Ja tenim eleccions!!!

No hi ha dubte que les darreres setmanes han estat plenes d’emocions. Després de viure la Diada més manipulada de la història, culminada amb la definitiva sortida de l’armari independentista del NOSTRE President (cal recalcar això de nostre); després de presenciar un “órdago” inacceptable del Sr. Mas al govern central (pacte fiscal o independència) culminat amb un merescut cop de porta al nas, ara ja tenim l’anunci de les eleccions anticipades a finals del pròxim mes de novembre.

Val a dir que restant encara dos anys de legislatura, aquesta convocatòria d’eleccions té un significat evident: la constatació del fracàs estrepitós de la línia política del Sr. Artur Mas des del seu nomenament com a President de la Generalitat. Basar tota la seva acció política en la consecució d’un pacte fiscal impossible d’assolir, cosa que sabia perfectament, i que, quan es queda sense el seu principal argument, llançar-se a la muntanya tot cobert amb la bandera independentista mostra l’autèntica talla política del nostre President. Com a mínim el Sr. Pujol era més discret, sabent nedar entre dues aigües, tot i que era un independentista des de bon començament. Busquin ara els seus dos llibres de pensament polític, escrits als anys setanta: si els troben veuran que no hi ha res sota el sol.

És clar que tampoc ens ha d’estranyar que la cosa acabi així. El Sr. Mas, com a conseller d’economia va passar a la història pel seu sectarisme brutal i unes ànsies de control absolut difícils d’oblidar. Ja llavors ensenyava la poteta independentista amb declaracions absurdes (final Copa Davis any 2000, per exemple), però uns anyets a l’oposició van fer que ningú li fes cas. Que aquest personatge pugui arribar a ser la màxima autoritat de Catalunya dóna ganes de sortir ràpidament cap allà on sigui.

A més, són unes eleccions presentades quasi bé com plebiscitàries (dir que són constituents és insultar a la intel·ligència de la gent). El panorama que es dibuixa resulta veritablement còmic. Unes formacions d’esquerres que es donaran cops per veure qui és més independentista i prometen l’impossible; una Convergència que haurà d’explicar, des del seu nou radicalisme, com podrà representar el catalanisme moderat; i un PSC on ningú sap encara què vol, ja que la seva credibilitat està sota mínims i el seu electorat es troba absolutament desorientat. De no ser perquè la transcendència dels comicis és molta, seria per seure a veure la pel·lícula i riure d’allò més bé.

En tot cas, hi ha una vessant positiva: per fi es podran dir les coses tal com són. Amb una mica de sort es podrà debatre sobre certs temes que avui dia son tabú i, amb encara més sort, es podran contrastar projectes. L’únic problema és que, amb una televisió catalana al servei de la causa i bona part de la premsa escrita “paniaguada” del poder de la Generalitat és fàcil preveure com aniran les coses.

Des d’aquesta modesta tribuna intentarem posar una mica de sentit comú al debat sent plenament conscients que ens voldran arraconar amb qualificatius d’allò més inversemblants. Tranquils, que no ens faran callar.

Recepció institucional?

El passat 01/06/12 vam rebre la visita del conseller Boi Ruiz, en aquest mateix setmanari llegíem com aquest havia estat rebut al Palau Tolrà i posteriorment, acompanyat del nostre senyor Alcalde, visitava el CAP. De la resta de grups municipals els nostres ciutadans van tenir coneixement per la protesta de no ésser convidats a la recepció i de que aquestes no eren les formes de rebre a un conseller de la Generalitat.

La setmana passada vam rebre al conseller d’Interior Felip Puig amb motiu de la signatura de col·laboració entre ambdues administracions, Castellar s’adhereix d’aquesta forma a la xarxa RESCAT de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya.

D’aquesta manera no arribarem a entendre quan es parlava d’alguna cosa tan important com es la seguretat i les emergències i el que suposen aquestes millores que no hi fóssim tots. Com hem dit, no s’ha fet d’esquenes a la resta de formacions que llavors sí vam fer escrits a la no recepció a la visita del conseller. Per una vegada que tenim un rescat a les nostres crítiques es possible que no tots siguin coherents amb les seves paraules i ara amaguin el cap.

