“Els pessebristes fem una mica el que ens dóna la gana”

El passat dissabte 29 de novembre vàrem gaudir de la inaguració de la 64ª exposició de pessebres que es fa a Castellar del Vallès. Els nostres agraïments a l´entitat Grup Pessebristes de la Capella de Montserrat per la seva tasca, com el seu president que va dir "sigui del color que sigui agraïm el recolzament de l'Ajuntament que sempre hem tingut". Per tant les seves paraules son envers el poble de Castellar, que gaudim de la seva mostra, i perquè veuen recolzada la seva feina.

Malauradament hem tornat a sentir al nostre Alcalde socialista, Ignasi Giménez, que oblida que representa, en aquest i en altres esdeveniments, a tots els castellarencs i castellarenques; és més, sembla que qui ens parla és el representant de la Diputació de Barcelona, díscol del seu partit PSC i reivindicatiu en defensa de l'independencia de Catalunya. Aquesta vegada, però, "el nen graciós" va patinar un altre cop, ja no solament perquè el seu discurs es repeteixi con un all dient sempre  "jo només us voldria dir tres coses", si no pel contingut de les seves paraules.

Comparar Catalunya amb l'estat Palestí donant a entendre que Catalunya és terra ocupada, és bastant desafortunat i miserable, a més de mostrar un desconeixement brutal de la història, tant palestina com catalana, però ja en tenim altres demostracions de la seva àmplia cultura que no passa de les tapes dels llibres. La segona, per trobar a faltar la fiscalia de l'Estat i el Tribunal Constitucional representat als pessebres ningú sap ben bé perquè, tret d'un acudit força absurd, de molt poca gràcia però en coherència amb la seva àmplia cultura. Per últim, en aquesta ocasió "el nen" no ha gaudit de tota la informació i a l'hora de repartir els carnets de bon castellarenc va  insultar al convidat que va inagurar la mostra. 

El desconeixement i la propia ignorancia sovint fan aquestes jugades: el Sr. Miquel Calçada va estiuejar només quinze anys a la vila, i el petoner major del poble (es podria proposar aquesta nova figureta als pessebres de Castellar) o no ho sabia o qui li fa els discursos és un indocumentat hiperbòlic, amb la qual cosa va quedar com una mongeta del ganxet. Les paraules del Comissari van estar bastant més afortunades i curoses; potser alguna no ens va agradar però aquestes no van ofendre. Deu ser que va fer molts més anys de ràdio que els que pot acreditar el nostre alcalde. 

Castellarencs/ques: ja tenim l'exposició dels pessebres una altra any per poder gaudir de les seves maravelloses obres. No deixeu d'anar, val molt la pena i recordeu que l'altre, el que té montat l'equip de govern, el podeu tancar el proper mes de maig. Perquè aquell que es dedica a fer pessebres pot fer el que li doni la gana i això està molt bé, però no el confongueu amb els qui "tienen montado un cortijo y no un Belén" i es creuen en la potestat de fer allò que els hi roti. El Patró, és a dir el nostre Sr. Alcalde, s'amaga i acomiada a treballadors/res de l'OSB quan va dir que no s'acomiadaria a cap treballador/a.

Per garantir el bon funcionament de l'entitat apliquem retallades de l'àmbit públic però per fotre el Nadal a aquestes famílies ens amaguem darrera la seva fundació privada, i després té les penques d'acusar al govern central de que la seva legislació és perjudicial per la tasca municipal. Ja sabíem de la seva cultureta, ara descobrim que és un galtes de la pitjor espècie. ¡Menudo Patrón!.

Antes-Ahora

Antes de pedir la mejora y una vez se ha corregido.















                                               

  Antes    

                                                                                                       















                                                                                                        Ahora      














                             
               

