El que sí que és important

La setmana passada es va publicar la xifra d’aturats del mes de gener, la primera de l’any. El drama continua; la tràgica xifra dels cinc milions d’aturats registrats s’apropa cada cop més.

Això sí que és important. Cadascuna d’aquestes persones (que a Castellar està al voltant de 2.000) representa un problema que, de retruc, ens afecta a tots. A més de la situació personal, terrible si a més s’ha exhaurit la prestació d’atur, afecta també a la col·lectivitat, ja que es tracta de persones i fins i tot famílies les quals redueixen substancialment la seva activitat quotidiana, cosa que repercuteix també en l’activitat comercial d’altres persones. Pot semblar una frivolitat, però és un exemple que la lacra de l’atur no només afecta a qui la pateix. Per no parlar de la necessària assistència social de la qual són plenament creditors i que no se’ls ha d’escatimar.

Davant d’aquesta situació, com és obvi, s’ha d’actuar. Ja s’està fent des dels governs central i autonòmics cadascun dins de les seves responsabilitats, tot i que algunes mides poden resultar impopulars, però tothom sap que, en cas de malaltia, és preferible patir els primers dies per després trobar-se millor. I també els particulars poden aportar el seu granet de sorra, i una de les millor maneres és buscant la millora personal en forma d’ampliar coneixements. Ve al fil del 25è aniversari de l’Escola Municipal d’Adults, la tasca de la qual resulta d’una importància vital perquè aquelles persones que, per diverses circumstàncies, van interrompre el seu procés formatiu, puguin completar-lo i tenir així una oportunitat d’accedir a un lloc de treball millor. Es més, la pròpia evolució de l’alumnat de l’escola així ho acredita, avui dia superior als 400 alumnes i un ampli ventall d’oferta d’activitats.

 

Això sí que és important. En lloc de barallar-se sobre qui és més culpable de l’actual situació que pateix tota la població, o de recórrer a vells discursos propis del mai del 68, és més profitós sentir-se satisfet d’aquesta tasca silenciosa però molt fecunda, que tant està ajudant a molta gent a superar les seves pròpies dificultats. I hem de seguir recolzant aquesta escola, i lluitant perquè el nostre Ajuntament no deixi de donar-li el suport econòmic i professional que li convingui en cada moment. I també s’haurien d’establir programes d’integració d’aquests alumnes en el món empresarial de Castellar, fent d’aquesta manera que la formació rebuda tingui també la sortida més convenient.

 

Efectivament, sempre haurem d’esperar “que el Gobierno haga algo”, però és evident que també tots podem posar de la nostra part perquè la situació millori.