Aquesta vegada hem de dir que el nostre alcalde va escoltar les nostres crítiques i ens ho va comunicar, per això volem deixar palès el nostre agraïment a ésser participatius i a fer les coses com cal, nosaltres hi vam assistir com era la nostra obligació, malauradament no tenim testimoni gràfic que avali la nostra presència en aquest acte i ens va sorprendre que el tractament tant a l’informatiu de la ràdio com al setmanari no hi hagués cap ressenya a la recepció institucional i que el testimoni gràfic que ha arribat als ciutadans sigui el de les dues màximes autoritats, no així tots els representans d’un poble. Potser, la pròxima vegada.

No volem deixar passar el nostre petit record a Santiago Carrillo una de les persones que va contribuir a la construcció de la nostre democràcia, ideològicament no teníem res en comú, però el respecte a les persones i a les idees està per sobre de tot.

         Foto: (Josep Graells)

Independència Impossible

D'un temps ençà es parla molt de la independència de Catalunya com si fos la solució a tots els nostres problemes. Es dibuixa a més una arcàdia imaginària en la que només falten els violins i les trompetes, i el problema comença a sortir quan, sense més reflexió, ens pensem que amb això ja ho tenim tot. En poques paraules, com la victòria d’Obama als USA, que ja ho tenien tot solucionat, i quatre anys després no és tot tan bonic.

S’ha volgut basar en el recorrent tema de la llengua que actualment ja no impressiona ningú; en temes de caire cultural com poden ser les seleccions esportives dignes de converses de pati d’escola; i ara ja hem tocat el tema econòmic, però de manera que tapa la realitat: fer despesa sense tenir diners és d’irresponsables, i si falten aquest diners potser el que cal és fer menys inversions o fer-les diferents. Tot això no es diu, i amb un discurs fomentant l’odi contra el que no pensa com tu, propi de les dictadures més grolleres del segle XX, es busca mobilitzar la gent. Que ho facin formacions polítiques minoritàries no tindria més importància, però que tot un President de la Generalitat ho fomenti és d’una irresponsabilitat aterridora.

El pitjor de tot és que volem prometre el que no poden donar. L’eslògan aquell tan maco de “Catalunya, Estat de la Unió Europea” és totalment impossible i inviable. Els tractats de la Unió Europea no contemplen que una part d’un estat membre es segregui, pel que quedaríem fora d’Europa. Però encara que això es superés, per formar part de la UE han d’acceptar-ho tots els seus membres sense excepcions, i és bastant probable que un d’ells força conegut s’hi oposés. Però tot i això, s’haurien de complir uns requisits econòmics que actualment Catalunya no compleix ni de lluny. I això per no parlar que durant aquest temps tota la producció catalana es veuria gravada per aranzels per no formar part de la UE.

El més preocupant és si els qui fomenten la segregació saben tot això, ja que si ho saben estan prometent quelcom que no poden complir, i això en política és nefast. I si no ho saben el problema és més gran, ja que els animadors són uns perfectes ignorants.

Com a exemple il·lustratiu, caldria que tots tornéssim a llegir “Rebel·lió a la granja”, de George Orwell. Allà tenim un exemple aclaridor del que ens podria esperar amb aquesta independència fomentada pels que van al cap de la manifestació. Que cadascun tregui les seves conclusions, però és un tema prou seriós com per tractar-lo de qualsevol manera, i amb tot el que hi ha en joc.

