La situación mejora para todos

Uno de los momentos más desagradables para todo aquel con responsabilidades de gobierno es cuando se ve obligado a no poder llevar a cabo aquello que prometió iba a cumplir. Sería de verdaderos irresponsables decir una cosa y después, con toda tranquilidad y sin mediar explicación alguna, hacer exactamente lo contrario de lo anunciado. Bueno, para ser justos eso sucedió en cierto paraíso llamado Cuba hace 55 años. 

El caso es que en España, cuando se produjo el cambio de Gobierno, la situación era catastrófica. Que algunos pensaran que el simple cambio de personas iba a traer la abundancia es pura ignorancia, pero tras las inmediatamente anteriores elecciones municipales empezó a verse que el desastre iba a ser peor de lo que se suponía. Lo peor de haber estado gobernados por irresponsables es que su actitud arrastró a todo un país, gobernantes incluidos, y conseguir que en los foros internacionales volvieran a creer en nosotros representaba tomar medidas draconianas que no eran precisamente lo más agradable a hacer. Durante todo el año 2.012 todos los miembros del Gobierno central se hartaron de explicar a quien quiso oír la situación complicadísima que se heredó, pero gracias a unos medios de comunicación cualquier cosa menos imparciales y a dar cancha a charlatanes sin freno se dio la sensación de estar en manos de cuatreros, lo cual además de injusto es sencillamente falso. Todo el mundo se quejó de los famosos recortes (iniciados en Cataluña un año antes por el gobierno del Sr. Más, conviene no olvidarlo), y hasta algún iluminado se arrodillaba pidiendo el rescate de la economía española como fin de todos los males, lo cual habría supuesto unos recortes y medidas de ajuste todavía más estrictos que los llevados entonces a cabo. Y cuidado con los fallos de memoria: las hemerotecas y fonotecas están para algo.

Después de dos largos años de difícil caminar, en los que los sacrificios que todos los españoles y catalanes hemos tenido que afrontar con gran dolor, en los grandes números empieza a verse la luz. Y es ahora cuando, por fin, podrá llevarse a cabo la reducción de impuestos que se pretendió desde un buen principio. Se trata de una reforma ambiciosa, en la que absolutamente todos vamos a salir beneficiados con esa rebaja en el IRPF y que va a representar que, poco o mucho, nuestro bolsillo se vea favorecido. Es pronto aún para entrar en detalles sobre la misma, pero lo anunciado es una puerta a la esperanza en el beneficio colectivo.

Eso sí, que nadie piense que vaya a volverse a tiempos no muy lejanos, en las que a cierto optimista le dio por lanzar billetes a la calle sin freno porque el dinero público no es de nadie. Que esos lodos trajeron estos barros. Conviene ir paso a paso y, por qué no, en un futuro quizás no demasiado lejano se pueda ir recuperando parte de la situación anterior. Esta rebaja tributaria es el primer paso; pueden estar seguros que habrá más buenas noticias como esta en los próximos meses.

Democràcia participativa

Ja sabem tots que el sistema democràtic té la seva fonamentació que es tracta del govern del poble. 
Són els ciutadans els qui tenen la sobirania, els qui tenen el poder, i es decideix llavors establir els sistemes i mecanismes per a desenvolupar l’exercici d’aquesta sobirania. Aquest és l’origen dels Parlaments que coneixem actualment, lleugerament diferents dels que hi havia fa uns tres cents anys i que no eren precisament òrgans legislatius. Els membres d’aquests parlaments son escollits pels ciutadans mitjançant unes eleccions, i un cop escollits desenvolupen la tasca legislativa i prenen les decisions que convé segons el marc legal preestablert.
Tot això ve donat perquè darrerament es parla molt, massa, de fer referèndums per multitud de coses avui dia molt de moda amb un cert descuit de les normes en les que ens estem movent des de fa uns trenta-cinc anys. És ben cert que es tracta d’una consulta que es pot organitzar perquè la ciutadania expressi el seu parer per alguna qüestió de particular importància, i el seu resultat pot ser o no ser vinculant pels governants. Convé tenir present aquest darrer aspecte, que els impulsors de moltes d’aquestes consultes no solen tenir gaire present. També es tracta de consultes on el tema a decidir pot generar aspectes controvertits o fins i tot contraposats, i explicant detingudament a la gent què és el que s’està votant es pot tenir un millor criteri a l’hora de emetre el vot. Crida molt l’atenció que en les darreres propostes que s’estan fent per certes forces polítiques només plantegen una consulta d’adhesió a les seves propostes, no deixant que aquells que no combreguin amb ells puguin expressar-se amb total llibertat i plantejar propostes alternatives. Per no parlar de referèndums quasi bé festius on es plantegen temes de caire científic que ni els mateixos impulsors de la consulta saben de què va el tema.
I el més trist de tot és que es vulguin plantejar aquestes consultes prescindint absolutament de la legislació vigent. És clar que es pot consultar el que es vulgui, però tenint en compte que no parlem d’una votació assembleària, si no de temes que poden trastocar absolutament l’ordenament vigent. És molt fàcil jugar a revolucionari plantejant el que es vulgui, però resulta de tot punt irresponsable no mesurar les conseqüències que aquest acte pot comportar. Qualsevol que llegeixi la premsa en els darrers mesos sap perfectament el que volem dir.
Els canvis per poder plantejar iniciatives polítiques de tota mena fa molt temps que està establert. Que es pot millorar és evident; no hi ha un sistema perfecte i el somni de la veritable democràcia participativa ens hauria d’il•luminar als que volem fer política. I es pot canviar, seguint també els procediments que ja tenim establerts. Però agafar l’actitud d’enfadar-se perquè no em deixar fer el que jo vull per més que vulneri la legalitat, és una forma d’actuar infantil impròpia d’una democràcia mínimament seriosa.

