No juguem amb foc

Parlar de crisi s’ha convertit en un tòpic massa habitual, i es pot viure de moltes formes. I una de les més comprensibles és mostrant impotència davant unes circumstàncies que no són gens agradables i, el més importants, que ningú se les ha buscat. Que això quedi molt clar: els drames personals que ara pateix moltíssima gent son tots iguals, sigui per causa de a feina, de l’habitatge o de la situació que ens toca viure.
No és ara el moment de llençar missatges d’optimisme sobre una realitat que, en els grans números, pot estar canviant, però que la gent de carrer encara no hi treu el profit que busca. Es més, resulta perfectament comprensible que s’opti per manifestar el descontent de forma més ostentosa que mai. Com hem dit al principi, aquesta mala situació ens afecta a tots i no podem ser aliens al patiment de la gent. Però s’ha d’anar molt en compte perquè les millors intencions poden degenerar en quelcom no buscat ni desitjat, però que pot passar.
Hem viscut recentment algarades als carrers d’algunes ciutats espanyoles causades per grups d’irresponsables que s’han dedicat a fer mal per allà on han passat, i la conseqüència dels seus actes pot portar a desviar l’atenció d’unes manifestacions amb tota la legitimitat dels qui les convocaven i centrar-se en actes menyspreables. Es una temàtica força complicada i de molt difícil solució, ja que els animals es poden colar a qualsevol concentració, per pacífica que sigui, i acabin fent un seguit d’actes vandàlics. Però sí que hi ha alguna cosa que aquells que tenim una mínima responsabilitat pública hem de fer unànimement: condemnar i rebutjar aquestes actuacions amb la màxima energia. No es tracta de fer costat als qui governen sense més; és una qüestió purament de principis democràtics, ara que tant es parla de democràcia sovint fora de context: o respectem tots unes mínimes normes de convivència o ens veurem abocats al caos absolut.
Es per això que resulta indignant veure que alguns grups no només no fan aquesta condemna, sinó que fins i tot justifiquen la violència, quan no mostren unes certes simpaties per ells. No cal dir noms; qui vulgui entendre ja sap de què i de qui parlem. Tothom és lliure de pensar el que li vingui en gana, només faltaria. L’únic risc d’aquestes actituds és que, qualsevol dia, es pot escapar un mastegot mal donat, hi hagi una desgràcia i llavors es farà una coral dient allò tan buit que “jo no volia”. Que jugar amb foc porta aquests problemes, i si no es controla a temps els gemecs posteriors serviran de molt poc.