La política como circo

Es habitual presenciar en la actividad política rifirrafes de todo tipo entre las diversas fuerzas políticas, los cuales la mayoría de ocasiones no pasan de palabras en mayor o menor tono. Basta con conectar cualquier noticiario televisivo para darnos cuenta de ello y a lo que no se debe dar mayor importancia.
Pero lo que puede ser hasta divertido o pintoresco pasa a ser una broma de muy mal gusto cuando aprovechando cualquier circunstancia se aprovecha para descalificar al contrario con los argumentos más peregrinos que uno pueda imaginarse. Porque uno no vote a favor de una moción sobre las energías renovables ya se le tacha fácilmente de enemigo de la naturaleza. O si se vota en contra de una proposición presuntamente a favor de los desfavorecidos resulta que ese partido es enemigo de la gente humilde. Son sólo dos ejemplos genéricos, pero podría ponerse casos más cercanos y que hemos vivido en Castellar no hace tanto tiempo.
Sin entrar en la aberración que tales conclusiones implican ni tampoco en que muchas de esas propuestas no son más que humo de pajas ante la falta de argumentos, convendría en ocasiones utilizar la cabeza para algo más que embestir al contrario. Que hay veces en que una propuesta no puede aprobarse porque sus fundamentos son radicalmente falsos y no se puede esperar apoyo en el absurdo. En otras ocasiones se trata de propuestas cuya composición resulta mejorable al no haberse buscado un cierto consenso con los demás. Y también, por qué no decirlo, porque en ocasiones se presentan propuestas con la única intención de meter el dedo en el ojo de los contrarios, y ya va siendo hora de que nos tomemos algo más en serio la vida política. Que ningún partido político con responsabilidades de gobierno quiere perjudicar a la ciudadanía, ni siquiera Podemos.
Desde este partido no nos duelen prendas cuando toca apoyar mociones y propuestas que pretendan una mejora real en la vida de las personas, y en este Ayuntamiento hemos dado sobradas muestras de ello, tanto en lo que se refiere a prestar soporte a las personas como incluso en defensa a los animales. Pero ello no implica haber de comulgar con ruedas de molino por el qué dirán, pues no sería la primera vez que se presenta una moción que es sencillamente mentira. Evidentemente, llevamos unas siglas que tienen una significación evidente, pero no nos ata de pies y manos para decidir sobre aquello que consideremos mejor para Castellar, cosa que otros no pueden decir con tanta firmeza. Tampoco perderemos el tiempo como otros en calificar a los demás por lo que puedan decidir en momentos puntuales, pues la acción política es una continuación de actuaciones con un fondo de coherencia no siempre evidente. 
Después de tres años de legislatura ya empezamos a conocernos todos.
No nos cansaremos de repetirlo: nuestra razón de ser es trabajar en beneficio de Castellar y de quienes lo habitan, y para ello estamos dispuestos a pactar lo que resulte más conveniente. Eso sí: majaderías y buscar el enfrentamiento gratuito, pues va a ser que no. Que la vida política es algo muy serio; no lo degeneremos en un circo, por favor.

Les necessitats continuen

Abans que ens n’adonem, ja tindrem aquí les festes nadalenques. És un fet molt comú, aprofitant aquestes dates, que ens vinguin a la memòria totes aquelles persones que estan passant problemes per atendre les seves necessitats més bàsiques, la qual cosa comporta que hagin de prescindir d’alguns luxes abans habituals però ara prescindibles.
Però aquesta circumstància no ens ha d’amagar una realitat més crua: la gent que passa necessitats ho pateix tot l’any, no només al Nadal, i caldria que tots ho tinguéssim molt present de cara a una part de la nostra activitat política. Ara iniciarem la campanya del Gran Recapte a la qual ens afegirem amb totes les ganes com farà tothom qui vulgui col·laborar i que de ben segur ajudarà a minvar ni tan sols un moment els problemes dels qui menys tenen. I la pregunta és evident: i després, què?
De la mateixa manera que es fa la recaptació d’aliments, la qual no s’ha ni de qüestionar, també la gent pateix altres necessitats que convindria no oblidar. Perquè, a més de menjar, els pares de família desitjarien amb tot el seu cor aconseguir la felicitat dels seus fills i filles amb un regal en aquestes mateixes dates, i potser no els el poden proporcionar. O quan arriba el temps d’iniciar les escoles, tant després de l’estiu com dels altres períodes vacacionals, els estudiants més petits els cal alguna mena de material que no sempre se’ls pot donar. És a dir, que les festes de Nadal arriben, passen, però les necessitats segueixen sent-hi. 
Es també evident que no sempre hi ha impulsors de fer campanyes similars en altres èpoques de l’any, motiu pel qual totes les iniciatives encaminades a atendre aquestes necessitats sempre han de ser benvingudes, encara que provinguin del PP de Castellar i no agradin a l’actual equip de govern. Tampoc es tracta que l’Ajuntament sigui el rovell de totes les salses en aquesta matèria atenent simples consideracions econòmiques i de pressupost, però seria d’agrair que si algú presenta alguna iniciativa d’aquesta mena s’ofereixi algun tipus de col·laboració i no es preocupin tant sobre qui sortirà a la foto. I ho podem dir amb ple coneixement de causa, amb una proposta que aquest partit va fer al començament del curs escolar i a hores d’ara no tenim cap resposta del nostre Ajuntament.
En resum, que siguin benvingudes totes les iniciatives encaminades a atendre les necessitats més bàsiques dels qui menys tenen, però no ens quedem en la tan criticada campanya de seure un pobre a la taula per Nadal. Que un any és molt llarg i els qui pateixen més ho saben de sobra.

