De todos es sabido que el Gobierno central ha aprobado una línea de créditos para las Administraciones municipales que deben servir para que principalmente los Ayuntamientos paguen a sus proveedores facturas atrasadas, en algunos casos muy atrasadas. Y uno de los beneficiarios va a ser nuestro Ayuntamiento.
No es ahora el momento de hacer sangre sobre el por qué se ha llegado a esta situación, aunque el comentario fácil es que si tú no pagas tus impuestos, al día siguiente te cae el recargo; pero si es el Ayuntamiento quien no te paga, pues tranquilos y a esperar. Tampoco vamos a caer en el aplauso fácil y sacar pecho porque ha sido un Gobierno del PP quien ha tomado esta medida que, sin duda, va a ayudar a que decenas de pequeñas y medianas empresas puedan tomarse un respiro ante la situación actual. Cualquier Gobierno con un mínimo de sensatez habría hecho lo mismo.
Lo que sí debería llamarnos a reflexión es que el Ayuntamiento de Castellar ha reconocido una deuda por estas facturas atrasadas de más de siete millones de euros; más de mil millones de las antiguas pesetas. Insistimos, dejaremos a un lado el por qué de esta situación, pero sí conviene plantearse qué nos deparará el futuro. Con este dinero, que se recibirá en forma de préstamo en condiciones ventajosas, se van a saldar viejas deudas, correcto. Pero surgen dos cuestiones inquietantes: por un lado, debiera servir para que de ahora en adelante empiecen a hacerse las cosas un poco mejor y no demorar los pagos a proveedores y demás servidores más allá de los plazos legalmente establecidos. El toque que se ha recibido es importante, y algunos debieran tomar buena nota.
Pero por otro lado, conviene pensar que se trata de un préstamo, que debe devolverse en un plazo relativamente largo, y que ello supondrá incrementar el gasto municipal en la cuantía que se establezca. Dicho de otro modo, se ha tapado un agujero, pero no se ha acabado con el problema. Si no se lleva a cabo una importante reestructuración del gasto municipal y se tiene en cuenta que eso que había costado tanto pagar deberá hacerse ahora sin miramientos, pues el acreedor no es un pobre particular, no se habrá aprendido nada.
Desde el PP de Castellar estamos dispuestos a colaborar en todo lo que se tercie para reconducir esta situación y que no quede más que el recuerdo de que fue una etapa difícil. Si no se modifican ciertos comportamientos, podemos encontrarnos en poco tiempo peor de cómo estamos.
31 de marzo de 2012
30 de marzo de 2012
Nota de Prensa
Publicado en l'Actual
El ple aprova amb els vots de PSC, CiU i PP i l’abstenció de L’Altraveu un pla d’ajust per accedir a un crèdit de l’ICO que eixugarà el deute amb els proveïdors
El ple aprova amb els vots de PSC, CiU i PP i l’abstenció de L’Altraveu un pla d’ajust per accedir a un crèdit de l’ICO que eixugarà el deute amb els proveïdors
Mentre l’equip de govern va assegurar que el Pla no comportarà acomiadaments de treballadors de l’Ajuntament ni retallades de serveis bàsics, els grups de l’oposició van criticar l’elevat endeutament municipal
Afegeix el teu comentari
Castellar ja és oficialment un dels 4.000 municipis espanyols que han decidit acollir-se als préstecs que ofereix l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per poder eixugar les factures encara no abonades anteriors al 2012 als seus proveïdors. Un fet que tots els grups municipals van considerar positiu pel que suposa de respir per a les empreses que tenen pendents cobrar factures des de fa mesos i que veuran com l’Ajuntament de Castellar es posarà al dia en pagaments en un parell de mesos. No obstant, l’altre cara de la moneda que implica aquest crèdit, que serà de 7,3 milions, l’aplicació d’un pla d’ajust econòmica va enfrontar obertament els grups municipals tot i que la mesura no va ser votada en contra per cap força política: en concret, PSC, CiU i PP van votar favorablement i L’Altraveu va optar per l’abstenció.
El rerafons de la discussió política estava en l’aprovació d’un rigorós pla de viabilitat que aquest crèdit porta aparellat. El regidor de Serveis Econòmics, Òscar Lomas, va subratllar que, tot i les mesures de contenció de despesa i millora de la gestió que comporta accedir a aquests diners, “els impostos no pujaran per sobre de l’IPC en el que queda de legislatura, ni hi hauran acomiadaments de treballadors de l’Ajuntament ni es retallaran serveis a les persones que considerem prioritaris”. Lomas també va assegurar que aquest nou i important endeutament s’aconseguirà neutralitzar en els pròxims quatre anys perquè quan s’acabi el mandat “tinguem un raonable endeutament del 75%”.
