Pressupostos a Destemps

Aquesta setmana s’ha celebrat el ple municipal on s’han aprovat els pressupostos per l’exercici de 2015. Tot i que pot pensar-se que es tractava d’un simple tràmit, donada l’aclaparadora majoria amb que compta l’equip de govern, s’havia de decidir sobre tot un seguit de mesures la transcendència de les quals és molt superior a l’habitual, ja que l’any que ve hi ha eleccions municipals i podria passar que hi hagués un canvi en el color del consistori, i les decisions que ara es prenguessin vinculaven a l’equip de govern actual i al que pugui haver en el futur. I va haver-hi per tots els gustos. Crida molt l’atenció que ara l’equip de govern desperti i vulgui donar un toc social als comptes municipals, principalment perquè l’etapa de crisi porta durant una bona pila d’anys. Portem set anys amb el PSC còmodament instal·lat a la cadira municipal, i tot just ara es decideixen a prendre mesures que poden resultar clarament beneficioses per als ciutadans que pitjor ho estan passant actualment. En aquest sentit, el PPC de Castellar ha aportat el seu granet de sorra col·laborant en el pla de foment de l’ocupació a Castellar, especificant molt bé que ha d’atendre a les persones majors de 45 anys, un col·lectiu massa castigat per la crisi actual, i celebrem que la resta de grups municipals veiessin positiva aquesta mesura.

Però també és molt sorprenent que es presentin aquests comptes com un exercici de responsabilitat tot al·legant la reducció del deute municipal i la no contractació de més deute que es podria contractar. Pensem que, com hem dit abans, són set anys de govern mono color a Castellar, i ara es vol presumir d’allò que no fa gaire es criticava tant. Convindria recordar que es va haver de recórrer a la línia especial de crèdit establerta pel Govern Central per atendre més de dues mil factures impagades per només dotze milions d’euros. I que subscrivint aquest finançament s’obligaven a no contraure més deute fins que aquesta xifra no baixés del 66% dels ingressos municipals. I s’acaba d’arrodonir quan, en un exercici molt teatral, se’ns vol fer creure que no es contrau més endeutament quan aquest 2.015 es podria fer per un acte de responsabilitat, quan per les mateixes paraules del regidor responsable es desprenia una intenció no tan evident.

I el que resulta més lamentable, que s’hagi volgut passat de puntetes sobre el que és responsabilitat directe de l’equip de govern: una pujada espectacular de la càrrega tributària a la ciutadania de Castellar. Si a sobre de treure tot el suc a les butxaques de la gent en uns temps particularment difícils, i rebent l’ajuda de l’Estat que tant critiquen però que ves per on va donar un copet de mà, no es comença a actuar amb més responsabilitat i es paguen els deutes a més de fer servir els diners amb més senys, doncs com es diu en castellà, “apaga y vámonos”. En resum, una gran dosi de parafernàlia per part de l’equip de govern, presentant uns comptes clarament electoralistes i que deixen un aire dubtós en el futur que ens espera amb aquesta tendència tan curiosa. Ja era hora de adquirir un caire molt més social envers la població; llàstima que hagin trigat set anys en adonar-se. També en castellà es diu que “para este viaje no hacen falta estas alforjas”. 

                                www.lactual.cat (Quim Pascual)