En política no tot s'hi val

A la vida política ens hem acostumat a una sèrie d’actuacions per part dels qui es dediquen a això no sempre gratificants. No parlem de temes de corrupció, si no d’accions que tenen a veure amb la vida política i no sempre les duen a terme polítics professionals.
D’un temps ençà estem veient que per a desacreditar a aquell que governa no es busquen arguments amb una mínima solidesa per defensar una postura contrària a la presa pel governant, si no directament la seva desqualificació massa sovint utilitzant raons que, de no ser per la seriositat del tema, es podrien qualificar de còmiques. Hem tingut exemples per donar i vendre, tant en aquelles reformes que han afectat a l’educació com a la sanitat com a les relacions laborals, i les argumentacions haurien fet feliç al recordat professor Diaz Jiménez, autor d’aquella “Antología del disparate” que tants somriures va provocar. Fonamentalment perquè aquesta argumentació era un simple no sense més alternativa.
Fins aquí tampoc hi ha per gaires sorpreses. Un dels efectes positius de la crisi que patim és que ha posat a alguns en el seu lloc respecte la seva solidesa política i argumental, però aquest és un altre tema. El més lamentable és que, davant la manca d’arguments, s’hagi volgut fer pressió utilitzant eines de dubtosa ètica (per no dir bon gust, però és un terme qüestionable). En el món de la sanitat s’han vist exemples menyspreables, com la reacció haguda amb l’accident que va patir la delegada del Govern a Madrid que no mereix més resposta que la repulsa més contundent. En algunes manifestacions contra la reforma laboral s’ha arribat a límits d’indignitat difícils d’imaginar. Però és en el camp de l’ensenyament on s’han vist actuacions fora de tota mida.
Les gresques a les universitats també han demostrat certes coses en quant a les ganes que alguns tenen realment d’estudiar, però en l’ensenyament més bàsic s’ha comès un abús pitjor com és fer servir directament als infants com a escuts de les seves actuacions. Que els mestres o directors d’escoles vulguin fer manifestacions és absolutament defensable (¡faltaria más!), però que agafin a nens i els posin al capdavant de les manifestacions a les portes de les escoles per remarcar la seva protesta no genera més que fàstic per la manipulació que es vol fer de la mainada. Com en els vells temps franquistes, on les monges portaven infants orfes casa per casa demanant caritat, ara es vol agafar a la canalla per voler tocar fibres sensibles d’algunes persones, quan en tot cas es defensen interessos que a la mainada poc els hi pot afectar.
Es parla molt avui dia de les “línies vermelles”, i alguns han decidit saltar-les totes pels seus propis interessos arrasant amb tot. Es parla molt de llibertat a les escoles, però alguns volen fer una tasca d’adoctrinament brutal amb els més innocents de tota la història. Actualment ens hem acostumat a això, i a la vida i a les relacions polítiques no tot s’hi val. O ens comencem a tranquil·litzar tots a actuar amb el tan anomenat seny, o és ben cert que la deriva que això pot comportar resulta de tot punt imprevisible.

El PP de Castellar denuncia el adoctrinamiento político a menores de edad en el entorno escolar

Envers la participació dels alumnes al manifest “dona la nota” en contra de la llei LOMCE

El PP de Castellar denúncia l’adoctrinament polític a menors d’edat a l’entorn escolar” ·       Antonio Carpio: “L’ús partidista dels nens a les escoles, aprofitant que estan obligats a assistir i a respectar les iniciatives dels seus professors, en ocasions sense coneixement ni autorització per part dels pares, es un frau i una deslleialtat a la confiança que es diposita en la professionalitat d’ aquestes càrrecs”.

10 juny 2014.-  El Partit Popular de Castellar del Vallés a través del seu regidor portaveu, Antonio Carpio, ha condemnat “l’adoctrinament polític a menors d’edat a l’entorn escolar”. Carpio ha fet aquestes declaracions amb motiu de la  participació i adhesió dels alumnes  de diferents escoles al manifest “Dóna la nota” en contra de la llei LOMCE.

Per Antonio Carpio “l’ús partidista dels nens a les escoles, aprofitant que estan obligats a assistir i a respectar les iniciatives dels seus professors, en ocasions sense coneixement ni autorització per part dels pares, es un frau i una deslleialtat a la confiança que es diposita en aquestes càrrecs públics que tenen la responsabilitat d’ensenyar als alumnes, no d’inculcar ni imposar ideologies o un sistema de pensament. L’ adoctrinament de menors d’edat pels seus professors es un fet greu i denunciable que ens fa perdre la qualitat democràtica dels sistema d’ensenyament”.

En aquest sentit Antonio Carpio ha insistit en que els professors han de fer les seves reivindicacions sense utilitzar als seus alumnes, ni implicar-los en problemes polítics. Per això el regidor Popular demana a la regidora d’Educació, amb qui va mantenir una reunió urgent per demanar explicacions per aquet fet tan greu, que condemni aquest adoctrinament i que s’apliquin les mesura necessàries per tal de evitar que es torni a fer un ús indegut de l’alumnat “.

Tanmateix Carpio ha explicat que han estat molt els pares que no ho sabien i han expressat la seva disconformitat envers a que els seus fills hagin participat en aquest manifest que va consistir en cantar una cançó per la que a més van haver d’assajar durant setmanes dins de l’horari escolar”.

Per Antonio Carpio estem davant “una veritable vergonya, que no te justificació ja que en ocasions l’alumne es veu obligat a fer-ho per por a possibles represàlies en cas de negar-se a participar. Es pot considerar un abús del ‘autoritat escolar i par tan estem davant d’un denunciable. Tampoc es pot permetre que hi hagin docents poc professionals que animin als menors al seu càrrec a acudir amb les seves famílies a una manifestació política”.

“Pel regidor del Partit Popular malgrat la competència en educació es de la Generalitat, donat que es tracta de escoles del nostre municipi, l’Ajuntament de Castellar del Vallès és responsable d’evitar aquestes actuacions i prendre mesures urgents per garantir la neutralitat i la imparcialitat dels professors a Castellar del Vallés.” També demana a l’ajuntament que sigui més rigorós en els seus comunicats, ja que s’ha publicat que son els alumnes els que s’han sumat aquesta iniciativa, quan sap perfectament que aquesta reivindicació s’ha fet amb la lectura d’un manifest per part del Grup de Treball de Musica. 

Se avecinan tiempos intensos

No es la nota que querríamos escribir, pero la actuación irreflexiva, cuando no irresponsable, de quienes deben velar por el buen funcionamiento de las instituciones en Castellar no puede quedar en una mera anécdota.

Indudablemente, la noticia de los últimos días ha sido, como no podía ser de otra manera, el anuncio de abdicación de S.M. el Rey de España, D. Juan Carlos I, Jefe del Estado plenamente constitucional por más sarpullidos que genere esta afirmación. Tiempo habrá para glosar su figura indispensable para entender el último tercio del siglo XX y el comienzo del presente, con luces y sombras como todo período prolongado de desempeñar una función tan importante pero cuyo balance resulta claramente positivo aunque cause hilaridad en algunos indocumentados.

Ante un hecho de tal trascendencia es cuando cualquier Estado mínimamente serio se pone a prueba, y en este caso no será una excepción. La Constitución de 1978 contempla cómo actuar en un caso así y va a ser la prueba evidente de que nuestro sistema democrático ha entrado definitivamente en su mayoría de edad, cuando puede hacerse el tránsito de un Jefe de Estado a su sucesor de forma pacífica y sin traumas.

Lo lamentable es que, aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, algunos pretendan abrir un debate sobre la forma de Estado que ni es el momento ni viene tampoco auspiciado por un estado de opinión tan generalizado. Ya se sabe que la izquierda en este país suele chillar mucho, pensando así que tendrá más razón, y la realidad suele demostrar lo contrario. Que sea una algarabía encabezada por partidos minoritarios o incluso extraparlamentarios tampoco produce ninguna sorpresa. Pero que personas con altas responsabilidades en el ámbito municipal encabecen la manifestación proponiendo abrir ese debate contra la Monarquía resulta de lo más peligroso que puede haber. Conviene recordar a estos aventureros que cuando accedieron al cargo se comprometieron a cumplir y hacer cumplir la Constitución, por lo que saben perfectamente a poco que se la hayan leído que al abrirse el período de la sucesión está todo perfectamente reglado. Tanto que les gusta hablar de democracia y se olvidan del principal bastión: el principio de legalidad.

Insistimos, que estas actuaciones las lleven a cabo formaciones que disfruten en la marginalidad por más concejales que tengan entra dentro del guión; pero que semejante dislate lo cometan miembros de todo un PSC y algún despistado de CiU empieza a resultar grotesco. De repente, todos quieren disputarle el espacio electoral a ERC, lo cual tiene hasta un punto de diversión de no ser por la incoherencia en la que caen algunos en su afán de amarrar poltrona como sea y que puede degenerar en una deriva de consecuencias imprevisibles.

Se avecinan tiempos intensos y que pueden resultar apasionantes, sin ninguna duda. También servirán para que a algunos definitivamente se les caiga la careta, y en algunos casos comprobaremos cómo el pirómano quiere encabezar el cuerpo de bomberos. Y si no, al tiempo. 

Nota de Prensa

Publicado en l'Actual

03/06/2014 - Actualitat

El PP confia que hi haurà una etapa d'estabilitat amb el nou rei Felip

Els populars consideren que el relleu al front de la monarquia espanyola és generacional i s'emmarca dins d'un context de normalitat de la institució

Redacció

Afegeix el teu comentari

El Partit Popular considera un pas cap a endavant, amb voluntat de renovació, el camí emprès pel Rei amb l’anunci ahir de la seva abdicació a favor del seu fill.

Segons una nota del PP de Castellar, Joan Carles I ha estat "el millor portaveu, la millor imatge del Regne d’Espanya i defensor infatigable dels interessos i el benestar dels espanyols". També el PP afegeix que el monarca "va ser el principal impulsor de la democràcia des del mateix moment que va accedir al tro i el seu baluard quan la va veure amenaçada".

El portaveu de la formació, Antonio Carpio, opina que Felip de Borbó està àmpliament capacitat per assumir les noves funcions i creu que portarà una etapa d’estabilitat i il·lusió a la ciutadania i atribueix la decisió a un relleu generacional i l’emmarca en un context de normalitat de la institució: "El primer pensament i les primeres paraules han de ser de reconeixement com a Castellarenc, com a català i com a espanyol a la tasca que ha desenvolupat el Rei, el seu compromís amb Espanya i amb la democràcia. Aquesta és la primera valoració del Partit Popular de Castellar, de reconeixement i agraïment".  Carpio afegeix que té el convencioment que Felip de Borbó "serà un gran rei per a Espanya”.

Gracias Majestad

Hoy, 2 de junio de 2014, ha tenido lugar un hecho histórico que muy pocas veces se ha dado en la historia de España. El Rey Juan Carlos I ha abdicado.

Con este gesto y, en palabras del propio Rey, se da paso a una nueva generación y una renovación de la institución monárquica representada en su hijo, el futuro Rey Felipe VI.

Desde el PP de Castellar del Vallès queremos dar las gracias a su Majestad por el papel que ha desempeñado a lo largo de estos años, trabajando por España y sus intereses. Ha sido una figura fundamental durante la transición ayudando a  instaurar la Democracia en este país y participando también en su desarrollo económico y social al igual que la búsqueda de una convivencia pacífica entre todos. También cabe destacar el papel tan relevante que jugó el 23F, cuando paró el golpe de Estado consiguiendo la estabilidad de la Democracia.

Mañana tendrá lugar un Consejo Extraordinario de Ministros  para poner en marcha las previsiones constitucionales y más adelante se aprobará en el Congreso una Ley Orgánica para proclamar Rey al Príncipe Felipe.

Estamos seguros que el futuro Rey, Felipe VI, desempeñará perfectamente el papel de Jefe de Estado y velará por los intereses de los españoles de la misma manera que ha hecho durante estos 39 años el Rey Juan Carlos I, al que la sociedad española estará siempre agradecida.