Aquesta visió, però, no va coincidir amb la que va mostrar el portaveu de CiU, Josep Carreras, qui, en un to molt dur, va dir que amb l’accés al crèdit per pagar els proveïdors Castellar havia viscut “quatre anys nefastos”. “A desembre de 2011 l’Ajuntament tenia un deute de 12,5 milions. Si això es relaciona amb el pressupost ordinari, de 24 milions, ens pot donar un cobriment de cor”, va dir el portaveu convergent. També va advertir que s’haurà de pagar en els pròxims anys més d’un milió d’euros a l’any -exceptuant els dos primers any- per fer front al crèdit ICO i això és un fet “alarmant’ perquè el préstec suposa “el 30% del pressupost d’aquest any”, va dir Carreras.
L’Altraveu també va advertir que aquest crèdit implica “un greu perill per a l’equilibri de les finances”, en paraules de la seva regidora, Elisenda Alamany. La regidora també va voler assenyalar que aquesta operació era“un mecanisme de finançament que trasllada l’impagament de l’Estat als consistoris” i que les conseqüències d’accedir a aquest crèdit poden ser “nefastes” i va posar com a exemple pujades d’impostos i confinançament de més serveis amb increments del 15%. Alamany també va voler posar de manifest que aquest pla vingut de Madrid és “una intervenció contra l’autonomia local que converteix el ple en una eina tecnòcrata”.
El PP, com no podia ser d’una altra manera, va defensar aquesta proposta feta pel seu partit perquè “la idea és acabar amb la morositat del sector públic, un dels principals problemes d’Espanya”, en paraules del seu portaveu Antonio Carpio. Al mateix temps va ser molt crític amb l’equip de govern socialista a qui va retreure que no haguessin aplicat molt abans l’ajust que ara es veuran obligats a fer. També va dir que “l’Ajuntament és dels més endeutats i no entén com s’ha pogut arribar a aquesta situació”.
En la fase de rèpliques, el regidor de Serveis Econòmics va voler entrar en el que ell considera l’explicació de l’alt endeutament de Castellar del Vallès. Lomas va dir que l’any 2007, quan el PSC va entrar al govern es va trobar“un forat de 5 milions d’euros sense finançament ni préstecs perquè en aquells anys aconseguíem finançar el 25% de les despeses amb la construcció i ja ens anava bé viure així. Quan la crisi fa desaparèixer de cop el 25% dels ingressos amb els que finançàvem inversions és quan comencem una travessera que ens ha costat tres anys però aquest 2011 ja tenim equilibri pressupostari”. De fet, el ple també va servir per conèixer com s’havia tancat l’exercici pressupostari de l’any passat, que ho ha fet amb un lleuger superàvit. Aquests arguments, però, no van convèncer el portaveu de CiU qui va resumir els darrers quatre anys de manera radicalment oposada a com ho havia explicat Lomas. “Fa quatre anys i mig que governen i no han volgut veure la realitat. Han infringit el Pla de Sanejament i ara li han vist les orelles al llop”, va dir Carreras.
L’alcalde Ignasi Giménez va voler tancar el debat sobre les finances locals que va ser el gran protagonista del ple d’aquest divendres: “Més enllà dels adjectius que han aparegut al ple d’intervenció o que estem en fallida, s’ha de transmetre un missatge de confiança en la gestió. La nostra aposta és aconseguir mantenir la sostenibilitat econòmica sense perdre cohesió social”.
Altres punts aprovats
A banda dels temes econòmics, el ple també ha aprovat una ordenança reguladora de l’administració electrònica, en aquest cas per unanimitat.
També s’ha acordat l’adjudicació d’un establiment comercial en el mercat on s’ubicarà un quiosc de venda de premsa i llaminadures.
A banda d’això, la sessió plenària ha autoritzat el traspàs de la concessió de les instal·lacions esportives del Racó a l’empresa El Racó de Castellar Esports SL, que s’ha compromès a millorar i rehabilitar algunes de les instal·lacions.
Per últim, la qüestió on tots els regidors han estat d’acord és l’atorgament de la Medalla de la Vila al castellarenc Ramon Casamada, de qui tots els partits polítics han destacat que és mereixedor pel seu compromís pel poble i per l’entorn natural de Castellar.
El rerafons de la discussió política estava en l’aprovació d’un rigorós pla de viabilitat que aquest crèdit porta aparellat. El regidor de Serveis Econòmics, Òscar Lomas, va subratllar que, tot i les mesures de contenció de despesa i millora de la gestió que comporta accedir a aquests diners, “els impostos no pujaran per sobre de l’IPC en el que queda de legislatura, ni hi hauran acomiadaments de treballadors de l’Ajuntament ni es retallaran serveis a les persones que considerem prioritaris”. Lomas també va assegurar que aquest nou i important endeutament s’aconseguirà neutralitzar en els pròxims quatre anys perquè quan s’acabi el mandat “tinguem un raonable endeutament del 75%”.
