Cent anys de Mancomunitat

Vàrem tenir al darrer ple municipal una proposta per adherir-se a un manifest commemoratiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya. Certament, es va tracta d’un fet històric remarcable, ja que pretenia una superació de les formes d’actuar de l’administració d’aquella època amb un tarannà propi del catalanisme de llavors. Es tractava de la unió de les quatre diputacions provincials catalanes i la seva tasca en tot l’àmbit a què es va dedicar (polític, cultural, infraestructures, ensenyament, etc.) no va ser indiferent.
Sense cap mena de dubte, és un antecedent evident de l’autonomia de què gaudim actualment. Lamentablement, alguns han volgut instrumentalitzar aquest esdeveniment pel seu propi profit i es vol presentar poc menys que com un antecedent de l’independentisme actual, cosa amb la qual el mateix Prat de la Riba no estaria gaire d’acord. Tot i que la seva visió era semblant a la d’alguns catalanistes radicals actuals, distava força de voler una independència, i les mostres d’una relació amor - odi estan plenament documentades. 
Es l’eterna cançó que estem suportant en els darrers temps, de voler retorçar a història per adaptar-la a les necessitats que alguns tenen actualment per justificar una postura que saben perfectament que no és real. Una escola d’historiadors que ja es va donar a conèixer just al començament de la Transició a Espanya, que a més ho reconeixien amb tota tranquil•litat i, vist el resultat, els ha sortit força bé pels seus interessos. El més trist és que un exemple del que podria ser una altra manera de fer administració pública de la que podrien beneficiar-se totes les regions espanyoles i, per què no, europees, es vol restringir a un àmbit molt estret, amb una visió totalment sectària que, per no fer, no respon al que va ser en realitat.
Perquè, posats a parlar, també es podria argumentar que la Mancomunitat, inicialment, no va estar en contra del cop de 1.923, que al cap i a la fi va suposar la seva desaparició, però seria ficar-se en un terreny en el què alguns no volen ni sentir parlar i que explicaria algunes actituds contemporànies.
Aquesta mania de voler adaptar fets passats a les necessitats d’alguns es va fer servir amb molta freqüència durant quaranta anys molt criticats. Després es queixen de que siguin qualificats de “nazis”, però és el seu problema. Nosaltres, satisfets pel que va representar la Mancomunitat històricament i com a exemple positiu. La resta, ni ens va ni ens ve.