El pròxim diumenge, tornem a estar cridats a les urnes. Dos anys abans del que estava previst, en un deliri de grandiloqüència del President de la Generalitat hem de tornar a votar abans del que tocava. No hi havia cap raó objectiva per fer-ho, però aquest atac de messianisme que l’ha afectat ens ha portat a aquesta decisió.
I la realitat ens porta a una paradoxa. Uns comicis convocats per a major glòria del convocant es poden convertir en el disbarat més gran que es pot cometre. Enarborant una bandera independentista que sempre tenien a l’armari però que estava ben guardada fins ara, ho han centrat tot en un fantasmagòric referèndum que saben que no poden convocar, i per a una independència que només portarà disgustos. Un sistema democràtic es basa en el respecte a les lleis i el seu compliment; i si no son les adients, modificant-les pels conductes ja establerts. Voler basar-ho tot en una manifestació al carrer és propi d’uns règims de trist record de principis del segle XX, caracteritzats precisament per no ser gaire democràtics.
I la rebuda que aquests deliris han causat a Europa són fàcilment, perfectament descriptibles. De Pirineus cap amunt, el respecte a les lleis és quelcom sagrat, i com que les autoritats catalanes s’han malacostumat a desobeir la llei i les sentències judicials espanyoles (d’on Catalunya forma part i d’on es deriven les seves lleis, convé recordar-ho), els seus projectes han rebut la indiferència general, quan no han estat convenient contestats en sentit contrari al que es pretenia: fora de les institucions europees.
Per tant, ha arribat l’hora de dir PROU. Les manies d’uns quants no poden anul·lar d’un cop sis segles d’història comuna. Vendre la faula que independents estarem millor és una fal·làcia descomunal perquè es parteix de dades precuinades i ho saben perfectament. Que actualment només una província catalana no és deficitària amb la Seguretat Social, cosa que fa perillar el pagament de les pensions tot i que no vulguin dir-ho. Que Catalunya és el que és per la seva pertinènça a Espanya al llarg de la història ho pot demostrar el fet d’haver tingut un President de la Generalitat no nascut a Catalunya. Que junts ens va millor, i separats no aconseguirem res.
Davant aquesta absurda deriva independentista de CiU, que no porta enlloc; davant la indefinició del PSC que ni ells mateixos saben el que volen amb una proposta federalista sense sentit en l’Estat actual; davant d’altres propostes sense contingut però amb molt de soroll, el Partit Popular és l’únic que no s’avergonyeix de la seva naturalesa profundament catalana i espanyola; l’únic que ha denunciat sense embuts la situació absurda en què ens ha ficat el Sr. Mas i la irrealitat del seu projecte; i els que sostindrem sempre que Catalunya, sí; Espanya també.
26 de noviembre de 2012
20 de noviembre de 2012
Nota de Prensa
Publicado en l'Actual
La caravana electoral del PP va passar per Castellar
La caravana electoral del PP va passar per Castellar
Diversos càrrecs de la comarca van fer campanya a la vila i la resta del Vallès Occidental
Afegeix el teu comentari
Dilluns passat, el Partit Popular (PP) va organitzar una caravana electoral que es va passejar per tot el Vallès Occidental. Entre els municipis on va fer parada es trobava Castellar del Vallès on van passar pel mercat municipal i per la pròpia seu dels populars de la vila. En la imatge, d'esquerra a dreta, Maite Igual, Alicia García (Secretaria General PP Castellar), Víctor Martos (regidor de Castellar), Manuel Buenaño (Portavoz Conselle Comarcal y Vicesecretario Provincial de Política Municipal), Elisabeth Jiménez (Secretaria Provincial de Política Municipal, y Alex Rodriguez (Conseller Comarcal).
16 de noviembre de 2012
Democracia real
La democracia real solo es representada por aquellos que hoy en día infringen las leyes, actúan de manera incívica y quieren imponer sus ideas a cualquier precio, en cambio si tu manera de actuar es el diálogo, el respeto y la convivencia con aquellos que piensan de forma distinta entonces el calificativo mas recurrente es llamar fascistas e insolidarios a los que opinamos diferente.
Aquellos que nos insultan, amenazan y quieren coaccionarnos con sus actos solo tienen que saber que sus ataques nos hacen más fuertes, nos rodean de un mayor número de ciudadanos que, aunque no sean afines a nuestras políticas se siente mayormente identificados.
Como en cada campaña electoral el grupo político al que representamos sale a la calle a dialogar con los ciudadanos, en nuestras carpas se atiende a quien quiere ser atendido y se da una visión distinta de las que otros argumentan con falsedades, es por esto, que es inútil arrancar banderolas, carteles y otros actos vandálicos, nosotros seguiremos a pie de calle.
