Quan llegiu aquestes línies quedaran dos dies perquè anem tots a votar, el dia 25 de maig. Després de dues setmanes de campanya, ha arribat l’hora de treure conclusions. Resultaria massa fàcil desacreditar els contraris enumerant algunes ocurrències que es volen fer passar com idees, o caient en el recurs fàcil de l’insult quan ja no es té res més a dir. Si es vol que la ciutadania segueixi confiant en la política, fora bo desterrar aquestes pràctiques que poden engrescar a la gent, sí, però a canvi de crispar l’ambient i no portar enlloc.
Es tracta d’escollir la candidatura que veritablement vagi a defensar els interessos de tota una col·lectivitat que es diu Espanya, la qual cosa inclou també Catalunya malgrat que alguns segueixin sense adonar-se. Algú que sàpiga defensar les nostres postures davant les institucions comunitàries pensant en la població i no en les consignes del partit, que tingui capacitat de resposta davant les adversitats i no hagi d’esperar que li diguin el que ha de fer potser massa tard. Persones amb experiència en això de batallar a Brussel·les defensant els interessos de tots els sectors econòmics espanyols. Hem presenciat darrerament una competició a veure qui es penjava més medalles sobre el que s’havia aconseguit a Europa, i els qui més cridaven han aconseguit sonors fracassos o, en el millor dels supòsits, atribuir-se èxits que no els hi corresponen.
També és el moment de superar divisions internes exageradament artificials que no porten més que a la confusió. Voler plantejar aquests comicis com si d’unes primàries cap a la secessió no és només una bajanada; és també un error majúscul principalment perquè la immensa majoria europea no està per aquestes històries. Es el problema de viure en la mentida permanent: que se l’acaben creient.
Estem passant temps complicats, i potser encara haurem de patir un temps més. Però el que no es pot amagar és que els sacrificis que ens ha tocat suportar comencen a donar fruits. Mínims, sí, però fruits que van creixent cada dia que passa. Des d’aquest partit hem demostrat que, encara que ens diguin qualsevol cosa menys bonics, ens interessa la ciutadania i ho venim demostrant a tots els fòrums on tenim representació. Aquest convenciment és el que ens porta a demanar el vot al PP, per més somriures que pugui això provocar i es vulgui desviar l’atenció amb anècdotes irrellevants. Tenim idees clares i les portem a terme malgrat no sigui electoralment agradable. És preferible a mostrar talant molt sorollós però totalment buit.
23 de mayo de 2014
16 de mayo de 2014
Actitud intolerable
El execrable asesinato de la presidenta de la Diputación de León, Isabel Carrasco, no merece más reacción que la repulsa general. Se trata de un hecho que pudiera sucederle a cualquiera de nosotros, pertenezca al partido que pertenezca, y hasta siendo más amplios de miras podría sucederle a cualquier empresario, comerciante, funcionario o empleado. Por tanto, la condena debiera ser unánime.
La reacción de todas las formaciones políticas ha resultado ejemplar, con muestras de apoyo a la familia de Isabel Carrasco, así como de ánimo a los miembros de nuestro partido.
Es lo más normal del mundo, que agradecemos profundamente y que habríamos hecho igual si la víctima perteneciera a otra formación. Ante ciertos hechos no hay medias tintas.
Pero de todo el espectro político, sorprendentemente, alguien ha dado el cante, y está muy cerca de nosotros: el equipo de gobierno del Ayuntamiento de Castellar del Vallès, con el Excelentísimo alcalde a la cabeza D. Ignasi Giménez.
En situaciones como la vivida es muy importante guardar las formas, ser políticamente correcto y elementales normas de cortesía indicaban emitir un correo, una nota de condena o de ánimo a nuestro grupo municipal. Pues bien, nuestro querido equipo de gobierno ha dado la callada por respuesta.
Pero hay más. La Federació de Municipis de Catalunya y la Associació Catalana de Municipis, requirió a los Ayuntamientos Catalanes hacer un acto institucional en la puerta de los Ayuntamientos para guardar un minuto de silencio en este martes pasado, como condena a los hechos. Nueva demostración de los ínclitos del equipo de gobierno en Castellar: NADA DE NADA.
Llegados a este punto es cuando desde el PP de Castellar hemos considerado que ya está bien. Que hubimos de arrastrarnos para que se pusieran las banderas a media asta con motivo de la muerte de Adolfo Suárez, cuando se habían decretado tres días de luto oficial. Y ahora han llegado más lejos, desoyendo una indicación de la Federació de Municipis, ente que no está dominado por el Partido Popular precisamente.
Es hora de que los ciudadanos de Castellar sepan bien a las claras quién es su primera autoridad. Por supuesto que la actividad política tiene muchos matices, y que la unanimidad suele ser excepcional; pero ante un hecho como el vivido, sea del partido que sea, se exige cierta altura de miras que, visto lo visto, el PSC de Castellar no tiene, y menos su alcalde. Conviene que se sepa para decisiones futuras. Muchos castellarenses ya empiezan a saber de qué pie cojean estos “socialistas” que gobiernan a sus anchas y de malas formas.
La reacción de todas las formaciones políticas ha resultado ejemplar, con muestras de apoyo a la familia de Isabel Carrasco, así como de ánimo a los miembros de nuestro partido.
Es lo más normal del mundo, que agradecemos profundamente y que habríamos hecho igual si la víctima perteneciera a otra formación. Ante ciertos hechos no hay medias tintas.
Pero de todo el espectro político, sorprendentemente, alguien ha dado el cante, y está muy cerca de nosotros: el equipo de gobierno del Ayuntamiento de Castellar del Vallès, con el Excelentísimo alcalde a la cabeza D. Ignasi Giménez.
En situaciones como la vivida es muy importante guardar las formas, ser políticamente correcto y elementales normas de cortesía indicaban emitir un correo, una nota de condena o de ánimo a nuestro grupo municipal. Pues bien, nuestro querido equipo de gobierno ha dado la callada por respuesta.
Pero hay más. La Federació de Municipis de Catalunya y la Associació Catalana de Municipis, requirió a los Ayuntamientos Catalanes hacer un acto institucional en la puerta de los Ayuntamientos para guardar un minuto de silencio en este martes pasado, como condena a los hechos. Nueva demostración de los ínclitos del equipo de gobierno en Castellar: NADA DE NADA.
Llegados a este punto es cuando desde el PP de Castellar hemos considerado que ya está bien. Que hubimos de arrastrarnos para que se pusieran las banderas a media asta con motivo de la muerte de Adolfo Suárez, cuando se habían decretado tres días de luto oficial. Y ahora han llegado más lejos, desoyendo una indicación de la Federació de Municipis, ente que no está dominado por el Partido Popular precisamente.
Es hora de que los ciudadanos de Castellar sepan bien a las claras quién es su primera autoridad. Por supuesto que la actividad política tiene muchos matices, y que la unanimidad suele ser excepcional; pero ante un hecho como el vivido, sea del partido que sea, se exige cierta altura de miras que, visto lo visto, el PSC de Castellar no tiene, y menos su alcalde. Conviene que se sepa para decisiones futuras. Muchos castellarenses ya empiezan a saber de qué pie cojean estos “socialistas” que gobiernan a sus anchas y de malas formas.
14 de mayo de 2014
Nota de Prensa
Publicado en l'Actual
El PP de Castellar emet una nota de condol per la mort de la Presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco
El partit lamenta que el municipi no s'unís a la petició de la FMC i ACM per fer un minut de silenci
Afegeix el teu comentari
El PP de Castellar de Vallès lamenta la pèrdua de la presidenta de la Diputació de Lleó , Isabel Carrasco . "En aquests moments de dolor i commoció per la pèrdua irreparable de la nostra companya , el PP vol traslladar a tots els familiars , amics , militants i simpatitzants de la morta el nostre més sentit condol". A més, "agraïm als ciutadans de Castellar que de forma anònima estan expressant el seu condol al Partit Popular" .