Aquesta visió, però, no va coincidir amb la que va mostrar el portaveu de CiU, Josep Carreras, qui, en un to molt dur, va dir que amb l’accés al crèdit per pagar els proveïdors Castellar havia viscut “quatre anys nefastos”. “A desembre de 2011 l’Ajuntament tenia un deute de 12,5 milions. Si això es relaciona amb el pressupost ordinari, de 24 milions, ens pot donar un cobriment de cor”, va dir el portaveu convergent. També va advertir que s’haurà de pagar en els pròxims anys més d’un milió d’euros a l’any -exceptuant els dos primers any- per fer front al crèdit ICO i això és un fet “alarmant’ perquè el préstec suposa “el 30% del pressupost d’aquest any”, va dir Carreras.
L’Altraveu també va advertir que aquest crèdit implica “un greu perill per a l’equilibri de les finances”, en paraules de la seva regidora, Elisenda Alamany. La regidora també va voler assenyalar que aquesta operació era“un mecanisme de finançament que trasllada l’impagament de l’Estat als consistoris” i que les conseqüències d’accedir a aquest crèdit poden ser “nefastes” i va posar com a exemple pujades d’impostos i confinançament de més serveis amb increments del 15%. Alamany també va voler posar de manifest que aquest pla vingut de Madrid és “una intervenció contra l’autonomia local que converteix el ple en una eina tecnòcrata”.
El PP, com no podia ser d’una altra manera, va defensar aquesta proposta feta pel seu partit perquè “la idea és acabar amb la morositat del sector públic, un dels principals problemes d’Espanya”, en paraules del seu portaveu Antonio Carpio. Al mateix temps va ser molt crític amb l’equip de govern socialista a qui va retreure que no haguessin aplicat molt abans l’ajust que ara es veuran obligats a fer. També va dir que “l’Ajuntament és dels més endeutats i no entén com s’ha pogut arribar a aquesta situació”.
En la fase de rèpliques, el regidor de Serveis Econòmics va voler entrar en el que ell considera l’explicació de l’alt endeutament de Castellar del Vallès. Lomas va dir que l’any 2007, quan el PSC va entrar al govern es va trobar“un forat de 5 milions d’euros sense finançament ni préstecs perquè en aquells anys aconseguíem finançar el 25% de les despeses amb la construcció i ja ens anava bé viure així. Quan la crisi fa desaparèixer de cop el 25% dels ingressos amb els que finançàvem inversions és quan comencem una travessera que ens ha costat tres anys però aquest 2011 ja tenim equilibri pressupostari”. De fet, el ple també va servir per conèixer com s’havia tancat l’exercici pressupostari de l’any passat, que ho ha fet amb un lleuger superàvit. Aquests arguments, però, no van convèncer el portaveu de CiU qui va resumir els darrers quatre anys de manera radicalment oposada a com ho havia explicat Lomas. “Fa quatre anys i mig que governen i no han volgut veure la realitat. Han infringit el Pla de Sanejament i ara li han vist les orelles al llop”, va dir Carreras.
L’alcalde Ignasi Giménez va voler tancar el debat sobre les finances locals que va ser el gran protagonista del ple d’aquest divendres: “Més enllà dels adjectius que han aparegut al ple d’intervenció o que estem en fallida, s’ha de transmetre un missatge de confiança en la gestió. La nostra aposta és aconseguir mantenir la sostenibilitat econòmica sense perdre cohesió social”.
Altres punts aprovats
A banda dels temes econòmics, el ple també ha aprovat una ordenança reguladora de l’administració electrònica, en aquest cas per unanimitat.
També s’ha acordat l’adjudicació d’un establiment comercial en el mercat on s’ubicarà un quiosc de venda de premsa i llaminadures.
A banda d’això, la sessió plenària ha autoritzat el traspàs de la concessió de les instal·lacions esportives del Racó a l’empresa El Racó de Castellar Esports SL, que s’ha compromès a millorar i rehabilitar algunes de les instal·lacions.
Per últim, la qüestió on tots els regidors han estat d’acord és l’atorgament de la Medalla de la Vila al castellarenc Ramon Casamada, de qui tots els partits polítics han destacat que és mereixedor pel seu compromís pel poble i per l’entorn natural de Castellar.
23 de marzo de 2012
Ser valent davant l’adversitat
Que els temps que corren són difícils, ho sabem tots. Que ningú s’escapa de patir la crisi, cadascú a la seva manera, també. Però això fa que sigui també el moment de ser atrevit, d’afrontar la situació amb valentia i buscar la forma d’intentar donar-li la volta a la situació.
No es tracta d’una frase feta, ni d’un eslògan publicitari. Ja sabem que els temps no ajuden a fer aventures, però cal afrontar la situació. Fem una volta per Castellar i un dels fets que més ens afecta és veure com comerços que portaven una pila d’anys al servei de la ciutadania s’estan veient obligats a tancar les seves portes. Cada persiana que s’abaixa és un drama per a tots, no només per al propietari del negoci, ja que un perd el seu modus vivendi i la resta perdem un servei al qual ja ens havíem acostumat. Tanmateix, l’oferta d’oci de la nostra vila és força reduïda, la qual cosa fa que les ofertes comercials es vegin penalitzades.
