La primera de totes és manifestar el nostre màxim i profund respecte a tots aquells ciutadans que van voler ser partícips d’aquesta jornada fent llargues cues per satisfer el seu desig de votar. Que no compartim els motius ni el desenvolupament d’aquests fets no treu que respectem a tots aquells que de bona fe van voler-hi ser.
Però, tret d’això, cal començar a dir les coses pel seu nom. I que una mascarada com la que es va viure, sense les més mínimes garanties legals sobre el desenvolupament de l’anomenada consulta, sense un cens fiable de gent que podia votar, amb una durada superior a una jornada electoral, amb seriosos dubtes sobre l’escrutini; establert només pel públic independentista tret d’algun despistat que no ho va entendre, i amb una pregunta tramposa gens clara i amb un compromís que els organitzadors saben perfectament que no poden realitzar, doncs a tot això voler posar-li la etiqueta de democràtic és un exercici d’imaginació brutal. Millor encara, un sarcasme en tota regla. Alguns s’omplen la boca fent comparacions amb Europa, quan amb aquesta diada tenim més semblances amb Veneçuela que amb França.
Evidentment, que s’hagi mobilitzat a més de “dos milions” de persones és una dada a tenir en compte. Però si observem que s’ha donat “dret” de vot a menors d’edat i a persones amb veïnatge civil català més que dubtós, doncs potser resulta arriscat voler treure pit. I si malgrat aquesta trampeta la participació seria inferior al 40% del cens real de votants a Catalunya, això significa que hi ha més fum que realitat. Que com sempre es tracta d’una minoria molt sorollosa i que juga brut, prenent als ciutadans com hostatges dels seus interessos. Perquè als qui no estem d’acord amb aquest procés i argumentem en contra se’ns titlla de mals catalans quan no de venir amb l’argument de la por. I el més greu de tot, que els representants polítics catalans han actuat contravenint totes les lleis possibles, a més de resolucions judicials força clares. Ja que a alguns tant els agrada parlar d’Europa, actituds mantingudes com el Sr. Artur Mas, a més d’inconcebibles, tindrien conseqüències penals indiscutibles. Que de Pirineus cap amunt el respecte a la llei és quelcom sagrat, i a Catalunya alguns s’ho passen pel forro llevat que no retolis el teu comerç en català; llavors et cau la mundial. I deixem de fer comparacions amb el precedent escocès, que Catalunya i Escòcia no tenen absolutament res a veure per més que pseudo historiadors s’obstinin en dir el contrari. Que és una escola d’historiadors farsants que coneix tothom i hi ha noms i cognoms.
Si alguns volen seguir instal·lats en el seu món irreal, quan no directament en la mentida, doncs és el seu problema. Convé recordar aquella dita de que es pot enganyar a tothom un cop; a molta gent un temps; però mai es pot enganyar a tothom sempre.
Ara arriba la conclusió final, pel que fa referència al poble: deixaran de perdre temps i energies en processos inútils i es posaran, per fi, a treballar per la gent de Castellar? Nosaltres ja fa temps que ho venim fent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario