Un consens necessari

Hem comentat més d’un cop l’etern dèficit d’infraestructures que pateix Castellar. Una població amb més de vint mil habitants està connectada amb Sabadell amb una sola carretera molt sovint col·lapsada, per no parlar amb el camí cap a Terrassa. No cal parlar d’aïllament, però sí d’un fre al desenvolupament de la nostra població.
També és cert que és un problema que ve de fa molts anys, del que es parla molt però no es veuen solucions. Doncs ara sembla ser que això està canviant. El fet de comparèixer tota la corporació municipal al Parlament de Catalunya reclamant una solució clara per a aquesta mancança nostra és un fet que mereix ser destacat. S’han deixat de banda les habituals diferències que comporta pertànyer a les diverses formacions polítiques i s’ha actuat com una unitat on calia fer-ho.
I es tracta d’un fet que no ha de ser pas excepcional. De tant en tant convindria deixar de banda proclames inútils i ressaltar més del compte els aspectes diferenciadors entre nosaltres, i resultaria més profitós seure a dialogar sobre els problemes quotidians de la gent i trobar aquests punts de trobada que, de ben segur, la ciutadania ens agrairà.
Però la feina no ha fet més que començar, i ara és quan hem d’actuar tots amb la nostra pròpia responsabilitat. Des del PPC portem ja molts mesos de reunions i converses amb diputats tant regionals com nacionals amb el tema d’una connexió per Castellar del Vallès, i seguirem fent-ho com fins ara. 
S’han presentat diverses propostes de resolució al Parlament, entre elles un del Grup Parlamentari PPC perquè aquest tema sigui pres en consideració, i avui la proposta més viable és la connexió de la B-124 amb la C-58, seguirem parlant i negociant amb qui convingui perquè les nostres necessitats siguin tingudes en consideració. Tot sigui pel benefici de tota la població, independentment de la carrera posterior sobre qui es penjarà més medalles quan això tingui un final feliç.
De tota aquesta experiència es poden treure tres conclusions: que l’acord entre tots els que formem part del consistori municipal és possible; que quan es tracta de defensar les necessitats reals de la gent tots estem disposats a donar el millor; i que tothom pot fer molt en favor de la col·lectivitat dins de les seves possibilitats. Valdria la pena, per un moment, que deixéssim aparcats alguns debats perfectament inútils i féssim el que ens demana la gent: buscar solucions als seus problemes.