El Partido Popular adoptó una de las primeras medidas RDL 6/2012 en el que impulsaba un conjunto de medidas para ayudar a los deudores hipotecarios.
La norma impone e impulsa medidas para la moderación de los intereses moratorios, de carácter fiscal, de acceso a la vivienda, de ayudas al alquiler de las personas afectadas y la posibilidad de continuar disponiendo la vivienda a pesar de la ejecución hipotecaria mediante el pago de un alquiler. Por primera vez, en nuestro ordenamiento jurídico, en determinado casos previstos en la norma, se prevé la dación en pago aunque no estuviera prevista en el contrato.
El Gobierno de España y el Partido Popular, consciente de la problemática social y de la necesidad de adoptar nuevas medidas, esta impulsando un acuerdo con el PSOE.
¿Qué hicieron ERC e ICV mientras eran socios de Rodríguez Zapatero y gobernaban la Generalitat para evitar estas situaciones?
La Generalitat, como autoridad en materia de consumo en Cataluña podría haber intervenido en su momento cuando se firmaban los contratos hipotecarios y las subscripciones preferentes. Seguro, que si hubieran actuado en su momento, los efectos no serían tan negativos como los actuales.
El Partido Popular es la única garantía de un proyecto de Cataluña compartido con el resto de España y en la Unión Europea.
Aquellos que nos insultan, amenazan y quieren coaccionarnos con sus actos solo tienen que saber que sus ataques nos hacen más fuertes, nos rodean de un mayor número de ciudadanos que, aunque no sean afines a nuestras políticas se siente mayormente identificados.
Como en cada campaña electoral el grupo político al que representamos sale a la calle a dialogar con los ciudadanos, en nuestras carpas se atiende a quien quiere ser atendido y se da una visión distinta de las que otros argumentan con falsedades, es por esto, que es inútil arrancar banderolas, carteles y otros actos vandálicos, nosotros seguiremos a pie de calle.
El Partido Popular adoptó una de las primeras medidas RDL 6/2012 en el que impulsaba un conjunto de medidas para ayudar a los deudores hipotecarios.
La norma impone e impulsa medidas para la moderación de los intereses moratorios, de carácter fiscal, de acceso a la vivienda, de ayudas al alquiler de las personas afectadas y la posibilidad de continuar disponiendo la vivienda a pesar de la ejecución hipotecaria mediante el pago de un alquiler. Por primera vez, en nuestro ordenamiento jurídico, en determinado casos previstos en la norma, se prevé la dación en pago aunque no estuviera prevista en el contrato.
El Gobierno de España y el Partido Popular, consciente de la problemática social y de la necesidad de adoptar nuevas medidas, esta impulsando un acuerdo con el PSOE.
¿Qué hicieron ERC e ICV mientras eran socios de Rodríguez Zapatero y gobernaban la Generalitat para evitar estas situaciones?
La Generalitat, como autoridad en materia de consumo en Cataluña podría haber intervenido en su momento cuando se firmaban los contratos hipotecarios y las subscripciones preferentes. Seguro, que si hubieran actuado en su momento, los efectos no serían tan negativos como los actuales.
El Partido Popular es la única garantía de un proyecto de Cataluña compartido con el resto de España y en la Unión Europea.
13 de noviembre de 2012
Nota de Prensa
Publicado en l'Actual
Trobada de cases d'Andalusia amb Javier Arenas
Trobada de cases d'Andalusia amb Javier Arenas
El president castellarenc del PP, Antonio Carpio, ha invitat a assistir-hi a l'associació local Aires Rocieros
El PP de Castellar ha participat aquest dimarts en una trobada al Centre Cultural Andalús Verge de Gràcia, del barri sabadellenc de Can Puiggener, on s'han reunit diverses entitats andaluses del Vallès i que ha comptat amb la participació del líder del PP andalús Javier Arenas.
En concret, ha assistit a la trobada el president local del PP i regidor Antonio Carpio acompanyat d'una representació d'Aires Rocieros de Castellar. Carpio ha invitat a assistir com a Casa d'Andalusia castellarenca a l'associaicó Aires Rocieros "perquè era una trobada que comptava amb diverses entitats d'aquest caire"i que, segons ha matisat el PP en un comunicat, no tenen cap vincle polític i que era una bona ocasió per"compartir la cultura de les vuit províncies andaluses".
En la seva intervenció davant representants d'aquestes entitats, Arenas ha dit que la solució al debat català és que "Catalunya torni a liderar Espanya com ha fet durant molts anys".
En concret, ha assistit a la trobada el president local del PP i regidor Antonio Carpio acompanyat d'una representació d'Aires Rocieros de Castellar. Carpio ha invitat a assistir com a Casa d'Andalusia castellarenca a l'associaicó Aires Rocieros "perquè era una trobada que comptava amb diverses entitats d'aquest caire"i que, segons ha matisat el PP en un comunicat, no tenen cap vincle polític i que era una bona ocasió per"compartir la cultura de les vuit províncies andaluses".
