Formes i formes

Quan es tracta de les disputes polítiques entre les diverses formacions que configuren l’arc parlamentari o municipal és ben normal que hi hagi retrets de tota mena. Moltes vegades plenament justificats; altres cops amb manifesta exageració, i d’altres veritablement desafortunats. Forma part de la vida política tant municipal, autonòmica o nacional i hem d’aprendre a conviure amb això, i no cal posar exemples; cap formació està lliure de culpa.

Però hi ha una quarta categoria de retrets que ja no hauria de ser tan normal, ja que comporta la degradació d’aquesta vida política amb les conseqüències importants que pot implicar. Parlem quan alguna formació o grup polític fa servir la mentida com a eina de desqualificació de l’adversari, i més concretament quan fan referència a petits actes que, per desgràcia de qui els proclama, son fàcilment rebatibles.

Es de tots conegut que aquest partit va enviar un autocar cap a Barcelona amb motiu de la celebració de la festivitat del 12 d’octubre. No entrarem a fer valoracions sobre el particular, ja que les informacions donades pels diversos mitjans parlen per si soles, però podem afirmar que els qui vàrem anar des de Castellar ho fèiem en un ambient festiu i sense pensar en ningú més que en nosaltres mateixos. Llavors, ens trobem amb la sorpresa que cert responsable polític de Castellar, el partit del qual no té representació municipal tot i que es parla molt d’ells, quan acusa amb tota tranquil·litat de brètols a les persones i famílies que anaven a la concentració d’haver arrencat uns cartells sobre la passejada poètica de la plaça del Calissó, ja que, segons ell, l’autocar va sortir d’allà, amb un ànim clarament de menystenir una iniciativa aliena.

Com diuen en castellà, “se coge antes a un mentiroso que a un cojo”. El lloc de concentració o sortida de l’autocar estava un xic lluny de la plaça indicada: ni més ni menys que a prop l’espai Tolrà. Per tant, poca cosa es podia fer a més d’un quilòmetre de distància. I encara hi ha més: el PPC de Castellar sempre rebutjarà qualsevol acte d’incivisme, raó per la qual poden estar tranquils: si hi ha arrencada de cartells no ens hi trobaran mai.

Potser es tracta d’un tema menor, sense gaire importància; però des d’aquesta modesta tribuna denunciem les pràctiques que alguns volen fer de la vida política creant gèrmens que, si no es controlen, poden degenerar en situacions indesitjades per tothom. El debat polític (del qual, per cert, aquest personatge fuig com un gat de l’aigua) basat en intercanvi d’idees i d’opinions per divergents que siguin és sempre positiu. Quan es barregen mentides i provocacions no porta enlloc. Que cadascun tregui les seves pròpies conclusions.