Tornem a la feina

Després d’uns dies de descans, esperant que hagin estat profitosos per a tothom, arriba un nou curs polític tant a Castellar com a la resta d’Espanya. És ben cert que aquest agost ha estat de tot menys tranquil, amb notícies de tota mena, sovint contradictòries, que han alterat una mica la tranquilitat estival. El pitjor de tot han estat els incendis forestals que han ocasionat pèrdues per a molta gent.

Pel que fa a Castellar, iniciem aquest nou curs amb molta il·lusió i ganes de servei a tots els castelarencs. El nostre compromís amb la ciutadania es total i és per això que encara estarem més a la vostra disposició pel que calgui. Aviat tendrem una seu permanent del partit on seguirem escoltant a tota persona que vulgui exposar-nos les seves inquietuts, queixes o dubtes, i no dubteu que farem tot allò que estigui al nostre abast per a trobar la millor resposta al que es plantegi. Establirem també nous mitjans de comunicació amb la població per així poder estar més a prop de tots i donar a conèixer els nostres plantejaments i projectes, sovint tan desconeguts.

I no podem deixar de fer un comentari a la paraula favorita d’aquest estiu: rescat. Obrim la setmana amb la notícia que la Generalitat sol·licitarà aquesta mesura per a atendre les seves obligacions més immediates. Fins aquí, d’acord; també ho ha fet el nostre Ajuntament com ja és conegut. La diferència a favor del nostre consistori és que ho ha fet sense més comentaris, acceptant les condicions exigides. En canvi, la Generalitat sorprèn a tots dient que agafarà els diners sense acceptar condicions, i aquí ja no ens entendrem, a més quan CiU va donar suport al Congrés a la llei que imposa condicions a les CCAA que demanen rescat. Qui deixa diners vol garanties per recuperar el préstec, com qualsevol usuari bancari sap, i la Generalitat no te cap dret per rebre un tracte diferent. I el més greu és que, amb aquesta actitud, enmascara la realitat del problema: son masses anys estirant més el braç que la màniga, i tard o d’hora s’havia de afrontar el problema. No és un problema de manca de diners, és un problema de mala administració, ja que si no hi ha caixa no es poden fer despeses sabent que després no es pagaran.

Qui busca l’enfrontament és el Sr. Mas, no el govern central ni la resta d’autonomies. Comença a ser hora de parlar clar i no desviar l’atenció amb el que haurien de fer els altres.