La setmana passada es va publicar la xifra d’atur a Espanya i, per més taques que se li vulgui posar, es pot qualificar de molt positiva. Sí, ja ho sabem, que correspon a la temporada d’estiu, i que molt contractes son temporals i a temps parcial; d’acord, però caldria per una vegada anar una mica més enllà i pensar en aquella persona que fa tres anys que no trobava feina i ara en torna a tenir, o en aquell jove que ara ha pogut trobar la seva primera col•locació. És l’eterna música de veure l’ampolla mig buida o mig plena.
Que això pugui marcar un canvi de tendència només el temps ho dirà, però que durant aquest any 2.014 l’evolució de la xifra d’atur sigui francament positiva pot tenir algun significat agradable. Com és normal, també hi haurà qui vulgui relativitzar-ho amb les xifres de l’enquesta de població activa; doncs molt bé, tornem al tema de l’ampolla...
Però la crua realitat segueix sent molt complicada. Quan la xifra d’aturats supera els quatre milions de persones significa que estem davant un drama de caire nacional, i més encara quan veníem d’una situació extraordinària de bonança a la que tots ens vàrem acostumar molt bé. Tornar a la situació de l’any 2.007 costarà molts esforços i potser fins l’any 2.018 no s’arribi a xifres similars segons alguns estudis seriosos. I per més dolorós que resulti dir el següent: probablement les estructures de feina que coneixíem fins ara seran cada cop més excepcionals. Els temps de feines per a tota la vida comencen a dir adéu, i davant d’aquesta situació es poden adoptar dues postures: o agafar el model albanès i tots funcionaris, o adaptar-se a les noves situacions el millor que es pugui. Veiem l’exemple de bona part del jovent que no li fa por haver de marxar a l’estranger, doncs allà on alguns de nosaltres veiem un drama ells hi veuen una oportunitat de treballar.
Tant de bo aquesta evolució de l’atur segueixi la mateixa pauta que fins ara; el temps ho dirà. Però valdria la pena aprofitar aquesta situació per entendre que es poden presentar noves formes del mercat de treball i del desenvolupament de les feines que no s’han de deixar passar. Aquest va ser un error que es va cometre en aquest país fa uns quaranta anys, quan una crisi també espectacular ens va deixar a tots tremolant i per la tan coneguda i mal entesa pau social no es van emprendre les reformes que ara tan es necessiten. No caiguem en el mateix error per segona vegada.
Aprofitant aquest espai, no podem deixar passar aquesta oportunitat per als joves de menys de 25 anys. El Govern Central ha impulsat un Pla de Garantia Juvenil, i que podràs inscriure’t en la següent adreça:
No hay comentarios:
Publicar un comentario