Arribat a aquest punt, és hora de fer-se alguns plantejaments. El comerç de Castellar ve patint des de fa molt temps un abandonament pels nostres rectors municipals, més preocupats en els seus problemes interns que en aquells que ens afecten a tots, i el comerç n’és un dels més importants. No es veuen intents de potenciar les botigues més enllà de publicitat molt minsa. Però si el petit comerç ja és preocupant, tampoc es veuen esforços per millorar la situació general. Tots, quan entrem o sortim de Castellar direcció Sabadell podem veure àmplies extensions de terreny totalment desaprofitades. D’acord que es tracta de zona industrial, però la pregunta és obligada: que no hi ha ningú que hagi pensat a donar a aquells terrenys un aprofitament amb el qual ens veiem afavorits tots els qui vivim a Castellar? Ja sabem que és políticament incorrecte, però no seria mala idea pensar en un centre comercial, o una zona d’oci a l’estil d’algunes poblacions veïnes nostres i que tots ja coneixem. Ràpidament pot sortir qui pensi que un centre comercial pot acabar amb el petit comerç, quan està més que demostrat que poden conviure amb tota tranquil·litat grans superfícies amb botigues tradicionals; és qüestió d’adaptació a les noves situacions. I no diguem una zona d’oci, perquè acostumem a no veure que es tractaria d’un pol d’atracció cap a la nostra vila de gent d’arreu la comarca, a més d’una font de llocs de treball, i ens quedem en les molèsties que pot ocasionar, cosa que no hauria de preocupar davant la gran tasca que realitza la nostra policia municipal.
Ens estem lamentant de com van de malament les coses, i potser la solució la tenim al nostre abast, molt més a prop del que ens pensem. Cal una mica de voluntat política per part dels que governen el nostre Ajuntament per a aconseguir grans fites. Es difícil, ho sabem, però també sabem que és possible.
No es tracta d’una frase feta, ni d’un eslògan publicitari. Ja sabem que els temps no ajuden a fer aventures, però cal afrontar la situació. Fem una volta per Castellar i un dels fets que més ens afecta és veure com comerços que portaven una pila d’anys al servei de la ciutadania s’estan veient obligats a tancar les seves portes. Cada persiana que s’abaixa és un drama per a tots, no només per al propietari del negoci, ja que un perd el seu modus vivendi i la resta perdem un servei al qual ja ens havíem acostumat. Tanmateix, l’oferta d’oci de la nostra vila és força reduïda, la qual cosa fa que les ofertes comercials es vegin penalitzades.
Arribat a aquest punt, és hora de fer-se alguns plantejaments. El comerç de Castellar ve patint des de fa molt temps un abandonament pels nostres rectors municipals, més preocupats en els seus problemes interns que en aquells que ens afecten a tots, i el comerç n’és un dels més importants. No es veuen intents de potenciar les botigues més enllà de publicitat molt minsa. Però si el petit comerç ja és preocupant, tampoc es veuen esforços per millorar la situació general. Tots, quan entrem o sortim de Castellar direcció Sabadell podem veure àmplies extensions de terreny totalment desaprofitades. D’acord que es tracta de zona industrial, però la pregunta és obligada: que no hi ha ningú que hagi pensat a donar a aquells terrenys un aprofitament amb el qual ens veiem afavorits tots els qui vivim a Castellar? Ja sabem que és políticament incorrecte, però no seria mala idea pensar en un centre comercial, o una zona d’oci a l’estil d’algunes poblacions veïnes nostres i que tots ja coneixem. Ràpidament pot sortir qui pensi que un centre comercial pot acabar amb el petit comerç, quan està més que demostrat que poden conviure amb tota tranquil·litat grans superfícies amb botigues tradicionals; és qüestió d’adaptació a les noves situacions. I no diguem una zona d’oci, perquè acostumem a no veure que es tractaria d’un pol d’atracció cap a la nostra vila de gent d’arreu la comarca, a més d’una font de llocs de treball, i ens quedem en les molèsties que pot ocasionar, cosa que no hauria de preocupar davant la gran tasca que realitza la nostra policia municipal.
Ens estem lamentant de com van de malament les coses, i potser la solució la tenim al nostre abast, molt més a prop del que ens pensem. Cal una mica de voluntat política per part dels que governen el nostre Ajuntament per a aconseguir grans fites. Es difícil, ho sabem, però també sabem que és possible.
21 de marzo de 2012
El PP vol reunir policia i empresaris per parlar de seguretat
L´ACTUAL.CAT
http://www.lactual.cat/cat/notices/2012/03/el_pp_vol_reunir_policia_i_empresaris_per_parlar_de_seguretat_5617.php
El PP local ha demanat a la Policia Local i als Mossos fer una reunió amb els empresaris de la vila en les properes jornades per parlar sobre la seguretat als polígons industrials. En les darreres setmanes s’han produït tres robatoris a diverses empreses de la zona industrial de Castellar, fet que, segons explica Antonio Carpio, portaveu municipal del PP, “ha despertat una sensació d’intranquil·litat entre els empresaris”. “Em vaig assabentar dels robatoris i alguns empresaris em van traslladar el seu malestar davant d’aquesta situació”, explica Carpio.
