3 de noviembre de 2013

El més difícil ja està fet

Molts cops hem iniciat aquestes notes d’opinió parlant de la situació de crisi en què estem instal·lats des de fa uns quants anys. Tornar a parlar ara sobre qui és més responsable és un exercici que actualment no porta enlloc i serviria només per perdre energies. Si caldria dir, però, que no va ser una situació caiguda del cel, que ja es venia anunciant des de feia temps; i qui tenia la responsabilitat de governar es va quedar quiet mirant els núvols, però és una història diferent.

Ara ha tocat posar-se les piles i fer els ajustos que calia fer. Tocava prendre mesures desagradables, impopulars, però calia que algú fes baixar tot un país a la crua realitat. I no estaria de més indicar que les recomanacions provinents d’Europa demanaven anar més enllà del que s’ha fet. Per tant, pensar que si el govern central fos d’un color diferent les coses serien gaire diferents resulta d’una ingenuïtat espectacular. I ha afectat a tots els àmbits de la realitat, ja que la ciutadania ha vist afectada la seva capacitat econòmica i totes les administracions han hagut de fer ajustos en les seves finances donada la disminució d’ingressos en què es troben. Tot ha acabat repercutint en el benestar general i en la sensació de disgust que domina l’ambient.

Han passat gairebé dos anys i probablement les coses poden mirar-se de forma diferent. A nivell de grans números hi ha prou indicadors que apunten a una millora de les expectatives econòmiques globals, cosa que es tradueix en un flux de capitals del qual a la llarga tots ens podem veure beneficiats. Que això vulgui dir que la crisi està superada seria massa temerari afirmar-ho; en tot cas, la recessió s’està començant a deixar enrere, però superar la crisi encara portarà un cert temps. Les xifres d’atur són prou esgarrifoses com per frivolitzar amb aquestes qüestions.

Quant temps durarà aquesta situació? Qualsevol predicció és extremadament perillosa, ja que la crisi ha posat al descobert masses disfuncions a la vida, no només econòmica, tant catalana com espanyola (no tot era bombolla immobiliària). Han de canviar algunes mentalitats i algunes circumstàncies a tots els nivells perquè els canvis arribin a peu de carrer. Que la cosa pinta una mica millor que fa un any és raonable; que encara queda molt camí a fer és evident.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

 
Copyright 2010 - 2011 | Diseñado por: iShelman (Estudios Beta)
Powered by Blogger