El PP de Castellar explica que comparteix les paraules del Vicesecretari General del partit, González Pons , defensant que "la violència no és una opció , la violència no és un llenguatge , la violència no és una resposta , la violència és inadmissible sempre . Hem de fer un esforç per desterrar la violència de la nostra societat , tota la violència " .
Finalment, el PP lamenta "que el nostre municipi no s'unís a la petició de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis a realitzar dimarts passat un minut de silenci a les dotze del migdia davant del consistori com a mostra de dol".
El PP de Castellar explica que comparteix les paraules del Vicesecretari General del partit, González Pons , defensant que "la violència no és una opció , la violència no és un llenguatge , la violència no és una resposta , la violència és inadmissible sempre . Hem de fer un esforç per desterrar la violència de la nostra societat , tota la violència " .
Finalment, el PP lamenta "que el nostre municipi no s'unís a la petició de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis a realitzar dimarts passat un minut de silenci a les dotze del migdia davant del consistori com a mostra de dol".
12 de mayo de 2014
D:E.P
Todo mi cariño, apoyo y mis condolencias a familiares de Isabel Carrasco, amigos y compañeros del PP de León.
Sin palabras!!
Sin palabras!!
10 de mayo de 2014
Ante las elecciones
Tras un tiempo de relativa calma volvemos a entrar en tiempo electoral. Se ha iniciado ya la campaña y tenemos dos semanas por delante para que cada fuerza política exponga sus argumentos y se llegue a la fecha de las votaciones, el 25 de mayo, con la mayor normalidad posible.
Todas las elecciones, sea cual sea su ámbito, son una fiesta de la democracia en el más amplio sentido. Es la forma más directa de participación de los ciudadanos en la vida política nacional, pues se eligen nada menos que los que serán sus representantes ante las instituciones para las que se convoca cada elección. Y las que se nos presentan ahora tampoco son grano de anís precisamente. Por más comprensible (nunca justificable) que pueda resultar el hartazgo de la ciudadanía ante la política en general por los últimos acontecimientos vividos, y ante la lamentable indefinición de lo que representa elegir el Parlamento europeo gracias a la increíble falta de pedagogía de los medios de comunicación, ello no resta ningún ápice a la responsabilidad de la ciudadanía ante esta consulta electoral.
Podemos hablar mucho sobre las leyes que elabora el Parlament de Cataluña, o las que se aprueban en el Congreso de los Diputados, evidentemente; pero conviene tener muy presente que esa labor legislativa viene muy marcada por las directrices que vienen de Estrasburgo, de manera que la capacidad legislativa en España, así como en el resto de Europa, aun siendo muy amplia debe estar vigilante de las normas emitidas por esta entidad supranacional. Todos tenemos ejemplos de lo que aquí se afirma, y tampoco hay que olvidar que es obligado adaptar la legislación propia a los dictados europeos.
En suma, la trascendencia de estas elecciones es mucho mayor de la que los medios de comunicación le están dando, y es por ello que creemos necesario animar a toda la gente que el próximo 25 de mayo acuda a las urnas a depositar su voto en conciencia. Por el hartazgo antedicho pudiera resultar que se escojan candidaturas pintorescas o reaccionarias (ya tuvimos esa experiencia en las primeras elecciones europeas en España), lo cual es muy comprensible pero de efectos a la larga inciertos y no siempre justificables. El balance general de la Unión Europea es positivo siempre que se tenga una mínima amplitud de miras, y el camino recorrido hasta ahora ha sido muy duro pero realmente merece la pena. Es la hora de que todo el esfuerzo realizado merezca la pena. Votar al Partido Popular es votar confianza en el futuro.
Todas las elecciones, sea cual sea su ámbito, son una fiesta de la democracia en el más amplio sentido. Es la forma más directa de participación de los ciudadanos en la vida política nacional, pues se eligen nada menos que los que serán sus representantes ante las instituciones para las que se convoca cada elección. Y las que se nos presentan ahora tampoco son grano de anís precisamente. Por más comprensible (nunca justificable) que pueda resultar el hartazgo de la ciudadanía ante la política en general por los últimos acontecimientos vividos, y ante la lamentable indefinición de lo que representa elegir el Parlamento europeo gracias a la increíble falta de pedagogía de los medios de comunicación, ello no resta ningún ápice a la responsabilidad de la ciudadanía ante esta consulta electoral.