D’altra banda, el portaveu del PP assegura que “els delictes han estat duts a terme per gent professional que ha fet servir nous mètodes per entrar a robar i per tant és necessari ajustar les mesures de seguretat”. “Cal que els empresaris expliquin la seva situació perquè la policia prengui nota i adopti les mesures necessàries per evitar aquests incidents”, afegeix Carpio.
Una imatge del polígon del Pla de la Bruguera (Josep Graells)
http://www.lactual.cat/cat/notices/2012/03/el_pp_vol_reunir_policia_i_empresaris_per_parlar_de_seguretat_5617.php
El PP local ha demanat a la Policia Local i als Mossos fer una reunió amb els empresaris de la vila en les properes jornades per parlar sobre la seguretat als polígons industrials. En les darreres setmanes s’han produït tres robatoris a diverses empreses de la zona industrial de Castellar, fet que, segons explica Antonio Carpio, portaveu municipal del PP, “ha despertat una sensació d’intranquil·litat entre els empresaris”. “Em vaig assabentar dels robatoris i alguns empresaris em van traslladar el seu malestar davant d’aquesta situació”, explica Carpio.
D’altra banda, el portaveu del PP assegura que “els delictes han estat duts a terme per gent professional que ha fet servir nous mètodes per entrar a robar i per tant és necessari ajustar les mesures de seguretat”. “Cal que els empresaris expliquin la seva situació perquè la policia prengui nota i adopti les mesures necessàries per evitar aquests incidents”, afegeix Carpio.
Nota de Prensa
Publicado en l'Actual
El PP vol reunir policia i empresaris per parlar de seguretat
El PP vol reunir policia i empresaris per parlar de seguretat
En les darreres setmanes s'han produït tres robatoris a la zona industrial de la vila
El PP local ha demanat a la Policia Local i als Mossos fer una reunió amb els empresaris de la vila en les properes jornades per parlar sobre la seguretat als polígons industrials. En les darreres setmanes s’han produït tres robatoris a diverses empreses de la zona industrial de Castellar, fet que, segons explica Antonio Carpio, portaveu municipal del PP, “ha despertat una sensació d’intranquil·litat entre els empresaris”. “Em vaig assabentar dels robatoris i alguns empresaris em van traslladar el seu malestar davant d’aquesta situació”, explica Carpio.
D’altra banda, el portaveu del PP assegura que “els delictes han estat duts a terme per gent professional que ha fet servir nous mètodes per entrar a robar i per tant és necessari ajustar les mesures de seguretat”. “Cal que els empresaris expliquin la seva situació perquè la policia prengui nota i adopti les mesures necessàries per evitar aquests incidents”, afegeix Carpio.
En aquest sentit, el regidor de Seguretat Ciutadana, José Leiva, ha explicat que “la policia està prenent les mesures necessàries per prevenir aquesta tipologia de delinqüència”. Segons informa Leiva, els episodis viscuts en les darreres setmanes han estat puntuals i que la població de Castellar manté uns percentatges delictius baixos, motiu pel qual no cal caure en l’alarmisme.
D’altra banda, el portaveu del PP assegura que “els delictes han estat duts a terme per gent professional que ha fet servir nous mètodes per entrar a robar i per tant és necessari ajustar les mesures de seguretat”. “Cal que els empresaris expliquin la seva situació perquè la policia prengui nota i adopti les mesures necessàries per evitar aquests incidents”, afegeix Carpio.
En aquest sentit, el regidor de Seguretat Ciutadana, José Leiva, ha explicat que “la policia està prenent les mesures necessàries per prevenir aquesta tipologia de delinqüència”. Segons informa Leiva, els episodis viscuts en les darreres setmanes han estat puntuals i que la població de Castellar manté uns percentatges delictius baixos, motiu pel qual no cal caure en l’alarmisme.
16 de marzo de 2012
UNA MUSICA QUE JA CANSA
Recentment s’ha produït una sentència judicial esperada amb força expectació. Es tractava d’aplicar una sentència prèvia del Tribunal Suprem sobre la pretensió d’uns particulars sobre la llengua vehicular a l’ensenyament dels seus fills. El que no seria més que una aplicació més de l’estat de dret va estar a punt de convertir-se en un “cassus belli” impressionant per la deficient percepció que alguns tenen del que és l’aplicació de les lleis.
Fins ara, Espanya i Catalunya es regien per l’anomenat “estat de dret”, on tothom –reiterem, tothom- està sotmès a l’imperi de la llei. I els garants de que aquesta aplicació sigui efectiva son els tribunals de justícia. Aquesta noció, que qualsevol estudiant de primer de Dret sap de memòria, sembla no agradar massa al mon nacionalista català. Dies abans de la publicació de la resolució judicial anunciaven mobilitzacions per si era contrària als seus plantejaments ideològics, fet que per si mateix reflecteix moltes coses. Per una banda, un plantejament infantil de la situació, com aquells nens que si no es fa el que ells volen es posen a plorar al terra. Per altra banda, un menyspreu insòlit a les institucions que qualsevol estat s’ha donat a sí mateix per a regular-se, com els fanàtics de l’esport que es queixen dels àrbitres segons xiulin. I, el que és pitjor, que encara viuen a la seva realitat virtual i la volen imposar sigui com sigui.
