La setmana passada vam rebre a Castellar a l'Expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Va ser tot un luxe poder escoltar a qui va governar durant tants anys el nostre país una àmplia reflexió sobre el moment actual que ens toca viure, amb la extraordinària crisi que ens ha caigut al damunt. Amb tots els seus encerts, que van ser molts, i també amb els seus errors, que també hi va haver, sempre és una veu amb autoritat que cal tenir en compte. Tot i respectar les diverses posicions que ocupem en l'àmbit polític, va resultar un xic decebedor que ens obsequiés amb idees clarament superades amb la realitat actual a més de posicionaments fora de lloc en un polític del seu prestigi.
Però encara va resultar més curiós és que, dins aquesta conferència, va haver-hi qui va voler deixar ben palesa la seva disconformitat amb les retallades que s'estan portant a terme per part de l'administració catalana (quelcom comprensible) i va culpar, com sempre, a qui no és responsable directe d'aquesta situació (ja sabem que tot és culpa del PP). No deixa de cridar l'atenció que el mateix partit que defensa aferrissadament al seu president acusant-nos a nosaltres de no contenir a les nostres feres (!) tingués a les seves llistes un trànsfuga gràcies al qual l'actual equip de govern ens ha endeutat fins a uns límits exorbitants. I és que hi ha cops en que més valdria no dir res....
Des del PPC creiem que tota la ciutadania cal que faci una petita reflexió sobre el moment que estem vivint avui dia, i valori tot el que s'ha aconseguit durant aquests anys de bonança. Creiem que ara és el moment d'afiançar el que hem assolit i deixar de banda tot allò que fa nosa al benestar comú. Nosaltres també estem en contra de les retallades en sanitat i en educació, evidentment; però cal que entre tots definim quina és la sanitat que volem si el context actual fa que el model fins ara vigent sigui insostenible. I hem d'afrontar un seriós debat sobre l'educació sense por, atenent les necessitats evidents que cal per donar un ensenyament de qualitat deixant de costat aspectes perfectament prescindibles, ja que ens estem jugant el futur del nostre país i de tota la col·lectivitat. Cal, d'una vegada per totes, explicar clarament que un servei públic no vol dir gratuït, ja que aquesta confusió ens ha portat algun que altre malentès.
També caldrà veure com es justifica una pujada d'impostos al nostre municipi, per més que es limiti al IPC, davant els 1.900 conciutadans nostres que es troben a les llistes de l'atur. Es tracta de persones amb una disponibilitat de recursos minvada, i és possible que no resulti fàcil d'explicar que, malgrat tot, s’han d'estrènyer encara més el cinturó perquè aquestes pujades son lògiques i necessàries. O sigui, es perden prestacions socials i, a sobre, s'ha de pagar més pel mateix concepte.
Però encara va resultar més curiós és que, dins aquesta conferència, va haver-hi qui va voler deixar ben palesa la seva disconformitat amb les retallades que s'estan portant a terme per part de l'administració catalana (quelcom comprensible) i va culpar, com sempre, a qui no és responsable directe d'aquesta situació (ja sabem que tot és culpa del PP). No deixa de cridar l'atenció que el mateix partit que defensa aferrissadament al seu president acusant-nos a nosaltres de no contenir a les nostres feres (!) tingués a les seves llistes un trànsfuga gràcies al qual l'actual equip de govern ens ha endeutat fins a uns límits exorbitants. I és que hi ha cops en que més valdria no dir res....
Des del PPC creiem que tota la ciutadania cal que faci una petita reflexió sobre el moment que estem vivint avui dia, i valori tot el que s'ha aconseguit durant aquests anys de bonança. Creiem que ara és el moment d'afiançar el que hem assolit i deixar de banda tot allò que fa nosa al benestar comú. Nosaltres també estem en contra de les retallades en sanitat i en educació, evidentment; però cal que entre tots definim quina és la sanitat que volem si el context actual fa que el model fins ara vigent sigui insostenible. I hem d'afrontar un seriós debat sobre l'educació sense por, atenent les necessitats evidents que cal per donar un ensenyament de qualitat deixant de costat aspectes perfectament prescindibles, ja que ens estem jugant el futur del nostre país i de tota la col·lectivitat. Cal, d'una vegada per totes, explicar clarament que un servei públic no vol dir gratuït, ja que aquesta confusió ens ha portat algun que altre malentès.
També caldrà veure com es justifica una pujada d'impostos al nostre municipi, per més que es limiti al IPC, davant els 1.900 conciutadans nostres que es troben a les llistes de l'atur. Es tracta de persones amb una disponibilitat de recursos minvada, i és possible que no resulti fàcil d'explicar que, malgrat tot, s’han d'estrènyer encara més el cinturó perquè aquestes pujades son lògiques i necessàries. O sigui, es perden prestacions socials i, a sobre, s'ha de pagar més pel mateix concepte.
Ens ha arribat el moment de fer com els nostres pares. Amb el seu esforç, amb el seu treball, i amb la seva il·lusió ens van proporcionar el millor futur que podíem desitjar: llibertat, convivència i benestar. Ara és el nostre moment. Tenim la responsabilitat de construir un millor futur per als nostres fills, molt diferent al present
No hay comentarios:
Publicar un comentario