En la seva intervenció davant representants d'aquestes entitats, Arenas ha dit que la solució al debat català és que "Catalunya torni a liderar Espanya com ha fet durant molts anys".
9 de noviembre de 2012
Extranys companys de viatge
El darrer ple municipal, a més del tema dels comptes municipals, va haver-hi un fet molt curiós i que, donades les dates electorals en les quals ens movem, no deixa de ser curiós: Castellar del Vallès ha estat testimoni directe d’un primer experiment de “sociovergència”. Sí, es pot denominar així un increïble suport de CiU als pressupostos municipals, quan el seu tarannà previ era més aviat contrari, i les paraules tan dolces que els va dedicar el nostre alcalde dignes de novel·la rosa, culminat tot amb la presentació conjunta de la moció sobre el “dret a decidir”.
És clar que el joc democràtic pot portar situacions d’aquesta mena, i de més extremes hem viscut al llarg dels anys i a tot arreu. Ningú amb prou seny criticaria aquest fet en sí. El que sí ja és més discutible és que aquestes caramboles diuen molt poc quant a la coherència de qui es presta a aquests jocs, i sense entrar a valorar altres aspectes més íntims de cadascuna de les formacions participants que són cosa seva.
Com és normal, CiU pot buscar aliats allà on li convingui, però en el cas de Castellar resulta com a mínim curiós que ara hi hagi aquesta harmonia, quan no fa tant de temps les bales passaven per sobre els nostres caps. Si el motiu és la presentació de la famosa moció sobre el dret a decidir i així fer pinya, amb els problemes que als castellarencs ens vénen al damunt resulta un comportament com a mínim erràtic. Convé recordar que es parlava de números, i que a més són força importants per a les butxaques dels nostres conciutadans. Posar-se al costat de qui ha originat aquest desastre resulta difícil d’entendre, i més en les circumstàncies actuals.
Però qui ja ha perdut el nord és l’equip de govern, resulta ara estrany aquest atac sobtat d’amor cap a CiU, fins no fa gaires dies l’enemic número 1. La deriva independentista del PSC de Castellar és digna d’estudi clínic, principalment perquè al seu partit sembla ser que cadascun fa la guerra pel seu compte. El Secretari General a Catalunya diu una cosa; a Madrid, el PSOE (aliat del PSC diguin el que diguin) diu un altre; i a Castellar ens trobem que volen ser més radicals que Solidaritat. Potser caldria que algú amb una mica de seny els preguntés què volen ser quan siguin grans, i llavors començar a actuar, ja que a hores d’ara la sensació de disbauxa és preocupant.
Si no fos perquè hi ha en joc quelcom molt important pel nostre futur, el panorama que es presenta seria fins i tot divertit. Uns que volen ser el que no poden; uns altres que volen la lluna al seu pati; i uns altres que encara no saben el que volen. Poseu les sigles del partit que es vulgui en cadascuna de les definicions i les conclusions són qualsevol cosa menys agradables. Mentre tant, la gent segueix a l’atur, amb menys serveis socials de qualitat i un horitzó tèrbol. Ja és hora de posar una mica de seny a la situació, i pel que es veu ni CiU ni PSC ho poden fer.
És clar que el joc democràtic pot portar situacions d’aquesta mena, i de més extremes hem viscut al llarg dels anys i a tot arreu. Ningú amb prou seny criticaria aquest fet en sí. El que sí ja és més discutible és que aquestes caramboles diuen molt poc quant a la coherència de qui es presta a aquests jocs, i sense entrar a valorar altres aspectes més íntims de cadascuna de les formacions participants que són cosa seva.
Com és normal, CiU pot buscar aliats allà on li convingui, però en el cas de Castellar resulta com a mínim curiós que ara hi hagi aquesta harmonia, quan no fa tant de temps les bales passaven per sobre els nostres caps. Si el motiu és la presentació de la famosa moció sobre el dret a decidir i així fer pinya, amb els problemes que als castellarencs ens vénen al damunt resulta un comportament com a mínim erràtic. Convé recordar que es parlava de números, i que a més són força importants per a les butxaques dels nostres conciutadans. Posar-se al costat de qui ha originat aquest desastre resulta difícil d’entendre, i més en les circumstàncies actuals.
Però qui ja ha perdut el nord és l’equip de govern, resulta ara estrany aquest atac sobtat d’amor cap a CiU, fins no fa gaires dies l’enemic número 1. La deriva independentista del PSC de Castellar és digna d’estudi clínic, principalment perquè al seu partit sembla ser que cadascun fa la guerra pel seu compte. El Secretari General a Catalunya diu una cosa; a Madrid, el PSOE (aliat del PSC diguin el que diguin) diu un altre; i a Castellar ens trobem que volen ser més radicals que Solidaritat. Potser caldria que algú amb una mica de seny els preguntés què volen ser quan siguin grans, i llavors començar a actuar, ja que a hores d’ara la sensació de disbauxa és preocupant.