Després de tants anys, la cançoneta de la “maltractada” llengua catalana, de tant sentir-la, ja cansa. No entrarem en el tema de la idoneïtat o no de la anomenada immersió lingüística, si no de dos fets ben diferents. Per una banda, el dret que té qualsevol pare a escollir la llengua en la que vol que els seus fills siguin educats i que ha estat sistemàticament incomplert per la Generalitat, cosa que demostren multitud de sentències en aquest sentit, i que amb un mínim de voluntat política podria quedar solventat fàcilment. Per altra banda, i més lamentable, l’obsessió nacionalista de fer de la llengua un etern debat identitari en lloc de tractar-ho com una forma de comunicar-se. Això, encara que no es vulgui, genera conflictes totalment innecessaris i que ens estan perjudicant a tots els catalans.
La reflexió final és una mica més alarmant: davant d’aquesta reacció, cal preguntar-se: de què tenen tanta por? Si un tribunal dictamina que la legislació ha de modificar-se, és que potser alguna cosa no s’ha fet bé, o en tot cas que es pot millorar. Llavors, es fan les reformes oportunes i a seguir. Qui no recorda la reforma de l’IRPF que es va fer a causa del recurs d’un particular davant la justícia? Tenir aquesta actitud de o tot o res pot fer pensar que hi ha reiteració en l’error; que es manté una legislació sabent que és contrària a dret, i això té un nom que no direm pel respecte que ens mereix la Generaliat.
Des del PPC ja estem cansats de debatir sobre un tema que ja cansa, i que està totalment allunyat de la realitat quotidiana de la població. Son altres els qui tenen el problema, no nosaltres.
Fins ara, Espanya i Catalunya es regien per l’anomenat “estat de dret”, on tothom –reiterem, tothom- està sotmès a l’imperi de la llei. I els garants de que aquesta aplicació sigui efectiva son els tribunals de justícia. Aquesta noció, que qualsevol estudiant de primer de Dret sap de memòria, sembla no agradar massa al mon nacionalista català. Dies abans de la publicació de la resolució judicial anunciaven mobilitzacions per si era contrària als seus plantejaments ideològics, fet que per si mateix reflecteix moltes coses. Per una banda, un plantejament infantil de la situació, com aquells nens que si no es fa el que ells volen es posen a plorar al terra. Per altra banda, un menyspreu insòlit a les institucions que qualsevol estat s’ha donat a sí mateix per a regular-se, com els fanàtics de l’esport que es queixen dels àrbitres segons xiulin. I, el que és pitjor, que encara viuen a la seva realitat virtual i la volen imposar sigui com sigui.
Després de tants anys, la cançoneta de la “maltractada” llengua catalana, de tant sentir-la, ja cansa. No entrarem en el tema de la idoneïtat o no de la anomenada immersió lingüística, si no de dos fets ben diferents. Per una banda, el dret que té qualsevol pare a escollir la llengua en la que vol que els seus fills siguin educats i que ha estat sistemàticament incomplert per la Generalitat, cosa que demostren multitud de sentències en aquest sentit, i que amb un mínim de voluntat política podria quedar solventat fàcilment. Per altra banda, i més lamentable, l’obsessió nacionalista de fer de la llengua un etern debat identitari en lloc de tractar-ho com una forma de comunicar-se. Això, encara que no es vulgui, genera conflictes totalment innecessaris i que ens estan perjudicant a tots els catalans.
La reflexió final és una mica més alarmant: davant d’aquesta reacció, cal preguntar-se: de què tenen tanta por? Si un tribunal dictamina que la legislació ha de modificar-se, és que potser alguna cosa no s’ha fet bé, o en tot cas que es pot millorar. Llavors, es fan les reformes oportunes i a seguir. Qui no recorda la reforma de l’IRPF que es va fer a causa del recurs d’un particular davant la justícia? Tenir aquesta actitud de o tot o res pot fer pensar que hi ha reiteració en l’error; que es manté una legislació sabent que és contrària a dret, i això té un nom que no direm pel respecte que ens mereix la Generaliat.
Des del PPC ja estem cansats de debatir sobre un tema que ja cansa, i que està totalment allunyat de la realitat quotidiana de la població. Son altres els qui tenen el problema, no nosaltres.
9 de marzo de 2012
És temps d’oportunitats
Desde este partido no hemos escondido nunca la realidad, y venimos diciendo a quien quiera oír que toca vivir tiempos complicados; que esto no terminará mañana, y que hay que armarse de paciencia por los tiempos que vienen.