Un Gest a la Ciutadania

Hi ha qui utilitza els mitjans per fer demagògia, crispació i política de la dolenta. Els responsables ja s’ho van trobar amb els seus resultats a les urnes les passades eleccions municipals, els donem el nostre suport. Continuaran molts més anys fora, el poble és savi per aquestes coses.
Desgraciadament a qui no podem valorar positivament és als responsables de permetre que aquests articles siguin publicats als mitjans públics, són ells els directes crispadors i inconscients que aprofiten les seves cadires per portar la seva ideologia al públic i deixar d’ésser un mitja públic objectiu i net, els recomanem els mitjans privats, aquests ho fan molt millor que ells.
Canviant de tema i de forma molt més positiva, volem que el poble sàpiga que, durant aquest primer any, el PP de Castellar ha dedicat els ingressos d’aquesta formació a fer guardiola, amb l’unic interès de portar a terme allò que els ciutadans ens han demanat des que vam constituir la nova junta, tenir un local de Servei al Ciutadà, punt de trobada per fer arribar les seves inquietuds i consultes, també gaudirem d’un espai per fer debats i punt de trobada de la joventut NNGG del PP.
Aquest local està en fase de finalització, s’ha reformat, s’ha adequat i s’ha fet una despesa per donar el servei que donen altres grups municipals en aquest consistori, ens sembla lícit destinar aquests ingressos en interès de tota la ciutadania.
Respecte a les aportacions que reben els dos regidors ja es van comprometre en campanya a rebaixar-se un 10% respecte al mandat anterior i com que això no va succeir, a principis d’aquest any van fer un ingrés a Via Solidària del percebut de més i aquesta continuarà essent la seva voluntat durant els propers anys.
No tingueu cap mena de dubte que quan arribi el moment tornaran a rebaixar-se aquestes aportacions, això sí, demanem al represetant d’ICV que en la seva vida ordinària com a empleat públic i representant polític, faci algun gest econòmic amb els ciutadans d’aquest poble, segurament guanyaria més credibilitat que fent acusacions falses i demagògia política, en comptes de pensar en la seva paga de Nadal.
Desde tot l’equip del PP de Castellar us desitgem unes molt bones festes i us animem a ésser parcipatius amb les diferents entitats, aquestes faran possible que aquest any tornem a gaudir d’uns dies de festivitat amb tots els vilatans.
Bona Festa Major i Bona Diada de Catalunya.

Tornem a la feina

Després d’uns dies de descans, esperant que hagin estat profitosos per a tothom, arriba un nou curs polític tant a Castellar com a la resta d’Espanya. És ben cert que aquest agost ha estat de tot menys tranquil, amb notícies de tota mena, sovint contradictòries, que han alterat una mica la tranquilitat estival. El pitjor de tot han estat els incendis forestals que han ocasionat pèrdues per a molta gent.

Pel que fa a Castellar, iniciem aquest nou curs amb molta il·lusió i ganes de servei a tots els castelarencs. El nostre compromís amb la ciutadania es total i és per això que encara estarem més a la vostra disposició pel que calgui. Aviat tendrem una seu permanent del partit on seguirem escoltant a tota persona que vulgui exposar-nos les seves inquietuts, queixes o dubtes, i no dubteu que farem tot allò que estigui al nostre abast per a trobar la millor resposta al que es plantegi. Establirem també nous mitjans de comunicació amb la població per així poder estar més a prop de tots i donar a conèixer els nostres plantejaments i projectes, sovint tan desconeguts.

I no podem deixar de fer un comentari a la paraula favorita d’aquest estiu: rescat. Obrim la setmana amb la notícia que la Generalitat sol·licitarà aquesta mesura per a atendre les seves obligacions més immediates. Fins aquí, d’acord; també ho ha fet el nostre Ajuntament com ja és conegut. La diferència a favor del nostre consistori és que ho ha fet sense més comentaris, acceptant les condicions exigides. En canvi, la Generalitat sorprèn a tots dient que agafarà els diners sense acceptar condicions, i aquí ja no ens entendrem, a més quan CiU va donar suport al Congrés a la llei que imposa condicions a les CCAA que demanen rescat. Qui deixa diners vol garanties per recuperar el préstec, com qualsevol usuari bancari sap, i la Generalitat no te cap dret per rebre un tracte diferent. I el més greu és que, amb aquesta actitud, enmascara la realitat del problema: son masses anys estirant més el braç que la màniga, i tard o d’hora s’havia de afrontar el problema. No és un problema de manca de diners, és un problema de mala administració, ja que si no hi ha caixa no es poden fer despeses sabent que després no es pagaran.

Qui busca l’enfrontament és el Sr. Mas, no el govern central ni la resta d’autonomies. Comença a ser hora de parlar clar i no desviar l’atenció amb el que haurien de fer els altres.