El dia després

Ha passat el tan esperat 9N, el dia que semblava que poc menys era la segona arribada del Salvador, i ves per on dóna lloc a unes quantes reflexions.
La primera de totes és manifestar el nostre màxim i profund respecte a tots aquells ciutadans que van voler ser partícips d’aquesta jornada fent llargues cues per satisfer el seu desig de votar. Que no compartim els motius ni el desenvolupament d’aquests fets no treu que respectem a tots aquells que de bona fe van voler-hi ser.
Però, tret d’això, cal començar a dir les coses pel seu nom. I que una mascarada com la que es va viure, sense les més mínimes garanties legals sobre el desenvolupament de l’anomenada consulta, sense un cens fiable de gent que podia votar, amb una durada superior a una jornada electoral, amb seriosos dubtes sobre l’escrutini; establert només pel públic independentista tret d’algun despistat que no ho va entendre, i amb una pregunta tramposa gens clara i amb un compromís que els organitzadors saben perfectament que no poden realitzar, doncs a tot això voler posar-li la etiqueta de democràtic és un exercici d’imaginació brutal. Millor encara, un sarcasme en tota regla. Alguns s’omplen la boca fent comparacions amb Europa, quan amb aquesta diada tenim més semblances amb Veneçuela que amb França.
Evidentment, que s’hagi mobilitzat a més de “dos milions” de persones és una dada a tenir en compte. Però si observem que s’ha donat “dret” de vot a menors d’edat i a persones amb veïnatge civil català més que dubtós, doncs potser resulta arriscat voler treure pit. I si malgrat aquesta trampeta la participació seria inferior al 40% del cens real de votants a Catalunya, això significa que hi ha més fum que realitat. Que com sempre es tracta d’una minoria molt sorollosa i que juga brut, prenent als ciutadans com hostatges dels seus interessos. Perquè als qui no estem d’acord amb aquest procés i argumentem en contra se’ns titlla de mals catalans quan no de venir amb l’argument de la por. I el més greu de tot, que els representants polítics catalans han actuat contravenint totes les lleis possibles, a més de resolucions judicials força clares. Ja que a alguns tant els agrada parlar d’Europa, actituds mantingudes com el Sr. Artur Mas, a més d’inconcebibles, tindrien conseqüències penals indiscutibles. Que de Pirineus cap amunt el respecte a la llei és quelcom sagrat, i a Catalunya alguns s’ho passen pel forro llevat que no retolis el teu comerç en català; llavors et cau la mundial. I deixem de fer comparacions amb el precedent escocès, que Catalunya i Escòcia no tenen absolutament res a veure per més que pseudo historiadors s’obstinin en dir el contrari. Que és una escola d’historiadors farsants que coneix tothom i hi ha noms i cognoms.
Si alguns volen seguir instal·lats en el seu món irreal, quan no directament en la mentida, doncs és el seu problema. Convé recordar aquella dita de que es pot enganyar a tothom un cop; a molta gent un temps; però mai es pot enganyar a tothom sempre.
Ara arriba la conclusió final, pel que fa referència al poble: deixaran de perdre temps i energies en processos inútils i es posaran, per fi, a treballar per la gent de Castellar? Nosaltres ja fa temps que ho venim fent.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

El PP de Castellar demana que es millori la il·luminació de la plaça Europa

Els populars asseguren que han entrat al registre la proposta a petició dels veïns i usuaris del barri 

Redacció

Afegeix el teu comentari

El PP de Castellar demana al Consistori que es millori la il·luminació de la plaça Europa. Ho han fet a través d’una queixa oficial que han entrat el registre de l’Ajuntament a petició dels veïns i usuaris del barri segons apunten els populars. En un comunicat de premsa, el PP de Castellar explica que per segon any consecutiu van celebrar una castanyada popular a la plaça Europa, “amb una bona rebuda” punt de trobada amb els veïns i comerciants, on van poder copsar les seves reivindicacions com ara “la mancança d’il·luminació a la zona de jocs dels més petits”. Els populars asseguren que una altra de les reivindicacions que van recollir de veïns i comerciants de la plaça Europa va ser “que es promoguin més esdeveniments en aquesta zona de la vila”.

Maldita Corrupción

En las últimas semanas se están produciendo toda una serie de noticias que sólo cabe calificar de bochornosas. Raro es el día en que cualquier noticiario o periódico no abre su información con casos de lo más variopinto sobre corrupción política en cualquier punto de la geografía española. Cuidado, por si alguno se ha hecho ilusiones: Cataluña también se encuentra salpicada por esta lacra, y en un grado no menor.
Y es que ha llegado a un punto en el que no hay partido político, sindicato, e incluso alguna que otra asociación del más variado pelaje que pueda considerarse completamente libre de culpa. No es el momento de empezar a hacer rankings sobre quién tiene más casos en el juzgado o intentar poner sordina a la situación con un vacío “no es para tanto”. Llevamos demasiado tiempo con esta polémica perfectamente inútil y la ciudadanía empieza a estar harta de semejantes sandeces, además del evidente riesgo que comporta esta actitud de escupir hacia arriba. Ni es el momento tampoco de intentar graduar los casos surgidos para hacer buena corrupción o mala corrupción según quién la hace o cuánto ha mangoneado, pues sería tomar a la gente por estúpida. Estamos hablando de porquería, y discutir sobre cuál huele mejor no esconde lo esencial: que hablamos de basura, y siempre apesta. Por tanto, hay que empezar a dejar algunas cosas claras.
Desde esta formación política expresamos nuestra más enérgica repulsa ante los hechos que se están produciendo, tengan el color que tengan, y reprobamos con toda nuestra energía cuantas personas, bajo las siglas de nuestro partido, se han dedicado a llenarse los bolsillos con total desprecio a los ciudadanos. Porque es igual de reprobable el que se embolsa una “mordida” como el que media para favorecer intereses particulares. Porque no se puede consentir que se juegue con dinero destinado a prestar ayuda a los más necesitados para llenar alguna que otra cuenta en paraísos fiscales. Porque no se puede acudir a motivos patrióticos cuando te han enganchado con la mano en el cajón. En suma, porque quien comete una irregularidad de este calado debe ser repudiado por toda la sociedad aunque pueda resultar doloroso.
Conviene no olvidar que estas prácticas comportan una consecuencia indeseable. Además del surgimiento de salvapatrias oportunistas, planea una sombra de sospecha sobre toda la clase política, lo cual es terriblemente injusto. Por un corrupto que encontremos hay centenares de personas con una trayectoria intachable, lo que significa que ante una manzana podrida debe expulsarse de inmediato, pues de lo contrario sí podría afectar al resto del grupo. Y también puede provocar que se emitan denuncias, muchas veces simples rumores, que después resulten completamente falsas y la persona afectada, cuanto menos, ya ve menoscabada su integridad aunque sea totalmente inocente. Debemos ir con mucho cuidado, pues las condenas de telediario son las peores que hay, y ejemplos los tenemos a montones.
En consecuencia, se ha llegado al momento en el que debe darse el puñetazo en la mesa y decir un clarísimo ¡basta ya! Cada formación política, sindical o de lo que fuere debe hacer examen de conciencia, poner remedio a los casos que se están produciendo o que puedan llegar a venir y decidirse a actuar de una vez por todas con contundencia ante estos actos reprobables, sin preocuparse tanto de quién tiene la iniciativa o menudencias de este tipo. Tantos años ensalzando al sinvergüenza, al aprovechado, al conseguido: en suma, al corrupto, y hemos llegado a esta situación. Todavía se está a tiempo de revertirla; esperemos un arrebato de responsabilidad de quienes rigen nuestros destinos para que esto se produzca.

