Democràcia participativa

Ja sabem tots que el sistema democràtic té la seva fonamentació que es tracta del govern del poble. 
Són els ciutadans els qui tenen la sobirania, els qui tenen el poder, i es decideix llavors establir els sistemes i mecanismes per a desenvolupar l’exercici d’aquesta sobirania. Aquest és l’origen dels Parlaments que coneixem actualment, lleugerament diferents dels que hi havia fa uns tres cents anys i que no eren precisament òrgans legislatius. Els membres d’aquests parlaments son escollits pels ciutadans mitjançant unes eleccions, i un cop escollits desenvolupen la tasca legislativa i prenen les decisions que convé segons el marc legal preestablert.
Tot això ve donat perquè darrerament es parla molt, massa, de fer referèndums per multitud de coses avui dia molt de moda amb un cert descuit de les normes en les que ens estem movent des de fa uns trenta-cinc anys. És ben cert que es tracta d’una consulta que es pot organitzar perquè la ciutadania expressi el seu parer per alguna qüestió de particular importància, i el seu resultat pot ser o no ser vinculant pels governants. Convé tenir present aquest darrer aspecte, que els impulsors de moltes d’aquestes consultes no solen tenir gaire present. També es tracta de consultes on el tema a decidir pot generar aspectes controvertits o fins i tot contraposats, i explicant detingudament a la gent què és el que s’està votant es pot tenir un millor criteri a l’hora de emetre el vot. Crida molt l’atenció que en les darreres propostes que s’estan fent per certes forces polítiques només plantegen una consulta d’adhesió a les seves propostes, no deixant que aquells que no combreguin amb ells puguin expressar-se amb total llibertat i plantejar propostes alternatives. Per no parlar de referèndums quasi bé festius on es plantegen temes de caire científic que ni els mateixos impulsors de la consulta saben de què va el tema.
I el més trist de tot és que es vulguin plantejar aquestes consultes prescindint absolutament de la legislació vigent. És clar que es pot consultar el que es vulgui, però tenint en compte que no parlem d’una votació assembleària, si no de temes que poden trastocar absolutament l’ordenament vigent. És molt fàcil jugar a revolucionari plantejant el que es vulgui, però resulta de tot punt irresponsable no mesurar les conseqüències que aquest acte pot comportar. Qualsevol que llegeixi la premsa en els darrers mesos sap perfectament el que volem dir.
Els canvis per poder plantejar iniciatives polítiques de tota mena fa molt temps que està establert. Que es pot millorar és evident; no hi ha un sistema perfecte i el somni de la veritable democràcia participativa ens hauria d’il•luminar als que volem fer política. I es pot canviar, seguint també els procediments que ja tenim establerts. Però agafar l’actitud d’enfadar-se perquè no em deixar fer el que jo vull per més que vulneri la legalitat, és una forma d’actuar infantil impròpia d’una democràcia mínimament seriosa.