No tot és propaganda

Alguns experts en comunicació afirmen que vivim l’anomenada era de la informació. Certament, si girem la vista cinquanta anys al darrere veiem que les notícies que es produeixen a tot arreu i a tot abast semblen més freqüents, quan realment el que passa és que la informació es transmet de mans amb molta més rapidesa que abans. Es a dir, no és que ara passin més coses; el que sí que passa és que arriben al coneixement del gran públic amb més velocitat que en temps passats. Això, que sens dubte representa un gran avenç per tota una societat, sovint pot convertir-se en un arma que es giri contra qui la practica, no només perquè de tant en tant serveix per exagerar la realitat, i en altres ocasions perquè emmascara actuacions realment importants i que no es coneixen prou bé.
Recentment hem estat testimonis d’un atac d’informació per part del nostre equip de govern molt lloable, anunciant moltes actuacions de gran envergadura i que han servit per donar grans titulars de premsa. Recordem: l’arribada de la fibra òptica a Castellar, les multes als bancs per pisos buits, i algun altre que tots tenim al cap. Molt soroll i molta publicitat, però la realitat a hores d’ara és lleugerament menys espectacular. Més de sis mesos després i sembla haver-hi una mica de moviment amb la fibra òptica, però encara res de res. I el tema de les multes als bancs, el propi desenvolupament del marc legal de tal mesura fa que molt probablement la seva aplicació sigui poc més que simbòlica. Què hem aconseguit? Doncs en realitat molt poca cosa; això sí, grans titulars als mitjans de comunicació.
En canvi, petites obres com pot ser la reparació de les voreres al carrer Tarragona, malmeses a causa dels forats de l’arbrat, doncs han passat de puntetes. O la senyalització al barranc de la Ronda Turuguet indicant el perill existent tampoc ha tingut l’atenció que calia. Es tracta de dues actuacions minses, mínimes, sí, però que realment repercuteixen en el benestar de la gent, i es pot comprovar simplement parlant amb la gent. D’això no se’n parla, potser també perquè són dues actuacions que es van encetar a instàncies de sengles peticions del PP de Castellar (quina casualitat¡), i valdria la pena pensar al respecte.
Ja és hora que alguns recordin el que realment són i quina és la seva funció en quan a rectors d’institucions municipals. És molt llaminer buscar grans titulars perquè parlin bé d’un, encara que allò que s’anuncia sigui fum, o fer propostes grandiloqüents que no porten enlloc però donen molt que parlar. Amb molt menys, però efectiu, la població se sent més representada i, el més important, servida.