi ha pressupost ni per un traçat ni per al Quart Cinturó". Per això, ha apuntat que"tot el que es pugui parlar ara és un brindis al sol".

Respecte al balanç del que portem de mandat, Carpio ha subratllat que "és molt dur i marcat per les reformes a causa de la situació econòmica". Per tant, "no hem pogut fer grans propostes". Quant a l'equip de govern, Carpio valora el treball que estan fent: "No ho estan fent malament, però podíen haver fet més". Podeu escoltar el qüestionari íntegre clicant aquí.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

Millores per al barranc de Can Barba

El PP aconsegueix que es senyalitzi la zona davant del perill d'abocar-se al mur i de tirar-hi deixalles

Jordi Rius

Afegeix el teu comentari

El PP va demanar a l’abril a l’equip de govern que fes millores a tota la zona del barranc de Can Barba des de Castellar Residencial fins a la plaça Miranda.  La mesura estava motivada per les repetides queixes del veïnat de Castellar Residencial, que advertien de la perillositat del barranc i de la poca alçada del mur. Segons Antonio Carpio, portaveu del grup municipal del PP, "a partir de la mort d'una persona que va caure pel barranc ara fa més d'un any, les queixes es van reforçar".

Aprofitant el finançament de la Diputació a través del Pla Parcial de Millores Urbanes 2012-2015, el PP va proposar inicialment que es fes una tanca metàl·lica a tota la zona des de Castellar Residencial fins a l’Institut Castellar i la plaça Miranda. Però "segons ens va explicar el regidor de Planificació Urbanística i Territori, Aleix Canalís, l'actuació era molt costosa, i vam acordar fer una senyalització sobre el perill que suposa abocar-se al mur i també advertint que la zona no es converteixi en un abocador". Segons el portaveu municipal del PP, al barranc hi ha molta brutícia i "s'hi poden trobar restes de poda i d'obra i, fins i tot, algun electrodomèstic".Tot i que la senyalització és una millora per a la zona, El PP insisteix que la millor opció per a garantir la seguretat a la zona és el tancament metàl·lic i que es podria incloure en el finançament del Pla parcial de Millores Urbanes ja que "en el su dia l'equip de govern es va mostrar receptiu davant dels grups municipals a rebre propostes per a millores al municipi".

Dir la veritat

Que vivim moments durs ja ho sabem. Que la situació en general no convida a gaires somriures és massa evident. Cal només sortir al carrer a fer un tomb i ho podem tenir molt clar i des del primer moment. Però d’aquí a pensar que estem a punt de caure pel precipici hi ha un bon tros.

Tant és ara buscar un culpable de la situació, que per cert ens afecta a tots, convé no oblidar-ho. El cas és que alguna cosa s’havia de fer, i quan abans, millor. Altres van poder fer-ho, però van estar dos anys totalment desorientats (per no pensar coses pitjors) i el mal s’havia agreujat. Tot l’entramat en el que havíem estat vivint els darrers quinze anys es va caure de cop, i s’havia de reaccionar.

El 20 de novembre de 2011, el poble espanyol va donar la responsabilitat de fer-hi alguna cosa al PP, i es va posar a treballar des del primer dia. Quedi clar, i des d’aquesta pàgina ho hem dit més d’un cop, que no hi ha fórmules màgiques per sortir dels problemes, i que el camí seria llarg i tortuós, ple de sacrificis per a tothom. També es va adquirir el compromís de dir sempre la veritat a la població, i en els darrers dies hem tingut una bona mostra rectificant previsions econòmiques per a pitjor. I en aquestes estem, per dolorós que resulti.

Ara, l’esquerra sempre tan europeista no se’n recorda que l’economia ve marcada per Brussel·les, i que el marge d’actuació de qualsevol govern nacional és cada cop més petit. Encara ens regíem per estructures socials i laborals provinents del més pur franquisme, que aquesta esquerra mai va voler tocar, i ara tocava la seva modernització. Resulta curiós que siguin antiprivilegis, quan encapçalen qualsevol manifestació que signifiqui la seva prevalença. I les seves referències a la democràcia serien una broma de no tractar-se de temes tan seriosos, doncs ja sabem quin concepte tenen de la voluntat popular.

Governar significa prendre mesures no sempre agradables, fins i tot contràries al que un pretenia fer, i més en les circumstàncies actuals, però sempre amb la millora del bé comú a l’horitzó. Es clar que resulta alarmant la xifra d’atur, però els llocs de treball no son pastanagues que es planten i es recullen. S’han de posar els fonaments i, amb temps, es trauran fruits.

Dos darreres qüestions. El famós rescat europeu que alguns tant volien hauria estat encara més devastador que el que ara vivim, i exemples n’hi ha molt a prop. I si alguns que xerren molt ara haguessin treballat una miqueta fa uns tres anyets no estaríem ara com estem. Com diuen en castellà, “que cada palo aguante su vela”.

¿De qué rumbo hablan?

Es frecuente confundir la realidad con los deseos de cada uno, y más en los tiempos que corren. Pero lo que ya es preocupante, a la vista de la nota de CiU en L´Actual de Castellar, que este deseo se convierta en esquizofrenia.

La cantinela independentista empieza a aburrir soberanamente, principalmente porque sólo hacen ruido aquí y con una megafonía ensordecedora. En el resto de Europa (visto que es lo único que les interesa), nadie les está haciendo el más mínimo caso. Las visitas del Sr. Mas por donde quiera que va resultan sonoros fracasos, por más que los paniaguados medios de comunicación catalanes pretendan hacer ver lo contrario. En una época en la que incluso se habla de que los Estados cedan soberanía a las instituciones europeas, el discurso de CiU suena a un chiste de muy poca gracia.

Ya les han dicho en todos los idiomas posibles que la independencia nos va a dejar fuera de la Europa comunitaria. Si ese es el rumbo claro que pretende llevar don Arturo y su partido, apañados vamos por más que Sala i Martí y similares se obstinen en decir lo contrario. Han tenido que bajar el pistón y reconocer que esa consulta no puede hacerse de espaldas a la legalidad actual; entonces, ¿dónde está la chulería de afirmar que se iba a hacer la consulta sí o sí? ¿Y pretenden encabezar un camino hacia un “país normal”? ¿Pero se están riendo de la gente o qué?

Y eso de haber convocado elecciones recogiendo el anhelo del pueblo catalán es de aurora boreal. De tan estúpido que resulta no merece la pena ni rebatirlo, habiendo casos Palau, Oriol Pujol y similares en marcha. Que ya no engañan a nadie, y es demasiado triste que se escuden en la bandera para esconder sus propias vergüenzas.

Como dijo Albert Boadella, es peor estar gobernado por un loco que por un temerario. Cuando se confunde la realidad con la imaginación suelen pasar estas cosas, y lo malo es que no hablamos de ningún lugar remoto; hablamos de Cataluña, y las bobadas que tanto jalea CiU sólo pueden llevarnos al desastre. Lo saben perfectamente, por lo que preocupa que ese sea el rumbo a seguir.