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

05/11/2014 - Actualitat

El PP denuncia que s’ha embrutat Castellar amb “plàstics grocs”

Diverses baranes de la plaça d'El MIrador apareixen amb cintes d'aquest color de la campanya Ara és l'hora

Redacció

 comentaris

El PP de Castellar ha sol·licitat per registre a l’Ajuntament que s’obri expedient sancionador a les persones que, segons diuen en la seva denúncia, “han embrutat” diversos indrets de la vila amb plàstics i cintes grogues, color que identifica ‘Ara és l’hora’, la plataforma que agrupa l’ANC i Òmnium per defensar la consulta del 9-N. El regidor del PP Víctor Martos ha criticat la passivitat de l’equip de govern davant aquests “actes incívics” i demana “que s’apliqui l’ordenança municipal que restringeix aquests actes”. Martos recorda que l’ordenança diu que no està permesa la utilització del mobiliari , l’arbrat, l’enllumenat o qualsevol altre element situat a la via pública “per instal·lar pancartes, cartells, elements de decoració propis de les festes o per a qualsevol altra utilitat”. Segons Martos, que diu que ciutats com Terrassa sí que han aplicat les normes, “les ordenances són de compliment per a tothom, encara que a vegades sembli que estiguem en un “Cortijo”.

Pressupostos a Destemps

Aquesta setmana s’ha celebrat el ple municipal on s’han aprovat els pressupostos per l’exercici de 2015. Tot i que pot pensar-se que es tractava d’un simple tràmit, donada l’aclaparadora majoria amb que compta l’equip de govern, s’havia de decidir sobre tot un seguit de mesures la transcendència de les quals és molt superior a l’habitual, ja que l’any que ve hi ha eleccions municipals i podria passar que hi hagués un canvi en el color del consistori, i les decisions que ara es prenguessin vinculaven a l’equip de govern actual i al que pugui haver en el futur. I va haver-hi per tots els gustos. Crida molt l’atenció que ara l’equip de govern desperti i vulgui donar un toc social als comptes municipals, principalment perquè l’etapa de crisi porta durant una bona pila d’anys. Portem set anys amb el PSC còmodament instal·lat a la cadira municipal, i tot just ara es decideixen a prendre mesures que poden resultar clarament beneficioses per als ciutadans que pitjor ho estan passant actualment. En aquest sentit, el PPC de Castellar ha aportat el seu granet de sorra col·laborant en el pla de foment de l’ocupació a Castellar, especificant molt bé que ha d’atendre a les persones majors de 45 anys, un col·lectiu massa castigat per la crisi actual, i celebrem que la resta de grups municipals veiessin positiva aquesta mesura.

Però també és molt sorprenent que es presentin aquests comptes com un exercici de responsabilitat tot al·legant la reducció del deute municipal i la no contractació de més deute que es podria contractar. Pensem que, com hem dit abans, són set anys de govern mono color a Castellar, i ara es vol presumir d’allò que no fa gaire es criticava tant. Convindria recordar que es va haver de recórrer a la línia especial de crèdit establerta pel Govern Central per atendre més de dues mil factures impagades per només dotze milions d’euros. I que subscrivint aquest finançament s’obligaven a no contraure més deute fins que aquesta xifra no baixés del 66% dels ingressos municipals. I s’acaba d’arrodonir quan, en un exercici molt teatral, se’ns vol fer creure que no es contrau més endeutament quan aquest 2.015 es podria fer per un acte de responsabilitat, quan per les mateixes paraules del regidor responsable es desprenia una intenció no tan evident.

I el que resulta més lamentable, que s’hagi volgut passat de puntetes sobre el que és responsabilitat directe de l’equip de govern: una pujada espectacular de la càrrega tributària a la ciutadania de Castellar. Si a sobre de treure tot el suc a les butxaques de la gent en uns temps particularment difícils, i rebent l’ajuda de l’Estat que tant critiquen però que ves per on va donar un copet de mà, no es comença a actuar amb més responsabilitat i es paguen els deutes a més de fer servir els diners amb més senys, doncs com es diu en castellà, “apaga y vámonos”. En resum, una gran dosi de parafernàlia per part de l’equip de govern, presentant uns comptes clarament electoralistes i que deixen un aire dubtós en el futur que ens espera amb aquesta tendència tan curiosa. Ja era hora de adquirir un caire molt més social envers la població; llàstima que hagin trigat set anys en adonar-se. També en castellà es diu que “para este viaje no hacen falta estas alforjas”. 

                                www.lactual.cat (Quim Pascual)