Podemos hablar mucho sobre las leyes que elabora el Parlament de Cataluña, o las que se aprueban en el Congreso de los Diputados, evidentemente; pero conviene tener muy presente que esa labor legislativa viene muy marcada por las directrices que vienen de Estrasburgo, de manera que la capacidad legislativa en España, así como en el resto de Europa, aun siendo muy amplia debe estar vigilante de las normas emitidas por esta entidad supranacional. Todos tenemos ejemplos de lo que aquí se afirma, y tampoco hay que olvidar que es obligado adaptar la legislación propia a los dictados europeos.
En suma, la trascendencia de estas elecciones es mucho mayor de la que los medios de comunicación le están dando, y es por ello que creemos necesario animar a toda la gente que el próximo 25 de mayo acuda a las urnas a depositar su voto en conciencia. Por el hartazgo antedicho pudiera resultar que se escojan candidaturas pintorescas o reaccionarias (ya tuvimos esa experiencia en las primeras elecciones europeas en España), lo cual es muy comprensible pero de efectos a la larga inciertos y no siempre justificables. El balance general de la Unión Europea es positivo siempre que se tenga una mínima amplitud de miras, y el camino recorrido hasta ahora ha sido muy duro pero realmente merece la pena. Es la hora de que todo el esfuerzo realizado merezca la pena. Votar al Partido Popular es votar confianza en el futuro.
6 de mayo de 2014
D.E.P
Lamentamos la perdida del ex-regidor Oriol Papell miembro de ERC.
“Sempre és un drama la mort d’algú però resulta especialment més dramàtic quan és inesperada i amb només 31 anys, amb tota la vida per endavant. Descansi en pau"
“Sempre és un drama la mort d’algú però resulta especialment més dramàtic quan és inesperada i amb només 31 anys, amb tota la vida per endavant. Descansi en pau"
5 de mayo de 2014
Nota de prensa
Publicado en l'Actual
“El corredor del Mediterrani és una realitat gràcies al PP”
Santiago Fisas, candidat del PPC a les Eleccions Europees, ha visitat aquest matí Vidrala i els estudis de Ràdio Castellar, on ha parlat de la importància del Parlament Europeu
Santiago Fisas, candidat del PPC a les Eleccions Europees i eurodiputat des del 2009 ha estat aquest matí a Castellar del Vallès. Fisas ha visitat l’empresa Vidrala i unes hores després, ha passat pels micròfons de Ràdio Castellar. “M’ha agradat molt conèixer Vidrala perquè a més de ser important per a Castellar, és important per a Catalunya i per a tot Espanya, perquè exporta molt i perquè les principals marques de begudes són clients d’aquesta empresa”, ha afirmat el candidat, que ha afegit que les empreses són fonamentals pel PPC i que, per això, en el seu programa hi ha un suport explícit a les PIME i als autònoms:“Aquestes empreses poden generar molta ocupació, que és el principal repte que tenim sobre la taula”.
L’ocupació i la contractació dels joves són algunes de les qüestions prioritàries pel partit, però per a Fisas és de vital importància per a Catalunya l’aposta que s’ha fet pel Corredor del Mediterrani: “Aquest projecte està consignat en els pressupostos europeus gràcies al govern del PP. Quan nosaltres vam arribar al govern, el PSOE tenia únicament un Power Point, això era tot el que hi havia sobre el corredor. I en aquests moments ja és una realitat i ja està s’estan fent construccions”.
Respecte la desafecció que hi ha entre els ciutadans i la política, i sobretot la política que ve d’Europa, Fisas ha destacat, als micròfons de Ràdio Castellar, que els ciutadans han de saber que al voltant del 75% de totes les lleis espanyoles i autonòmiques provenen de directives que són lleis europees i que per això precisament han d’anar a votar el 25 de maig: “Nosaltres les votem al parlament europeu i hi ha dos anys perquè aquesta llei es converteixi en una llei catalana o espanyola. I són coses que ens afecten en la vida diària, per exemple, últimament, hem aprovat el tema del roaming en telefonia mòbil”.
