Junts sumem; separats no fem res

Ja ha passat el tan esperat Onze de setembre. Ja s’ha fet la tan anunciada cadena per la independència. I vagi per avançat el nostre respecte més sincer a tots aquells ciutadans que van participar en aquest acte reivindicatiu.

No podem compartir el significat que se li vol donar des d’algunes instàncies polítiques catalanes, tota vegada que per part dels més alts càrrecs de la Generalitat no s’ha actuat amb prou sinceritat. A aquestes alçades de la pel·lícula, voler seguir fent creure que es tracta d’una actuació d’iniciativa privada resulta d’una ingenuïtat extraordinària. El temps acabarà posant tothom al seu lloc, i aprofitar aquesta marea de gent per fer reivindicacions força allunyades de la realitat no es pot qualificar precisament d’honest.

En altres ocasions ja hem manifestat la nostra postura al respecte i no és cosa de reproduir-ho novament. Per més que es vulgui disfressar de democràtic qualsevol sistema que així es qualifiqui està presidit pel principi de legalitat, cosa que per cert a la resta d’Europa es miren amb molta atenció. Si algú encara no ho sap, als anys vint va haver-hi una ‘marxa sobre Roma’ amb moltes similituds amb el que acabem de viure, i tots sabem com va acabar. I també cal recordar el que ja s’ha dit des d’instàncies comunitàries: la independència deixaria Catalunya fora de la Unió Europea, i en el món en el que vivim no és quelcom gaire aconsellable.

Ha arribat el moment de començar a establir les bases de diàleg que molts demanen però que no tots volen. Es tracta d’un procés nascut amb molts vicis d’origen que estan deixant fora d’escena aquells que no estem d’acord amb la independència però que també som catalans i que algun dia fóra bo que es parlés de tot això. Que estem parlant de governar un territori, no una comunitat de veïns, i que la realitat acostuma a ser una mica diferent del que són els nostres desitjos.

Són molt segles d’anar tots junts, des de molt abans del tan parlat i falsejat 1714, i el benefici obtingut, malgrat algunes barbaritats que s’han arribat a dit, supera en molt els problemes.

Deixem-nos d’una vegada per totes de buscar diferències, sovint inventades, i tornem a buscar punts de trobada que sempre hi són. En aquest escenari ens trobaran sempre que es vulgui; però si es tracta d’aventures que a la llarga poden resultar perjudicials per tots, no comptin amb aquest partit.