Alguns no s’aclareixen

Portem unes quantes setmanes en les quals alguns s’omplen la boca parlant de democràcia d’una forma certament parcial. Si es tracta d’iniciatives clarament independentistes, democràcia al canto; si es tracta de decisions judicials o legislatives d’un altre tarannà, és un atac a Catalunya.

A part de tractar-se d’un exercici demagògic lamentable, és un clar reflex d’aquella dita castellana del “dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”. I tenim un exemple molt evident amb la recent aprovació del projecte de llei sobre la reforma del sistema educatiu. No entrarem avui a parlar del seu contingut, força ampli i que respon a una necessitat indiscutible sobre que alguna cosa calia fer sobre el tema educatiu a tot a Espanya. El que crida més l’atenció és la reacció histèrica d’alguns sobre un suposat atac a la immersió lingüística que només passa a la seva imaginació.

Els suposats atacs a la llengua catalana no és que siguin absolutament infundats, és que s’ha de ser un retorçat com per deduir tal cosa d’aquesta llei. Si no s’haguessin acostumat tant a no fer cas a les diverses sentències judicials que s’han dictat sobre la matèria no hi hauria lloc a cap polèmica. Però és més fàcil mantenir una mentida descomunal, que ja dura més de trenta anys, que raonar una mica.

Si la llengua no és un problema per a la població, no s’entenen les ganes dels nacionalistes a fer un “casus belli” d’aquest tema. Comença a ser un tema d’estudi psiquiàtric aquesta fòbia, i mira que la solució seria molt senzilla: llibertat absoluta per escollir llengua vehicular i per impartir les assignatures. Aquest sí que seria un exercici d’higiene democràtica exemplar, però podria comportar que alguns mites caurien com fruita madura.

I amb aquestes bajanades ens perdem el més important: un intent per aconseguir una educació de qualitat, on es prioritzi el bon resultat acadèmic i demostrar coneixements en lloc de la disbauxa viscuda fins no fa gaire temps. I és que resulta més fàcil quedar-se en la fullaraca que aprofundir en el més important. És clar, alguns no s’aclareixen sobre el que realment és més important, i així ens va.