Sortides de la crisi

Hem començat la setmana amb una notícia per l’esperança: la taxa d’atur ha baixat. Unes cent mil persones a tota Espanya, i unes quinze mil a Catalunya, tornen a tenir feina.

Si això és un canvi de tendència només el temps ho dirà. No caurem en la temptació de ser triomfalistes per diversos motius, el més important de tots és per respecte a totes aquelles persones que fa anys que busquen ocupació i no en troben, i a aquells que a causa de no tenir feina ho poden perdre tot. Fa uns anys, aquella ximpleria dels “brots verds” va fer molt mal i seria una irresponsabilitat pensar que tot està arreglat.
Des d’aquestes pàgines hem dit més d’un cop que el camí serà llarg i difícil; que tots ho patirem d’una o altra manera i són temps de sacrifici. A la llarga (ja ens agradaria posar una data de termini!!) tot en sortirem beneficiats. Toca ara prendre mesures complicades i impopulars, però és el que toca quan no s’han fet les coses bé.

Es per això que m’ha sorprès una recent declaració del nostre Alcalde sobre la diferència de sortir de la crisi amb les mesures preses pel Govern central i la Generalitat i les polítiques del PSC. Deixant de banda que es tracta d’un argument d’allò més infantil, esmentar la justícia social és un argument del més pur estil feixista inaudit en boca d’un destacat militant socialista. Apropiar-se d’aquest terme no és que sigui injust; és senzillament fals. Es pensa el Sr. Giménez que és agradable haver de dur a terme decisions impopulars i que poden afectar totes les capes socials? Quina mena de governant tenim, que només pensa que governar és prendre decisions agradables que provoquin aplaudiments? De tant en tant hi ha decisions difícils, fins i tots contràries a nosaltres mateixos, però que cal fer buscant un benefici de tots. I convé recordar que per poder posar en pràctica polítiques socials ha d’haver-hi diners a la caixa; i si no n’hi ha doncs toca restriccions.
 Així de simple; així de fàcil.

El temps és el jutge definitiu. Potser dins d’uns mesos les mesures que ara resulten tan impopulars resultin profitoses per a la col·lectivitat, i aquesta baixada de l’atur es repeteixi més sovint. El que ningú pot dubtar és que tots volem la pau social i el benestar general. El que passa és que uns sabem que per aconseguir-ho cal de tant en tant sacrificis; altres sembla que no han après la lliçó i segueixen somiant amb la sort.