Lamentablemente, el tiempo ha demostrado que el pesimismo no crea puestos de trabajo como decía cierto político con altas responsabilidades pasadas, pero vivir en la realidad virtual, tampoco.
Pero este baño de realidad no nos debe hacer ver todo negro, ni mucho menos. La sabiduría popular dice que en situaciones como la que ahora vivimos se pueden encontrar grandes oportunidades. Para conseguirlo han de poner todos de su parte, desde los emprendedores que tengan ideas para llevar a cabo, a las diversas administraciones para facilitar estas iniciativas. Cuidado, no nos referimos al famoso “Plan E” que sirvió de tan poco. Estamos hablando de hacer un mejor aprovechamiento de todas las instalaciones que tenemos en Castellar del Vallès para poder dar salida a las iniciativas que la gente pueda tener.
Cualquier persona que llega a Castellar puede comprobar que se está construyendo un nuevo polígono industrial, pues es tarea de nuestros rectores municipales, con la ayuda de todos, hacer que esta zona del pueblo sea conocida y pueda atender una posible demanda de industriales o comerciantes de todas partes. Ya sabemos que la crisis está castigando especialmente estas instalaciones, pero ya que estamos haciendo una nueva, sería bueno hacer esta tarea de darlo a conocer.
Y tampoco estaría nada mal que se potenciara el ocio y las actividades comerciales que conlleva, uno de los grandes eslabones pendientes de nuestro pueblo y que tanto echamos en falta. Justamente a la entrada de Castellar tenemos varias zonas absolutamente infrautilizadas donde podrían establecerse estos usos de ocio y comerciales que tanto ayudarían a desarrollar nuestra Vila.
Representaría ser un poco menos estrictos a la hora de dar una utilidad a estos espacios no siempre de usos industriales, es decir, si es necesario proceder a recalificaciones urbanísticas con el fin de potenciar estos lugares, pues adelante con todas las de la ley. Y si es necesario también permitir el establecimiento de determinados comercios de carácter minorista, pues también se puede hacer cumpliendo la legalidad. No estamos pidiendo saltarse la ley, por favor, pero sí pensar un poco más al por mayor. Tanto grandes comercios como pequeñas tiendas pueden vivir juntos perfectamente, y los beneficiarios seríamos todos los castellarenses. Además, este desarrollo ayudaría a mejorar las infraestructuras del transporte que tanto nos afectan.
Como siempre, algunos pueden quedarse quietos esperando que la solución venga desde Madrid o desde Barcelona.
Pero desde el Partido Popular de Castellar no lo creemos así, pensamos que la solución pasa por nuestras manos, sólo hay que ponerse a trabajar en el beneficio de todos.
8 de marzo de 2012
COMPROMETIDOS CON EL EMPLEO COMPROMETIDOS CON LA MUJER
El PARTIDO POPULAR asume el firme compromiso de lograr la plena igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres. Somos conscientes del importante camino recorrido, pero también de lo mucho que nos queda por recorrer, porque:
No habrá verdadera igualdad mientras mujeres y hombres no tengamos las mismas oportunidades en el acceso al mercado laboral.
No habrá verdadera igualdad mientras las mujeres percibamos un 22% menos de salario por el mismo trabajo que los hombres.
No habrá verdadera igualdad mientras el desempleo femenino sea superior al masculino.
No habrá verdadera igualdad mientras la mujer soporte las mayores tasas de temporalidad en el empleo.
No habrá verdadera igualdad mientras la maternidad no se reconozca como un derecho de la mujer y un bien de toda la sociedad.
No habrá verdadera igualdad mientras recaiga en las mujeres mayoritariamente el cuidado de los hijos y las personas mayores.
El PARTIDO POPULAR va a trabajar, junto con toda la sociedad para:
Remover los obstáculos que dificultan la libertad de las mujeres para ganar espacios y respeto en todos los ámbitos de la sociedad.
Defender la libertad de las mujeres para trabajar y alcanzar sus objetivos sin unas políticas de cuotas que obstaculizan el mérito y el esfuerzo.
Luchar para que ninguna mujer se vea obligada a elegir entre trabajo o familia, a no ser que lo haga en plena libertad.
Reafirmar la libertad de la mujer para decidir cómo organizar su tiempo y cómo compatibilizar su vida personal, laboral y familiar.
Luchar contra la violencia de género y apoyar a las víctimas para que, quienes han visto violada su dignidad, recuperen las riendas de su vida y su libertad.
Comprometerse con el empleo de la mujer, porque su independencia le dotará de libertad para protagonizar su vida.
El PP reafirma su compromiso de lucha contra la desigualdad salarial, a igual trabajo y responsabilidad igual salario, porque donde no hay justicia no hay libertad.
Mujeres y hombres tenemos que disfrutar de la misma libertad y de las mismas oportunidades para desarrollar nuestro proyecto vital en condiciones de igualdad.
La igualdad es tener la libertad para llegar hasta donde se quiera tanto profesional como personalmente.
