Això ja no fa gràcia

Tot i que es vol mirar des d’una certa distància tota aquesta febre independentista que ens ocupa en els darrers temps, comença a resultar avorrit quan es veu una reiteració, no en els arguments, si no en els tòpics i eslògans prefabricats.
Fa molts mesos que s’ha dit des de les institucions de la Unió Europea que una Catalunya independent quedaria fora d’aquest marc polític, cosa que no vol dir que quedem fora d’Europa com algun despistat afirma. De Pirineus cap amunt hi ha un vell principi que es diu “de legalitat”, segons el qual les lleis s’han fet per complir-les, i un tractat internacional s’ha fer per ser respectat. Per tant, aquesta aspiració que es tracta d’una situació nova i que ja s’anirà discutint a mida que passi el temps és d’una ingenuïtat extraordinària.
Agradi o no, Catalunya forma part de la UE ja que forma part d’Espanya. Aquesta és la realitat, i qualsevol canvi al respecte faria que quedéssim fora. Qualsevol altra interpretació només es basa en la ignorància més absoluta o en la mala fe de qui la sosté. Llavors, sentir a tot un President de la Generalitat, encara que sigui l’Artur Mas, dir que ja es preocuparan des de la UE perquè no quedem fora donat el nostre potencial ( i faltava dir perquè som els mes macos i llestos de la classe) és un argument propi d’un humorista, no d’un polític. Ja va quedar clar, abans de les darreres eleccions al Parlament, en una roda de premsa feta a Brussel·les que era poc menys que un aventurer de la política. Ara, malauradament, es veu que també la seva cultura política és força baixa.
És clar que la solució que ens ha donat l’altre protagonista de la trama, el Sr. Oriol Junqueras, també resulta especial. Tot s’arregla amb la doble nacionalitat, amb la qual cosa es fa allò de canviar-ho tot per a quedar-nos igual. Independentment de demostrar no saber de què va això dels convenis de doble nacionalitat, es tracta d’una frivolitat intolerable.
No cal ser molt llest per saber que una Catalunya independent no serà el paradís anunciat, no potser tampoc d’infern que alguns pronostiquen, però el que si resulta, amb actituds i arguments com els exposats, és que la situació està dominada per frívols irresponsables. Han llançat a la gent al carrer sense saber realment el que els estan oferint, amb lamentables tergiversacions del llenguatge i, el que és pitjor, sense saber què és el que han de fer. Ho basen tot en una fantasmal consulta popular el resultat de la qual pot obrir la caixa dels trons amb unes conseqüències imprevisibles.
Entre tant, no hi ha pressupostos per l’any 2013 i tota la culpa dels altres. Si aquests han de pilotar la nau cap a la independència, posem-hi ciris a Sant Cristòfol.