Quan se li pregunta per com es veu el tema de la consulta catalana al Parlament Europeu, el candidat assegura que pràcticament no se’n parla: “A l’esquerra tinc un suec i a la dreta un italià, he estat cinc anys amb ells i encara estic esperant el dia que em preguntin pel tema sobiranista”. L’eurodiputat ha explicat que les preocupacions són unes altres i que els europeus no volen saber 'res de res' pel precedent que suposaria. A més, ha manifestat que espera que les eleccions europees no es converteixin en una mena d’enquesta per saber què en pensen els catalans. “Espero que no sigui així. Les eleccions europees estan fetes per una altra cosa. No s’ha de tergiversar el sentit d’unes eleccions”.
Fisas a més, ha assegurat que no hi ha el mateix respecte per l’opinió dels nacionalistes com pels seguidors del PP. “A part de la violència, que hi és a les nostres seus, hi ha una pressió moral que no és acceptable. Molts regidors, sobre tot de pobles de l’interior, estan en una situació difícil, em diuen, -ja m’agradaria anar a les llistes, però després no vindrà a comprar a la meva botiga- . Això no és tolerable en una democràcia”.
Per concloure, l’eurodiputat ha expressat que el més important de tot, però, és que la gent vagi a votar el 25 de maig, “perquè les decisions que es prenen a Europa ens afecten en el dia a dia”.
L’ocupació i la contractació dels joves són algunes de les qüestions prioritàries pel partit, però per a Fisas és de vital importància per a Catalunya l’aposta que s’ha fet pel Corredor del Mediterrani: “Aquest projecte està consignat en els pressupostos europeus gràcies al govern del PP. Quan nosaltres vam arribar al govern, el PSOE tenia únicament un Power Point, això era tot el que hi havia sobre el corredor. I en aquests moments ja és una realitat i ja està s’estan fent construccions”.
Respecte la desafecció que hi ha entre els ciutadans i la política, i sobretot la política que ve d’Europa, Fisas ha destacat, als micròfons de Ràdio Castellar, que els ciutadans han de saber que al voltant del 75% de totes les lleis espanyoles i autonòmiques provenen de directives que són lleis europees i que per això precisament han d’anar a votar el 25 de maig: “Nosaltres les votem al parlament europeu i hi ha dos anys perquè aquesta llei es converteixi en una llei catalana o espanyola. I són coses que ens afecten en la vida diària, per exemple, últimament, hem aprovat el tema del roaming en telefonia mòbil”.
Quan se li pregunta per com es veu el tema de la consulta catalana al Parlament Europeu, el candidat assegura que pràcticament no se’n parla: “A l’esquerra tinc un suec i a la dreta un italià, he estat cinc anys amb ells i encara estic esperant el dia que em preguntin pel tema sobiranista”. L’eurodiputat ha explicat que les preocupacions són unes altres i que els europeus no volen saber 'res de res' pel precedent que suposaria. A més, ha manifestat que espera que les eleccions europees no es converteixin en una mena d’enquesta per saber què en pensen els catalans. “Espero que no sigui així. Les eleccions europees estan fetes per una altra cosa. No s’ha de tergiversar el sentit d’unes eleccions”.
Fisas a més, ha assegurat que no hi ha el mateix respecte per l’opinió dels nacionalistes com pels seguidors del PP. “A part de la violència, que hi és a les nostres seus, hi ha una pressió moral que no és acceptable. Molts regidors, sobre tot de pobles de l’interior, estan en una situació difícil, em diuen, -ja m’agradaria anar a les llistes, però després no vindrà a comprar a la meva botiga- . Això no és tolerable en una democràcia”.
Per concloure, l’eurodiputat ha expressat que el més important de tot, però, és que la gent vagi a votar el 25 de maig, “perquè les decisions que es prenen a Europa ens afecten en el dia a dia”.