2 de marzo de 2012
Ya estamos otra vez
En España llevamos lustros hablando de hacer una reforma laboral, pues todo el mundo se queja de que tenemos la legislación más rígida de todo el entorno occidental y que es uno de los motivos que nos impide equipararnos con nuestros vecinos europeos. Cuando por fin llega un gobierno que decide coger el toro por los cuernos y acometer esta reforma, ya tenemos la algarabía en las calles.
Si hiciéramos un inventario de todo lo que se ha dicho al respecto, uno de los aspectos más curiosos es que parece ser que nadie se ha leído el texto del proyecto de ley, por cuento numerosos aspectos ahora muy criticados ya venían recogidos en el Estatuto de los Trabajadores, norma que lleva más de treinta años en vigor y ahora nos enteramos que no está tan bien. Por otro lado, no deja de ser gracioso que nuestras organizaciones sindicales se obstinen en defender esta legislación laboral, heredera directa de la legislación laboral franquista, en unas circunstancias totalmente opuestas a lo que se vive ahora. Tanta memoria histórica, y se vuelve a aquella frase tan socorrida de “el 18 de julio, todos fascistas” cuando se quiso suprimir la paga extra que conmemoraba esa fecha.
No es una situación agradable y todos podemos vernos afectados en cualquier momento, pero de ahí a resaltar exclusivamente los aspectos más negativos es un ejercicio de pequeñez intelectual inaudito. Para quien quiera oírlo, todos los miembros del gobierno central ya han dicho que es un paso necesario, que no es una solución inmediata pero que como todo cambio necesita tiempo. Lo que ya resulta esperpéntico es que ciertas fuerzas políticas y sindicales sigan criminalizando al tejido empresarial de todos los males con el pretexto de que se van a producir despidos masivos. No merece la pena rebatir semejante dislate a quienes parece ser que no se han enterado de que el muro de Berlín cayó hace más de veinte años.
Y no pasaremos por alto la iniciativa oportunista e irresponsable de nuestro equipo de gobierno municipal, proponiendo una moción en contra de esta reforma laboral. Además de meterse en competencias que le son totalmente ajenas y alejadas de lo que sería la labor de un Ayuntamiento, no deja de ser llamativo que ahora vengan con estas, cuando en los tres últimos años han permanecido callados y modositos ante la que estaba cayendo en toda España. Ya se sabe que la política hace extraños compañeros de viaje, pero es algo nuevo que además obnubile la vista de algunos. Por no hablar de la inaudita aportación de L’Altraveu en el último pleno respecto a la no aplicación de la reforma laboral en Castellar. Las críticas siempre son necesarias, y más si aportan mejoras a lo que se proyecta; pero ocurrencias de este tipo sólo producen, en el mejor de los casos, sonrisas de compasión.
Si hiciéramos un inventario de todo lo que se ha dicho al respecto, uno de los aspectos más curiosos es que parece ser que nadie se ha leído el texto del proyecto de ley, por cuento numerosos aspectos ahora muy criticados ya venían recogidos en el Estatuto de los Trabajadores, norma que lleva más de treinta años en vigor y ahora nos enteramos que no está tan bien. Por otro lado, no deja de ser gracioso que nuestras organizaciones sindicales se obstinen en defender esta legislación laboral, heredera directa de la legislación laboral franquista, en unas circunstancias totalmente opuestas a lo que se vive ahora. Tanta memoria histórica, y se vuelve a aquella frase tan socorrida de “el 18 de julio, todos fascistas” cuando se quiso suprimir la paga extra que conmemoraba esa fecha.
No es una situación agradable y todos podemos vernos afectados en cualquier momento, pero de ahí a resaltar exclusivamente los aspectos más negativos es un ejercicio de pequeñez intelectual inaudito. Para quien quiera oírlo, todos los miembros del gobierno central ya han dicho que es un paso necesario, que no es una solución inmediata pero que como todo cambio necesita tiempo. Lo que ya resulta esperpéntico es que ciertas fuerzas políticas y sindicales sigan criminalizando al tejido empresarial de todos los males con el pretexto de que se van a producir despidos masivos. No merece la pena rebatir semejante dislate a quienes parece ser que no se han enterado de que el muro de Berlín cayó hace más de veinte años.
Y no pasaremos por alto la iniciativa oportunista e irresponsable de nuestro equipo de gobierno municipal, proponiendo una moción en contra de esta reforma laboral. Además de meterse en competencias que le son totalmente ajenas y alejadas de lo que sería la labor de un Ayuntamiento, no deja de ser llamativo que ahora vengan con estas, cuando en los tres últimos años han permanecido callados y modositos ante la que estaba cayendo en toda España. Ya se sabe que la política hace extraños compañeros de viaje, pero es algo nuevo que además obnubile la vista de algunos. Por no hablar de la inaudita aportación de L’Altraveu en el último pleno respecto a la no aplicación de la reforma laboral en Castellar. Las críticas siempre son necesarias, y más si aportan mejoras a lo que se proyecta; pero ocurrencias de este tipo sólo producen, en el mejor de los casos, sonrisas de compasión.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
