Enquestes recentment publicades mostren que la corrupció en la política és un dels temes que més preocupen a tota la ciutadania. Aquesta imatge que es dóna de la vida política com una forma de fer-se ric en poc temps a base de ficar la mà al calaix de l’administració és devastadora, i no és prudent buscar matisacions ni de fugir d’estudi amb el tan repetit “i tu més”. Cadascú ha de fer el seu examen de consciència i treure les conclusions pertinents.
Però hi ha una altra mena de corrupció encara més greu i perillosa, no tan espectacular com els casos que obren sovint els noticiaris televisius però els seus efectes són devastadors. És la corrupció de les institucions i del seu comportament, quan deixen de fer el seu paper d’administració pública i es dediquen a tasques més o menys descarades d’adoctrinament de la gent i, el que encara és pitjor, quan decideixen no acatar les lleis i normes que la resta de mortals hem d’acatar i complir.
D’exemples n’hi ha a dojo, però el més recent ho reflecteix a la perfecció. Una recent interlocutòria del TSJC torna a parlar sobre la llengua a l’ensenyament, i les reaccions que algunes autoritats de la Generalitat han tingut son realment preocupants. Hi ha quelcom que ha de quedar molt clar: una resolució judicial és d’obligat compliment sempre. Que un particular faci de les seves és el seu problema, però que una administració pública opti per no complir-la es diu desacatament, i en qualsevol societat es considera delicte. De no ser així, amb quina autoritat volen venir a posar multes als comerciants que no rotulin en català, per exemple? Si el primer obligat a fer complir les lleis no ho fa, sí que la faríem bona!
Però també és greu que, per aquesta pantomima, s’hagin dedicat a mentir i tergiversar la realitat amb tota tranquil·litat. La famosa interlocutòria no diu enlloc que, per un sol alumne, tota la classe s’hagi d’impartir en castellà. Cal només llegir-la sense prejudicis per adonar-se’n, però aquí si es toca la llengua tenim un problema. Es munta una trola i que rodi la màquina victimista.
El fet que els diversos tribunals dictaminin sobre aquesta qüestió en contra de la Generalitat vol dir que alguna cosa no han fet bé. La cantarella de l’atac a Catalunya, a més d’una ximpleria, serveix per a emmascarar la realitat: és la Generalitat, amb CiU al capdavant, qui ha fet de la llengua un problema. Les reaccions a les quals ens tenen acostumats, a més de mostrar un esperit democràtic més aviat dubtós, són una mostra de la corrupció moral en què es troben immersos i a la qual estan arrossegant a tots els catalans.