3 de mayo de 2014
Cent anys de Mancomunitat
Vàrem tenir al darrer ple municipal una proposta per adherir-se a un manifest commemoratiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya. Certament, es va tracta d’un fet històric remarcable, ja que pretenia una superació de les formes d’actuar de l’administració d’aquella època amb un tarannà propi del catalanisme de llavors. Es tractava de la unió de les quatre diputacions provincials catalanes i la seva tasca en tot l’àmbit a què es va dedicar (polític, cultural, infraestructures, ensenyament, etc.) no va ser indiferent.
Sense cap mena de dubte, és un antecedent evident de l’autonomia de què gaudim actualment. Lamentablement, alguns han volgut instrumentalitzar aquest esdeveniment pel seu propi profit i es vol presentar poc menys que com un antecedent de l’independentisme actual, cosa amb la qual el mateix Prat de la Riba no estaria gaire d’acord. Tot i que la seva visió era semblant a la d’alguns catalanistes radicals actuals, distava força de voler una independència, i les mostres d’una relació amor - odi estan plenament documentades.
Es l’eterna cançó que estem suportant en els darrers temps, de voler retorçar a història per adaptar-la a les necessitats que alguns tenen actualment per justificar una postura que saben perfectament que no és real. Una escola d’historiadors que ja es va donar a conèixer just al començament de la Transició a Espanya, que a més ho reconeixien amb tota tranquil•litat i, vist el resultat, els ha sortit força bé pels seus interessos. El més trist és que un exemple del que podria ser una altra manera de fer administració pública de la que podrien beneficiar-se totes les regions espanyoles i, per què no, europees, es vol restringir a un àmbit molt estret, amb una visió totalment sectària que, per no fer, no respon al que va ser en realitat.
Perquè, posats a parlar, també es podria argumentar que la Mancomunitat, inicialment, no va estar en contra del cop de 1.923, que al cap i a la fi va suposar la seva desaparició, però seria ficar-se en un terreny en el què alguns no volen ni sentir parlar i que explicaria algunes actituds contemporànies.
Aquesta mania de voler adaptar fets passats a les necessitats d’alguns es va fer servir amb molta freqüència durant quaranta anys molt criticats. Després es queixen de que siguin qualificats de “nazis”, però és el seu problema. Nosaltres, satisfets pel que va representar la Mancomunitat històricament i com a exemple positiu. La resta, ni ens va ni ens ve.
Sense cap mena de dubte, és un antecedent evident de l’autonomia de què gaudim actualment. Lamentablement, alguns han volgut instrumentalitzar aquest esdeveniment pel seu propi profit i es vol presentar poc menys que com un antecedent de l’independentisme actual, cosa amb la qual el mateix Prat de la Riba no estaria gaire d’acord. Tot i que la seva visió era semblant a la d’alguns catalanistes radicals actuals, distava força de voler una independència, i les mostres d’una relació amor - odi estan plenament documentades.
Es l’eterna cançó que estem suportant en els darrers temps, de voler retorçar a història per adaptar-la a les necessitats que alguns tenen actualment per justificar una postura que saben perfectament que no és real. Una escola d’historiadors que ja es va donar a conèixer just al començament de la Transició a Espanya, que a més ho reconeixien amb tota tranquil•litat i, vist el resultat, els ha sortit força bé pels seus interessos. El més trist és que un exemple del que podria ser una altra manera de fer administració pública de la que podrien beneficiar-se totes les regions espanyoles i, per què no, europees, es vol restringir a un àmbit molt estret, amb una visió totalment sectària que, per no fer, no respon al que va ser en realitat.
Perquè, posats a parlar, també es podria argumentar que la Mancomunitat, inicialment, no va estar en contra del cop de 1.923, que al cap i a la fi va suposar la seva desaparició, però seria ficar-se en un terreny en el què alguns no volen ni sentir parlar i que explicaria algunes actituds contemporànies.
Aquesta mania de voler adaptar fets passats a les necessitats d’alguns es va fer servir amb molta freqüència durant quaranta anys molt criticats. Després es queixen de que siguin qualificats de “nazis”, però és el seu problema. Nosaltres, satisfets pel que va representar la Mancomunitat històricament i com a exemple positiu. La resta, ni ens va ni ens ve.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
