Això s'anima

Un cop passada la campanya nadalenca, és el moment de fer balanç de com ens ha anat. No entrarem en els acudits fàcils sobre els quilets que s'hagin pogut guanyar aquests dies ni tampoc fer seguiment de les promeses de canvi d'hàbits que s'acostumen a fer el primer dia de l'any. En aquesta ocasió hi ha algun motiu per l'optimisme.
A més de gaudir de les jornades festives, ens hem dedicat a trepitjar carrer no només per fer compres, si no també per parlar amb els comerciants i amb la gent per polsar la seva situació i les seves inquietuds. I una primera conclusió que es treu és que pel que fa al comerç de Castellar la campanya del Nadal ha estat molt profitosa. A simple vista es veia una certa animació a les botigues, i parlar més directament amb alguns comerciants ens han manifestat que les vendes anaven millor que en anys passats.
Conclusions es poden despendre algunes. Per suposat, no som tan cecs com per afirmar alegrement que la crisi ja ha passat, però sí que tenim una mica d'esperança per poder mirar l'ampolla mig plena, i no com fins ara que tot resultava decebedor. Tampoc tenim un grau d'ingenuïtat tan elevat quer no ens deixi veure que es tracta d'una època molt determinada de l'any, que aquesta millora s'ha de veure al llarg de l'any, però tampoc es pot negar que és un principi. I tampoc ens oblidem que malgrat tot segueix havent-hi gent que ho passa molt malament i que aquestes setmanes poca cosa ha pogut fer, però aquest cop volem mirar tot el conjunt, i per primer cop en molts anys hi ha una petita llum al final del túnel. Molt minsa, sí, però llum al cap i a la fi, i això és el que realment hauria d'importar.
Ja ho sabem, i ho hem dit en altres ocasions, que es tracta d'un procés molt lent, però hi ha més indicadors que conviden a l'optimisme. Que a Castellar hi hagi 1.713 aturats és una xifra molt important, i per més que ens discutim sobre el mantra de la "feina de qualitat" de la que molts parlen però ningú defineix, caldria escoltar a qui ha trobat feina després de mesos o anys sense tenir-ne. I que una recent enquesta sobre empreses familiars reflecteixi que només un 21% tingui dificultats d'accés al crèdit, quan fa un any aquets percentatge era del 61%, significa que alguna cosa està canviant.
Insistim, que encara hi ha molta feina per fer i ho sabem, no cal que ens ho recordin principalment aquells que ens van ficar en aquest forat i que ara resulta que tenen solucions miraculoses que, ves per on, no se'ls va acudir quan podien haver-les aplicat. I també gaudirem de la baixada d'impostos que no es va poder fer abans senzillament perquè no es podia. Resulta molt curiós que alguns posessin el crit al cel quan es va incrementar l'IBI, i en el darrer debat de pressupostos municipals haguessin de reconèixer que gràcies a aquesta mesura han pogut mig arreglar els comptes municipals. I és que alguns, a més de mals gestors, son cínics per no utilitzar adjectius més gruixuts. Només el futur dirà si aquest cop va de debò. El que no es pot negar llevat de ceguesa total és que, per fi, això s'anima.