Si no fos perquè hi ha en joc quelcom molt important pel nostre futur, el panorama que es presenta seria fins i tot divertit. Uns que volen ser el que no poden; uns altres que volen la lluna al seu pati; i uns altres que encara no saben el que volen. Poseu les sigles del partit que es vulgui en cadascuna de les definicions i les conclusions són qualsevol cosa menys agradables. Mentre tant, la gent segueix a l’atur, amb menys serveis socials de qualitat i un horitzó tèrbol. Ja és hora de posar una mica de seny a la situació, i pel que es veu ni CiU ni PSC ho poden fer.
4 de noviembre de 2012
Problemes de senyalització
Sovint ens queixem tots de com van de malament les coses més banals, i acostumem a donar-li la culpa a qui governa. Llavors, quan l’Administració decideix actuar per donar resposta a aquesta petició popular, de tant en tant no dóna amb la tecla adequada i el remei pot ser pitjor que el problema.
Ve això al cas perquè, a Castellar, es detecten alguns problemes en la senyalització vial que causen algun mal de cap, quan no directament fan que la gent no en faci el més mínim cas. Un exemple evident el trobem a la carretera, a l’alçada del “Viena” on s’ha pintat una ratlla continua a l’asfalt, de manera que els vehicles direcció Castellar que vulguin accedir a aquest establiment o a la Ronda de Turuguet han d’arribar fins al semàfor davant l’IES i girar la plaça.
En principi pot no ser una mala idea, ja que entre altres problemes estalviem possibles taps de trànsit a la carretera, però algú es va oblidar d’un petit detall: encara es conserva el senyal de trànsit de prohibició de girar a l’esquerra, quan la nova ratlla continua fa que sigui una via de sentit únic. Conclusió: encara hi ha vehicles que giren a l’esquerra quan, en principi, hauria d’estar prohibit.
També és significatiu el cas de la sortida del “Dia” Per no posar dos senyals de trànsit del mateix color, suposem, la senyalització actual no fa pensar que estigui prohibit girar a l’esquerra quan es surt d’aquest indret, quan hi ha un disc maquíssim que prohibeix girar a l’esquerra amb força lògica. Sense oblidar-nos del pas de vianants que des del PP de Castellar hem demanat al Equip de Gobern en diverses ocasions al carrer Mestre Pla, cantonada amb Avinguda Sant Esteve. “entre altres carrers del nostre poble mal senyalitzats”
Com és normal, més d’un ha posat el crit al cel davant aquestes incongruències que algú al nostre ajuntament hauria d’haver posat remei fa bastant temps. I no posem com a excusa les retallades, que no és moment d’acudits. De tant en tant una mica de dedicació per fer les coses ben fetes evitarien alguns ensurts.
Ve això al cas perquè, a Castellar, es detecten alguns problemes en la senyalització vial que causen algun mal de cap, quan no directament fan que la gent no en faci el més mínim cas. Un exemple evident el trobem a la carretera, a l’alçada del “Viena” on s’ha pintat una ratlla continua a l’asfalt, de manera que els vehicles direcció Castellar que vulguin accedir a aquest establiment o a la Ronda de Turuguet han d’arribar fins al semàfor davant l’IES i girar la plaça.
En principi pot no ser una mala idea, ja que entre altres problemes estalviem possibles taps de trànsit a la carretera, però algú es va oblidar d’un petit detall: encara es conserva el senyal de trànsit de prohibició de girar a l’esquerra, quan la nova ratlla continua fa que sigui una via de sentit únic. Conclusió: encara hi ha vehicles que giren a l’esquerra quan, en principi, hauria d’estar prohibit.
També és significatiu el cas de la sortida del “Dia” Per no posar dos senyals de trànsit del mateix color, suposem, la senyalització actual no fa pensar que estigui prohibit girar a l’esquerra quan es surt d’aquest indret, quan hi ha un disc maquíssim que prohibeix girar a l’esquerra amb força lògica. Sense oblidar-nos del pas de vianants que des del PP de Castellar hem demanat al Equip de Gobern en diverses ocasions al carrer Mestre Pla, cantonada amb Avinguda Sant Esteve. “entre altres carrers del nostre poble mal senyalitzats”
Com és normal, més d’un ha posat el crit al cel davant aquestes incongruències que algú al nostre ajuntament hauria d’haver posat remei fa bastant temps. I no posem com a excusa les retallades, que no és moment d’acudits. De tant en tant una mica de dedicació per fer les coses ben fetes evitarien alguns ensurts.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
